II República Espanyola

  • Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans

    Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans
    Hi va haver un canvi de règim polític perque de la monarquia d’Alfons XIII, es va passar a una república democràtica.
  • Es proclama la II República

    Es proclama la II República
    Francesc Masià i Llusià va proclamar desde el balcó del Palau de la Generalitat, la república Catalana integrada en la Federació Ibèrica. Encara que aquells comicis eren estrictament municipals, les forces polítiques republicanes opositores a el règim dictatorial del Cosí de Rivera que havien signat el Pacte de Sant Sebastià al 1930, els havien presentat com plebiscitarios.
  • Reforma educativa i de l’exercit

    Reforma educativa:
    Possibilitat per a les regions d'establir estatuts d'autonomia i de tenir governs autònoms:A Catalunya es va establir una Generalitat provisional l'any 1931 i es va aprovar un Estat d'Autonomia. Reforma militar:
    Prohibició d'impartir ensenyament als ordes religiosos. Construcció d'escoles públiques: enseyament en coeducació, obligatori i laic.
    Augment del pressupost per l'educació.
  • Guanyen els republicans i socialistes les eleccions generals

    Guanyen els republicans i socialistes les eleccions generals
    El 28 de juny de 1931 és van celebrar a Espanya els eleccions a Corts constituents de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar un triomf rotund a la Conjunció republicana-socialista.
  • Constitució de 1931

    Va ser la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola. Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.
  • Cop d’Estat del general Sanjurjo

    Es coneix com la Sanjurjada a l'fallit cop d'Estat que es va produir a la matinada el 10 d'agost de 1932 contra la Segona República Espanyola. Liderat des de Sevilla pel general José Sanjurjo, només va prendre part en el mateix una part de l'Exèrcit espanyol, el que va suposar el seu fracàs des de pràcticament el començament.
  • Reforma agrària

    La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia a la meitat sud d'Espanya ja que al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.
  • S’aprova a les corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

    Va ser el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants.
  • Eleccions generals

    El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i van ser les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes.
  • Creació de Falange Espanyola de les JONS.

    Va ser un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española de José Antonio Primo de Rivera.
  • Paralització de les reformes progressistes.

    PARALITZACIÓ O DESMANTELLAMENT DE LES REFORMES PROGRESSISTES. ES VA ENFRONTAR AMB EL GOVERN DE LA GENERALITAT A CAUSA DE LA LLEI DE CONTRACTES DE CONREU APROVADA PEL PARLAMENT CATALÀ, A FI DE PROTEGIR ELS CAMPEROLS
  • Revolució d'Octubre a Astúries i a Catalunya.

    La revolució d’Astúries: la direcció proletària del procés revolucionari a càrrec d’Aliança Obrera va donar a la insurrecció un caràcter de presa del poder polític.
    A Catalunya el descontentament davant del rebuig a la Llei de Contractes de Conreu més la incorporació dels membres de la CEDA al govern de Madrid va provocar que, el 6 d’octubre, en declarar-se la vaga general revolucionària contra el nou govern.
  • S'anomena a Francisco Franco cap de l'estat.

    El juliol del 1936, després de moltes indecisions, s'uneix al cop d'Estat liderat pel general Sanjurjo i el general Mola contra el govern de la legítima Segona República Espanyola, posant-se al capdavant de l'Exèrcit d'Àfrica.
  • Period: to

    El front popular i les dretes seguiren camins diferents.

    El nou govern va rependre la política reformista i fa una àmplia amnista, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració.
  • Companys torna al capdavant de la Generalitat.

    En les eleccions generals guanya la coalició del front popular. I, a Catalunya, Companys torna al capdavant de la Generalitat.
  • Period: to

    Aixecament militar

    Va ser dirigit pel general Francisco Franco, va ser una revolta contra el govern republicà.