il·lustració i revolució francesa

  • Period: 11 to 11

    1751-1772: redacció de l'Enciclopèdia

    L'Enciclopèdia fou un voluminós compendi de coneixements en francès a càrrec de Denis Diderot i Jean-le-Rond d'Alembert. És considerada un típic exponent del projecte de la Il·lustració. El seu nom original era Encyclopédie.
  • 1700: mort de Carles II d'Habsburg

    1700: mort de Carles II d'Habsburg
    Carles II d'Habsburg va morir a causa de una malaltia de l'aparell digestiu.
  • 1702: Gran Aliança de la Hala

    1702: Gran Aliança de la Hala
    El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.[1] L'acord va ser negociat per Guillem III d'Anglaterra i signat per l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i els delegats de les Províncies Unides. Aquest tractat, incompatible amb la política de Lluís XIV de França, inicià les accions militars origen de la Guerra de Successió.
  • 1705: pacte de Gènova

    1705: pacte de Gènova
    El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
  • 1702-1714: guerra de Succesió espanyola

    1702-1714: guerra de Succesió espanyola
    La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1714) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
  • 1713: tractat d'Utrecht

    1713: tractat d'Utrecht
    El Tractat d'Utrecht, és un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht, el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
  • 1716: decret de Nova Planta

    1716: decret de Nova Planta
    Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví.
  • Period: to

    1751-1772

    L'Enciclopèdia fou un voluminós compendi de coneixements en francès a càrrec de Denis Diderot i Jean-le-Rond d'Alembert. És considerada un típic exponent del projecte de la Il·lustració. El seu nom original era Encyclopédie.
  • 1773: Boston Tea Party

    1773: Boston Tea Party
    El Boston Tea Party fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units.
  • 1776: Declaració d'independència dels EUA

    1776: Declaració d'independència dels EUA
    La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica és un document redactat pel segon congrés Continental que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes.
  • 1787: constitució dels EUA

    1787: constitució dels EUA
    La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.
  • Period: to

    1793-1794: jacobina

    Eren republicans, defensors de la sobirania popular, per tant propugnaven el sufragi universal; la seva visió de la indivisibilitat de la nació els portava a defensar un estat fort i centralitzat.
  • 1789: reunió dels Estats Generals a Versalles

    1789: reunió dels Estats Generals a Versalles
    Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa, clergat i la resta del poble.
  • 1789: assalt a la Bastilla

    1789: assalt a la Bastilla
    La Presa de la Bastilla a França es va dur a terme el 14 de juliol de 1789, durant el començament de la Revolució Francesa, quan una multitud d'almenys 3.000 ciutadans es va llançar en assalt del que representava una fortalesa real als afores de París.
  • 1792: l República francesa

    1792: l República francesa
    La Primera República Francesa va ser proclamada el 22 de setembre de 1792. Lluís XVI va ser destituït com a rei, posant fi a la monarquia francesa. La República va durar un total de dotze anys, fins a l'establiment del Primer Imperi Francès per part de Napoleó Bonaparte en 1804.
  • Period: to

    1792-1793: girondina

    Girondí era el nom d'un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional franceses, que estava compost per diversos diputats procedents de la Gironda. Pertanyien, majoritàriament, a la burgesia provincial dels grans ports costaners.
  • Period: to

    1795-1799: termidoriana

    La Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins els quals havien dominat el Comitè de Salvació Pública. Va ser impulsada per la votació de la Convenció Nacional per executar Maximilien Robespierre, Louis Antoine de Saint-Just, i d'altres líders membres del govern revolucionari. Va ser la fi de la fase més radical de la Revolució francesa.
  • 1799: cop d'estat de Napoleó

    1799: cop d'estat de Napoleó
    El cop d'estat de Napoleó marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
  • 1793: execució de Lluís XVI

    1793: execució de Lluís XVI
    Lluís XVI, va ser rei de França i de Navarra. Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
    Estimat pel poble durant els seus primers anys de regnat, la seva indecisió i conservadorisme va portar la gent a rebutjar-lo i acusar-lo de la tirania de l'Antic Règim. Després que fos destronat, la Convenció Nacional li va assignar el cognom Capet.