-
1421
Església de San Lorenzo.
San Lorenzo, església d'estil renaixentista inicial dissenyada per Filippo Brunelleschi i construïda a Florència des del 1421 fins als anys 1460, excepte la façana, que es va deixar inacabada. -
1446
David
Donatello va realitzar l'obra de l'David de bronze cap a la quarta dècada de el Quattrocento italià. Tot i que la data d'inici de l'obra no se sap amb certesa, sabem que concloure en l'any 1446. Aquesta obra seria realitzada per la família dels Medici, un possible encàrrec de Cosme de Medici per ser emplaçada al centre del pati del Pallazo Medici. Es tracta d'una obra escultòrica de ple volum o exempta, el material utilitzat va ser el bronze i la seva mesura és de 1,58 metres d'alt. -
1482
El naixement de Venus
El naixement de Venus és un quadre (Tremp sobre tela) del pintor italià Sandro Botticelli. Està realitzat en tremp sobre tela. Va ser pintat entre el 1482 i 1486, i actualment es troba a la Galleria degli Uffizi, de Florència. Segons explica la llegenda, Venus, deessa de l'amor, filla del déu Urà, fou assassinat pel seu fill Cronos i posteriorment aquest precipità els seus testicles al mar, d'on va sorgir una escuma d'on nasqué la deessa. -
1483
La Mare de Déu de les roques
La Mare de Déu de les roques és un nom utilitzat per a denominar dos quadres de Leonardo da Vinci pintats amb idèntica composició pictòrica amb oli sobre llenç. La Mare de Déu de les Roques va ser pintada a finals del quattrocento, entre el 1483 i el 1486. La temàtica d’aquesta obra és religiosa i les seves mides són de 1,99 x 1,22 m. L’estil és renaixentista. La podem trobar en el Museu del Louvre de París (n’hi ha una segona versió a la National Gallery de Londres). -
1498
La Pietat
El 1497, un cardenal anomenat Jean de Bilheres va encarregar a Miquel Àngel la creació d’una obra d’escultura de marbre per entrar a una capella lateral de la basílica de Sant Pere a Roma, va ser realitzada entre el 1498 i 1499.
L'escena de la Pietat mostra a la Mare de Déu que sosté el cos mort de Crist després de la seva crucifixió, mort i retirada de la creu, però abans de ser col·locat a la tomba. -
1502
Tempietto, de San Pietro in Montorio
Tempietto, una petita capella circular erigida al pati de San Pietro in Montorio de Roma sobre el suposat lloc del martiri de Sant Pere. Va ser un encàrrec de Ferran i Isabel d'Espanya i es va construir el 1502 per Donato Bramante. El disseny es un tipus particular de temple construït sobre una planta circular i envoltat de columnes. Bramante va afegir una cúpula i va triar l’ordre dòric per a la decoració de l’estructura. El Tempietto és un dels millors exemples d’arquitectura renaixentista. -
1507
L'escola d'Atennes
L'escola d'Atenes és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista Rafael. Va ser pintada entre el 1509 i el 1510 com a part de l'encàrrec a Rafael de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà. Es troba a l'Estança de la Signatura, la primera que Rafael va decorar. Per representar els rostres dels personatges, Rafael es va basar en personalitats de l'època. Per desgràcia, en molts casos la identificació dels filòsofs és confusa. -
1508
Frescos de la capella Sistina
L'obra va començar a pintar-se en l'any 1508 i es va acabar en l'any 1512. A la Capella Sixtina es troba una de les obres més emblemàtiques de el Renaixement italià, la fama s'ha estès al llarg de el món. El sostre de la Capella Sixtina va ser pintat a la fresca per Miguel Ángel. La divisió principal de l'sostre està feta en nou panells que representen les escenes de el llibre de la Gènesi. -
1553
Danae i la pluja d'or
És un quadre (pintura a l'oli) pintat al segle XVI per Tiziano, i ara exposat al Museu del Prado de dimensions de 129 ×180cm. Representa el mite de Dànae, inspirada en Les Metamorfosis d'Ovidi, qui havia estat tancada pel seu pare, el rei d'Argos, en què es representa el moment en el qual Zeus o Júpiter, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra. La figura central està sobre el llit, amb les cames doblegades. -
1566
Villa Capra o La Rotonda
Construïda del 1566 al 1585 i dissenyada per Andrea Palladio, la Villa Almerico-Capra, coneguda habitualment com La Rotonda, es convertiria en un dels edificis més reconeguts del Renaixement. Es tracta d’un edifici que recorda conscientment els antics models clàssics romans, però el seu disseny innovador va tenir un impacte durador en les futures generacions d’arquitectes a Itàlia i a l’estranger. -
1574
El Rapte de les Sabines
El Rapte de les Sabines de Giambologna (1574-82) és una de les obres més reconegudes de l’art italià del segle XVI. Es troba en un lloc que pocs turistes troben a faltar: la Loggia Dei Lanzi a Florència.
