-
400 BCE
FILOSOFIA ANTIGA
Presocràtics: Tales de Milet, Pitàgores, Heràclit i Parmènides; Sòcrates, Sofistes: Protàgores; Plató, Aristòtil i Hel·lenisme: Epicur. (VII–VI a.C fins als segles V–VI d.C.) -
Period: 342 BCE to 270 BCE
FILO. ANTIGA: EPICUR
342 a. C.-270 a. C. (71 años)
Moral que pren el plaer com a criteri suprem. Epicur va ser un dels grans filòsofs de la cultura grega de la seva època i fundador del corrent filosòfic que porta el seu nom, l'epicureisme, la principal característica del qual va ser la identificació de la felicitat amb el plaer. -
Period: 354 to 430
FILOSOFIA MEDIEVAL: A.D'HIPONA
s.V-IV e.C Fou el primer filòsof important de l'era cristiana. Va ser el bisbe d'Hippo Regius a Numídia durant els últims anys de l'Imperi Romà, i la seva obra més famosa, La ciutat de Déu, va descriure el que ell creia que era la causa d'aquest declivi. -
Period: 384 to 322
FILO. ANTIGA: ARISTÒTIL
384 aC-322 aC (61/62) Aristótil fou un filósof grec que en els seus escrits paraven desde l'ética, l'estética, la lógica, la ciencia, la metafísica fins la política. -
Period: 427 to 347
FILO. ANTIGA: PLATÓ
427 aC-347 aC. Filósofo grec, Plató fou discipul de Sócrates i mestre d'Aristótil. Fou, amés, el fundador de l'escola filosófica La Académia d'Atenas. -
Period: 469 to 399
FILO. ANTIGA: SÒCRATES
469 aC-399 aC (69/70 anys) Va ser un dels fundadors de la filosofia occidental i el priemper dels tres principals represetants de la filosofia grega (amb Plató i Aristótil). Va popularitzar l'us de la maieutica o «metode socràtic» com guia en la busqueda de la veritat i el coneixement. -
Period: 490 to 420
FILO. ANTIGA: PROTÀGORES
490 aC-420 aC (69/70 anys). Fou un sofista grec. Plató el credita com l'inventr del paper del sofista professional o professor de "virtut" (entendida com coneixement i habilitat per tindre éxit mundial). Protàgores fou un pensador viatger i necessitat allà on fos. -
Period: 515 to 510
FILO. ANTIGA: PARMÈNIDES
515 aC ↔ 510 aC-470 aC (44/45 anys). Filòsof i fundador de
l'ontologia. Va néixer a la ciutat d'Elea, colònia del sud de Magna, Grècia. El seu pare, Pires, era una família rica i noble. Parmènides va ser deixeble des d'edat primerenca de Jenòfanes, i després es va associar amb un pitagòric, Aminias, amb qui va tenir una millor connexió. -
Period: 544 to 535
FILO, ANTIGA: HERÀCLIT
(544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC). És considerat com un dels iniciadors de la metafísica grega. Pensava que el foc era l'element primordial creadora dels fenomens del mon sensible. -
Period: 586 to 569
FILO. ANTIGA: PITÀGORES
586 aC ↔ 569 aC - 490 aC. Pitàgores fou un filòsof i matemàtic grec. Va ser un matemàtic i filòsof grec, que va viure entre els anys 580 aC i 495 aC. Va fer grans aportacions a nombrosos camps com l'astronomia i la música a més de, obviament la filosofia i les matemàtiques. ... Del que no hi ha dubte és que va ser el primer a establir una relació entre les matemàtiques i la música. -
Period: 625 to 548
FILO. ANTIGA: TALES
625 aC-548 aC ↔ 545 aC (79/89 anys) Tales de Milet fou un filòsof i científic grec. Un dels seus grans pensaments és que l'aigua va ser lo que va donar l'origen a l'univers, i d'aquesta idea, va ser la primera teoria occidental sobre el mon fisic. -
1220
FILOSOFIA MEDIEVAL
Història Filosofia Medieval: Agustí d'Hipona, Tomàs d'Aquino, Guillem d'Ockam. -
Period: 1225 to 1274
FILOSOFIA MEDIEVAL: TOMÁS DE AQUINO
Tomàs d'Aquino és un dels pensadors més alts i més coneguts en
l'història de l'Església Catòlica. Destaca per la seva capacitat per integrar i harmonitzar les variades fonts de la tradició intel·lectual que va heretar, i per raons obvies, la concisió i l'ordre del seu pensament i de les seves obres escrites. -
Period: 1285 to 1347
FILOSOFIA MEDIEVAL: GUILLEM D'OCKAM
va ser un filòsof, lògic, teòleg i frare franciscà anglès, conegut principalment per ser el representant més destacat de nominalisme davant de les escoles tomistes i escotistes; i per la Navalla d'Ockham, un principi metodològic i innovador, i per les seves obres significatives en lògica, medicina i saviesa -
1520
FILOSOFIA MODERNA s.XV
Història Filosofia Moderna: Descartes, Locke, Hume i Kant. -
