-
Naixement
(Petróvitxi, Smoliensk, 1920 - Nova York, 1992) Nascut en el si d'una família jueva, va ser el primogènit del matrimoni format per Judah Asimov i Anna Rachel Berman. Però la seva mare va canviar la data de naixement perquè pogués entrar un any abans a l'escola. -
Emigració a Estats Units
Juntament amb els seus pares (jueus ortodoxos) i la seva germana petita, Manya, va emigrar, el 1923, als Estats Units, i obtingué la nacionalitat estatunidenca el 1928, on desenvoluparia la seva trajectòria vital així com la totalitat de la seva producció literària. -
Pasió per la ciència
En Brooklyn, els Asimov es van guanyar la vida amb una botiga de dolços, que poc a poc va anar creixemt i canviant d'ubicació. En aquesta botiga es posaven a la venda una sèrie de publicacions de ciència ficció que el joveníssim Isaac va començar a devorar amb vertadera curiositat tan aviat com hi va haver après a llegir. -
Period: to
Trajectòria escolar
Va començar en 1925, en una escola pública de Nova York. Va cursar després la seva formació secundària en l'East New York Junior High School, on es va graduar en 1930; va passar després a la Boys High School, en la qual va romandre fins a 1935, any en què, un cop completats amb brillantor els seus estudis de batxillerat, es va trobar preparat per emprendre la seva formació superior amb tan sols quinze anys d'edat. -
Especialització científica i literària
Matriculat a la universitat novaiorquesa de Columbia el 1935, al cap de quatre anys Isaac Asimov ja havia aconseguit el títol de Llicenciat en Químiques; posteriorment, nous estudis superiors li van permetre llicenciar-se en Ciències i Arts i doctorar-se en Filosofia. Posteriorment Asimov va decidir que el seu futur professional passava necessàriament pel conreu de la literatura. -
Primer llibre
Als 18 va vendre el seu primer relat per 64 dòlars.
Va estar dedicat a la lectura gairebé tot el temps que va disposar desde petit. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
Va treballar per a la Marina nord-americana en uns laboratoris de Filadèlfia.
El 1942 va contreure matrimoni amb Gertrudis Blugerman, amb la qual tindria dos fills. -
Vespre
Aquest llibre va suposar un punt d'inflexió en la seva carrera. "Em van començar a prendre seriosament i el món de la ciència ficció es va adonar que existia. El 1964, l'Associació d'Escriptors de Ciència Ficció i Fantasia d'Estats Units ho va triar com" el millor relat del gènere mai escrit ". -
Primera dona
Amb la canadenca Gertrude Blugerman el 1942, després d'una cita a cegues el Dia de Sant Valentí d'aquell mateix any -
Treball com a profesor
Va abandonar el seu lloc en la Navy i va seguir estudis de Bioquímica a la Universitat de Columbia, per la qual es va doctorar en 1948. A l'any següent va ingressar al claustre de la Medical School de la Universitat de Boston, per fer de professor ajudant de Bioquímica durant gairebé un decenni (1949-1958). -
Les tres lleis de la robòtica
"Un robot no farà mal a un ésser humà o, per inacció, permetrà que un ésser humà prengui mal"
"Un robot ha d'obeir les ordres donades pels éssers humans, excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la 1a llei"
"Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la 1a o la 2a Llei"
-Aquestes són les tres famoses lleis que més tard s'utilitzaran en una pel·lícula -
El fi de l'eternitat
Una de les obres més rellevants dins la irregular i extensa bibliografia d'Asimov. Es tracta d'un clàssic del gènere de ciència ficció i ens presenta una societat del futur capaç de viatjar en el temps i és que 'L'Eternitat' és un lloc i una organització que existeix més enllà del temps. -
Segona dona
Va conèixer a la seva segona esposa quan li va signar un autògraf en una convenció de ciència ficció en 1956. Van tornar a veure el 1959 durant un sopar d'escriptors de misteri i en seure junts l'atracció va ser immediata. -
Membre de Mensa
Va ser membre de Mensa, la major associació de persones amb un alt quocient intel·lectual, de manera intermitent perquè considerava a alguns membres de l'organització arrogants, agressius i competitius pel que fa als seus nivells de coeficient intel·lectual. -
Els propis déus
Va rebre els premis Hugo, Locus i Nebula. Un llibre dividit en tres parts que va escriure en resposta a les crítiques més habituals que rebia, que no incloïa a alienígenes en les seves històries i que mai parlava de sexe.
Tracta sobre una raça extraterrestre de tres sexes.
Per Asimov va ser la seva millor novel·la. -
L'home bicentenari
Relat de la sèrie dels robots que va guanyar els premis Nébula i Hugo al millor relat de 1976 i 1977 respectivament. La història es centra en un robot que va prenent consciència de com és el món dels humans, fins a tal punt de voler ser reconegut com un més,
El relat, va ser portat posteriorment al cinema en 1999. -
Malaltia
Aquesta malaltia era el sida. Així ho va fer saber la seva vídua, Janet Asimov (i segona esposa), en la biografia Ha estat una bona vida. Mesos abans de la publicació, Janet va explicar per a la revista Locus les circumstàncies de la malaltia. Segons aquesta, encara que el propi Asimov volia revelar el seu estat, mai ho va fer. -
Els límits de la fundació
Premis Hugo i Nebula a la millor novel·la. -
Mort
Va morir amb setanta-dos anys després d'un problema coronari i renal. Després d'aquesta fallada orgànica, però, s'amagava una malaltia molt més terrible, el sida. -
Yo, robot
La famosa pel·lícula que s'inspira en aquestes lleis. Tracta sobre possibles problemes a causa de la intel·ligència dels robots i la seva suposada evolució moral.
