-
Period: 1935 BCE to
Front Popular
Front comú propugnat per la tàctica política dels moviments socialista i comunista, de caràcter defensiu i que reuneix les organitzacions de la classe obrera, dels camperols i de la petita burgesia urbana i liberal a fi de frenar l’avanç del feixisme i del nacionalsocialisme. -
Reforma educativa (ensenyament públic) i de l’exèrcit (professionalitzar i reduir)
va ser un règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). -
Period: to
Govern Provisional
a aquel que asume el poder tras la caída de un régimen político y lo ejerce hasta que se elabora y aprueba una Constitución o una Ley Fundamental que configura las instituciones del nuevo régimen que sustituye al antiguo. -
Period: to
Bienni Reformista
va ser una época que es va iniciar la proclamacio de 1931 fins a les eleccions en novembre de 1933 -
eleccions municipals que donen el triomf als partits
El 12 d'abril del 1931, unes eleccions municipals convocades convocades pel cap de govern general Berenguer i celebrades durant el govern de l'almirall Aznar, donen el triomf al partits republicans a 41 de les 50 capitals de província -
Guanyen les eleccions generals republicans i socialistes
Després de guanyar les eleccions generals del 28 d’abril, el PSC ha sumat una doble victòria a les eleccions municipals i a les europees. Els socialistes han passat de 5 a 9 regidors als comicis locals i amb quasi tota seguretat Carlos Cordón serà investit alcalde el proper 15 de juny. -
Constitució de 1931
va ser la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Cop d’estat del general Sanjurjo
El 10 d'agost de 1932 el general José Sanjurjo, que havia declarat la seva lleialtat al nou govern democràtic el 1931, es va aixecar contra la República a Sevilla. El cop de Sanjurjo va fracassar però el fet exemplificava el creixent descontentament dintre del si de les forces armades contra els avenços socials i les minses llibertats nacionals dels pobles de l'Estat -
Reforma agrícola (expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers)
el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
S’aprova a les Corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
va ser el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut va ser impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria -
Period: to
Bienni negre (conservador)
Les eleccions generals de novembre de 1933 van donar la victòria als partits de centredreta i van marcar un punt d'inflexió en la política republicana. El nou executiu va orientar la seva acció política cap al desmantellament de tota l'obra reformista del bienni anterior. Els governs es van estructurar al voltant de dues forces polítiques, el Partit Radical d'Alejandro Lerroux, i la CEDA -
Eleccions generals que donaren la majoria als partits de centre (Partido Radical d’A. Lerroux) i dreta (CEDA).
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i van ser les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Creació de Falange Espanyola de les JONS (partit polític d’extrema dreta)
Agrupació política fundada al Teatro de la Comedia de Madrid el 29 d’octubre de 1933.
Malgrat les seves característiques específiques, aquest moviment es va inscrivir com una variant espanyola dels corrents feixistes europeus, pel fet que suposava una opció política dretana eficaç per a frenar el procés revolucionari de l’esquerra. -
Paralització o desmantellament de les reformes progressistes.
De la crònica de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) enviada des de Madrid, avui fa 85 anys, a La Veu de Catalunya (2-VI-1934). Sis dies després el Tribunal de Garanties Constitucionals declarava la llei de contractes -
Revolució d'Octubre a Astúries i a Catalunya. Supressió de l’Estatut de Catalunya
-
El Front popular i les dretes seguiren camins diferents: el nou reformista i fa una àmplia amnistia, mentrovern va reprendre la política que la dreta inicià el camí de la conspiració
El Govern provisional presidit per
M. Portela Valladares va
presentar a les eleccions una
opció “centrista” amb el suport
del President Alcalá Zamora.
Per a les eleccions, els grans partits d’esquerra i de dreta van tendir a formar
grans coalicions per intentar aconseguir majories parlamentà -
José María Gil-Robles (CEDA) nomenat ministeri de Guerra i, com tal, nomena el general Francisco Franco cap de l'Estat Major.
va neixer a Salamanca el 22 de noviembre de 1898, en el seno de una familia de tradició acadèmica y política. Tercer fill de Petra Quiñones Armesto y Enrique Gil Robles –nebode del poeta Gil Carrasco -
En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular. A Catalunya, Companys tornà al capdavant de la Generalitat
és un partit polític català fundat el març de 1931 que es defineix d'esquerra socialdemòcrata i es partidari de la independència dels Països Catalans. En l'actualitat, el nom fundacional només representa la federació a Catalunya del partit -
Aixecament militar, dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà
En el context de crisi política i social dels primers mesos de 1936 van iniciar-se els preparatius d’un cop d’Estat contra la República per part de generals i caps de l’exèrcit organitzats en la Unión Militar Española