Period: to
FILO. MODERNA: DESCRATES
1596-1650, va ser un filòsof, matemàtic i físic Francés. A la seva teologia, insisteix en la llibertat absoluta de l'acte de creació de Déu. En negar-se a acceptar l'autoritat de filòsofs anteriors, Descartes sovint distingeix els seus punts de vista dels filòsofs que el van precedir. Afirmà un dualisme substancial entre l'ànima i el cos, trencant amb la tradició aristotèlica. La seva declaració filosòfica més coneguda és "Penso, després existeixo" -
Period: to
FILO. MODERNA: LOCK
1632-1704, fou un filòsof i metge anglès. La teoria de la ment de Locke és sovint citada com l'origen de les concepcions modernes de la identitat i del jo, que figuren prominentment en les obres de filòsofs posteriors com Hume, Rousseau i Kant. Locke va ser el primer a definir el jo com una continuïtat de la consciència -
Period: to
FILO. MODERNA: HUME
1711-1776. Per a Hume, la filosofia no sap res amb certesa, perquè no s'ha ocupat adequadament de l'estudi d'aquella ciència de la qual totes les altres depenen: la "ciència de l'ésser humà". Per això, afirma que cal investigar la naturalesa de l'enteniment humà per determinar l'origen, les estructures, les lleis i els límits del coneixement. Hume esdevindrà un precursor de Kant en algunes de les seves conclusions. -
Period: to
FILO. MODERNA: KANT
1724-1804, filòsof Alemà, considerat per molts com el pensador més influent de l'edat moderna. -
FILOSOFIA CONTAMPORÀNEA
Història Filosofia Contemporània: Marx, Nietzsche i Freud. Existencialisme (Heidegger, Sartre); Hermenèutica: Gadamer; Escola de Frankfurt: Habermas. -
Period: to
FILO. CONTAMPORÀNEA: MARX
1818-1883, va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del Manifest comunista: «La història de totes les societats és la història de la lluita de classes». -
Period: to
FILO. CONTAMPORÀNEA: NIETZSCHE
1844-1900, Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la reconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Aquest treball va afectar profundament generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, psicòlegs, poetes, novel·listes i dramaturgs. -
Period: to
FILO. CONTAMPORÀNEA: FREUD
1856-1939, Freud va canviar el mode de fer de la psicologia, ja que abans d'ell els psicòlegs es limitaven a observar i descriure el comportament dels pacients. Freud va anar més lluny, va analitzar i explicar el perquè del comportament dels seus pacients.
Freud es va interessar especialment en el qual llavors s'anomenava histèria (que actualment es podria anomenar trastorn de conversió, segons el DSM-IV) i en la neurosi. -
Period: to
FILO. CONTAMPORÀNEA: HEIDEGGER
1889-1976, fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del segle xx. És conegut sobretot per les seves contribucions a la fenomenologia, l'hermenèutica i l'existencialisme -
Period: to
FILO. CONTAMPORÀNEA: GADAMER
1900-2002, Gadamer afirmava que és impossible assolir l'objectivitat, de manera que el significat d'allò que envolta l'ésser humà s'ha d'assolir per consens, comunicant l'experiència personal parcial a d'altres per aconseguir una veritat pragmàtica. Aquesta experiència està marcada pel context històric, encara que la influència sigui inconscient, i per tant cal analitzar l'entorn de l'individu per comprendre qualsevol fenomen que l'afecti. -
Period: to
FILOSOFIA CONTAMPORÀNEA: SARTE
1905-1980, fou un filòsof, professor, crític literari i escriptor (teatre, novel·la, periodisme) francès. La seva vida intel·lectual compromesa suscità força polèmiques i resistències, s'interessà per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura de Essai sur les données immédiates de la conscience, de Henri Bergson. -
Period: to
FILO. CONTAMPORÀNEA
1929-2018, És el principal representant de la Segona Generació de l'Escola de Frankfurt i un dels exponents de la Teoria Crítica desenvolupada a l'Institut d'Investigació Social. El seu contacte amb la Teoria Crítica li va servir per a ampliar els seus interessos intel·lectuals i endinsar-se en dos corrents de pensament que han marcat la seva obra:el marxisme i la psicoanàlisi.Entre les seves aportacions destaquen la construcció teòrica de l'acció comunicativa i la democràcia deliverativa.