-
Pacte de San Sebastià
Aquest pacte firmat durant la monarquia d'Alfons XII, qui cada vegada comptava amb menys recolzament, va ser el primer pas cap a la instauració de la II República espanyola.
Els participants d'aquest pacte procedien de diferents grups republicans i grups catalanistes.
Al mes d'octubre, també es sumarien al pacte les dues organitzacions socialistes, el PSOE i la UGT. -
Period: to
Bienni Reformista
-
Eleccions municipals
Després de la "Dictablanda" del general Berenguer, el rei Alfons XIII nomena a l'almirall Aznar per presidir el govern. Aquest, convoca unes eleccions municipals el 12 d'abril de 1931, a les que els partits republicans obtenen majoria a les capitals de província (41 de 50), on es suposava que el vot no estava influenciat pels cacics. -
Proclamació de la II República
Davant la situació a la qual s'està enfrontant el país, el rei Alfons XIII abdica el 14 d'abril de 1931 i poc a poc es va proclamant la república a les diferents ciutats. La primera va ser Eibar.
Niceto Alcalá Zamora passa a presidir el primer govern provisional de la II República abril de 1931. Aquest govern estava format per representants dels partits firmants del Pacte de San Sebastià. Zamora convocarà unes Corts Constituents. Himne:
https://www.youtube.com/watch?v=vFYgsaf-xYc -
Eleccions a Corts Constituents
El 28 de juny de 1931 es convoquen unes eleccions generals a Corts Constituents, per sufragi universal masculí per majors de 23 anys. En aquestes eleccions les dones no van poder votar, però sí ser elegides.
Els guanyadors van sortir els socialistes i republicans (destacant el PSOE i el Partit Republicà Radical), donant pas, així, al Bienni Reformista (1931-33). Es va proclamar una República d'esquerres vigent fins a 1934. -
Aprovació de la C.1931
El 9 de desembre de 1931 s'aprova la constitució de la República espanyola. Les principals característiques d'aquesta van ser una Espanya definida com una “República democràtica de treballadors de tota classe” i un “Estat integral”; Corts d’una sola cambra (Congrés dels Diputats); reconeixement del vot femení, i d’amplis drets polítics i socials; una sobirania popular i separació de poders; i separació església-estat. -
Intent de cop d'estat de San Jurjo
El 10 d'agost de 1932 es va produir el primer cop militar contra la II República. Aquest esdeveniment, conegut com la Sanjurjada va ser encapçalada pel general José Sanjurjo des de Sevilla. No va tenir cap èxit, ja que va fracassar a les poques hores.
Aquest general, després del seu intent, es va haver d'exiliar a Portugal. -
Aprovació de l'Estatut de Catalunya
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, també conegut com Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada el 9 de setembre de 1932 amb la que s'atorgava a Catalunya una autonomia que li permetia tenir un govern i parlament propis, entre altres qualitats.
A la resta d'Espanya es varen redactar diversos projectes d'autonomia, però solament el País Basc i Catalunya triomfaren. -
Aprovació de la Llei de Reforma Agrària
La Llei de Reforma Agrària va ser el projecte més important impulsat per la II República. Consideraven urgent millorar la situació dels pagesos i posar fi a l’endarreriment de l’agricultura. El 1932 s’aprovarà definitivament, impulsada per l’intent de cop d’estat de Sanjurjo i per l’Estatut de Catalunya.
L’aplicació de la llei fou lenta, i gran part dels camperols van retirar la seva confiança en el govern, afegint-se a la radical oposició de les forces conservadores. -
Period: to
Bienni conservador
-
Esdeveniment a Casas Viejas
L'aixecament anarquista produït entre el 10 i el 12 de gener de 1933 a Casas Viejas, Cadis, es va convertir en un dels successos més letals de la II República.
Com a conseqüència, es crea un escàndol que posteriorment farà dimitir a Azaña com cap de govern. Pàgina amb més informació:
https://www.eldebate.com/historia/20230110/masacre-casas-viejas-acabo-manuel-azana_84567.html -
Caiguda del govern d'Azaña
Amb l’anomenada Masacre de Casas Viejas, a Cadis, es crea un escàndol que farà dimitir a Azaña com cap de govern. Aquest convocarà unes eleccions generals per novembre del mateix any. -
Fundació de la Falange Espanyola
José Antonio Primo de Rivera, el fill del dictador Miguel Primo de Rivera, funda la Falange, inspirat en el model nazi alemany i en el model feixista italià. Aquesta tenia un marcat caràcter religiós. -
Eleccions generals
El 19 de novembre de 1933 es produeixen unes eleccions generals, les primeres a les quals les dones podien exercir el seu dret a vot.
A aquestes eleccions, els partits de centre i dreta CEDA i el Partit Radical tingueren majoria.
Tot i que la coalició de dretes, CEDA, era el grup més nombrós a les noves Corts, el president Alcalá Zamora va donar la presidència del consell a Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical. -
Entrada de la CEDA al govern
Amb la seva entrada al govern, la CEDA paralitza moltes de les reformes començades al Bienni Reformista i crea una sèrie de contrareformes. Al cap de la CEDA es trobava Gil Robles. -
Revolució d'Octubre
Després de la formació del nou govern, per iniciativa de la UGT, es produïren vagues generals a les grans ciutats, com un mitjà per defensar la democràcia republicana i el reformisme social. Tot i que es va fracassar per la manca de coordinació, els esdeveniments van adquirir una rellevància important a Astúries i Catalunya. Expliació més en detall:
https://www.libertaddigital.com/cultura/historia/2020-11-02/pedro-de-tena-octubre-de-1934-ii-republica-largo-caballero-golpe-de-estado-6675567/ -
Period: to
Front Popular
-
Dissolució de les Corts
El 1935, la CEDA aconseguirà molt més pes al govern, fet que provoca una major rapidesa a la paralització de les lleis fetes. Però amb la inestabilitat política que s'estava produint condueix a Alcalá Zamora, cap de l'estat, a convocar eleccions a febrer de 1936. -
Triomf del Front Popular
La dura repressió després de la revolta d'octubre va unir les forces de l'esquerra. Aquesta unió es denomina Front Popular, format tant per partits republicans liberals d'esquerra com per partits obreristes marxistes. A les eleccions convocades pel 16 de febrer, el Front Popular va obtenir un 48% dels vots, mentre que les dretes un 46,5%. El centre pràcticament va desaparèixer. -
Destitució d'Alcalá Zamora
El 7 d'abril, el president de la República fins al moment, Alcalá Zamora serà destituït. -
Manuel Azaña nou president de la República
Després de destituir a Alcalá Zamora com a president de la República, tot i que Azaña va sortir president del govern, se'l va anomenar president de la república. Posteriorment, s'anomena a Casares Quiroga com a president del govern. -
Assassinat de José Calvo-Sotelo
El 13 de juliol de 1936 serà assassinat el dirigent monàrquic més influent. Aquest fet va fer que els sectors que no estaven molt convençuts d'un cop d'estat, com la CEDA, els carlins o altres militars, es mostressin a favor del cop, que es va iniciar el 18 de juliol de 1936.