Les obres de Giambologna van exemplificar les característiques del període manierista, una època en què els artistes van explotar la idea de la bellesa en obres que mostraven el seu talent artístic amb figures compostes de línies sinuoses, corbes elegants i postures exagerades -
L'enterrament del comte d'Orgaz
L'enterrament del senyor d'Orgaz, popularment anomenat L'enterrament de l'comte d'Orgaz, és un oli sobre llenç de 4,80 x 3,60 metres, pintat en estil manierista per El Greco entre els anys 1586 i 1588. Va ser realitzat per a la parròquia de Sant Vaig prendre de Toledo, Espanya, i es troba conservat en aquest mateix temple. -
La mort de la Verge
Pintada per Michelangelo Caravaggio al 1605-1606. Una pintura religiosa localitzada al Musée du Louvre (París). El nou concepte de la realitat, va ser impactant ja que el pintor va ser bastant cru en els seus plantejaments al presentar la figura de la Verge. Va ser encarregada per Laerzio Cherubini per decorar la capella de l’església de Santa Maria della Scala de Roma, però un cop acabada no la va acceptar i l'obra va ser instantàniament rebutjada pels clients. -
Apol·lo i Dafne
Apol·lo i Dafne és una estàtua (1622–1625) de mida natural de l’escultor barroc Gian Lorenzo Bernini a la Galeria Borghese de Roma. La història d’Apol·lo i Dafne prové de la mitologia grega i romana i és de l’amor condemnat i no correspost. Apol·lo i Dafne és una estàtua de mida natural de l’escultor barroc Gian Lorenzo Bernini a la Galeria Borghese de Roma. La història d’Apol·lo i Dafne prové de la mitologia grega i romana i és de l’amor condemnat i no correspost. -
Palau i jardins de Versalles
Els jardins del Palau de Versalles, dissenyats per Le Nôtre, són tota una referència internacional des del segle XVII. Però aquest paradís és també el fruit de l'ambició de Lluís XIV, que va encarregar la creació dels jardins poc després de ser nomenat rei de França. Amb una superfície de 800 hectàrees, un canal d'aigua de 23 hectàrees, 50 fonts i uns 200.000 arbres, Versalles constitueix una referència de primer ordre en la història de la jardineria. -
Les tres gràcies
Les tres deesses entren en la tradició escrita de mà d'Hesíodo, que assenyala a la Teogonia (segle VIII a. C., les Gràcies es vinculen amb Afrodita, la deessa de l'amor, i a través d'ella queden associades a l'amor, la bellesa, la fecunditat i el desig). És un quadre de pintor barroc Pedro Pablo Rubens, exposat al Museu de l'Prat de Madrid, Espanya. Va ser pintat el 1630–1635 i està pintat a l'oli i mesura 221 cm d'alt per 181 cm d'ample. -
La lliçó d'anatonmia.
La lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp és un quadre de pintor neerlandès Rembrandt. Va ser pintat en 1632. Es tracta d'una pintura a l'oli sobre llenç, que mesura 169,5 centímetres d'alt i 216,5 cm d'ample. Es conserva al Mauritshuis de l'Haia. -
San Carlino alle Quattro Fontane
És una església construïda entre 1638 i 1641 a la ciutat de Roma per Francesco Borromini. L’església, que fa només 66 metres d’amplada i 39 metres de llargada, es troba perfectament entre edificis preexistents. La seva entrada i façana principal dóna al nord-oest i s’obre a un carrer estret. Una façana secundària més petita s’inclina des de l’entrada principal i incorpora una de les quatre fonts que ja s’alçaven a la plaça. -
L'èxtasi de santa Teresa de Jesús
El Èxtasi de Santa Teresa també conegut com la transverberación de Santa Teresa és un grup escultòric en marbre obra de l'escultor i pintor Gian Lorenzo Bernini, de estil barroc. Va ser realitzada entre 1647 i 1652, per encàrrec del cardenal Cornaro, per ser col·locada on aniria la seva tomba, a l'Església de Santa Maria de la Victòria a Roma, on actualment es troba, en l'anomenada capella Cornaro. -
Las Meninas
És una de les obres (1656) més grans de Velázquez i en la qual va posar un major obstinació per crear una composició alhora complexa i creïble, que transmetés la sensació de vida i realitat, i a el mateix temps tanqués una densa xarxa de significats. La imatge es compon com una escena d’una obra de teatre, amb tots els actors en les seves posicions previstes, al voltant de la figura rossa central de la infanta Margarita Teresa, de cinc anys. -
Al·legoria de la pintura
És una famosa obra de pintor holandès Johannes Vermeer, qui va haver de pintar-la cap a 1666. Està realitzada a l'oli sobre llenç i mesura 120 cm d'alt i 100 cm d'ample. El propi pintor no es va separar d'ell ni ho va vendre, ni tan sols quan va tenir deutes. La seva pintura intimista i els seus èxits amb la llum no van ser redescoberts fins al segle XIX. La seva gran aportació són aquests interiors que reflecteixen la vida quotidiana en què el tractament de la llum crea un ambient d'intimisme. -
Plaça de Sant Pere del Vaticà
Gian Lorenzo Bernini va dissenyar la plaça amb marbre travertí . La cèlebre plaça, notable exemple de l'arquitectura i l'urbanisme barroc, està dedicada a sant homònim i és el lloc de trobada quotidià de milers de fidels catòlics procedents de tot el món. L'espai de la plaça està format per dues parts: la primera té forma de trapezi, el costat més gran correspon a la façana de la basílica, amb motivacions de perspectiva amb l'obelisc egipci al centre. -
Autoretrat
Estem davant d'una obra extraordinària per ser un valuós testimoni de l'art femení en el segle XVIII. Aquest quadre el va realitzar la pintora francesa Elisabeth Louise Vigée Le Brun al 1782 i es va pintar a si mateixa en actitud d'artista, de pintora, una ocupació bàsicament exercida per homes en aquells anys. Aquesta pintora va optar per aquest tipus de fons naturals que ambientaven al personatge i feien que tot el protagonisme recaigués en les figures.
