-
Batalla de Trafalgar. Aliança entre la França napoleònica i l’Espanya borbònica contra Gran Bretanya.
Els britànics destrueixen la flota espanyola i malmeten la flota
francesa.
Fi del control de l’Atlàntic per part d’Espanya. -
Inici de la desaparició de l’Imperi Hispànic. Tractat de Fontainebleau
El primer ministre Godoy autoritza l’entrada de tropes franceses a
Espanya.
A diferència dels exèrcits tradicionals, l'exèrcit francès era un exèrcit de ciutadans ja que el servei militar era obligatori. -
Period: to
Guerra del Francès
Fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. -
Motí d’Aranjuez
Va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. Enfrontaments entre pare i fill sobre el paper polític de Godoy. -
Batalla de Bailén
És una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.
La batalla es va dur a terme a Bailén, actual província de Jaén. -
Les corts de Cadis
És com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins a 1814 durant la Guerra del Francès. En les Corts de Cadis estaven representats els tres estaments. Els liberals, els conservadors i els burgesos que van substituir a alguns representants conservadors al no poder accedir a Cadis per l'ocupació francesa. La Constitució de 1812 es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya. -
Pronunciamiento de Riego
Va ser un cop d'estat dels militars progressistes. Dirigit pel comandant Riego l'1 de gener de 1820 a Cabezas de San Juan.
Amb aquest cop d'estat, va acabar el govern absolutista de la primera etapa del regnat de VII.
Es va establir un govern liberal, va ser l'anomenat Trienni Liberal: 1820-1823. Aquest pronunciament va suposar la imposició del liberalisme espanyol al règim absolutista imposat per Ferran VII, el rei traïdor -
Period: to
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. -
Fi de la Primera Guerra Carlina. Abrazo de Vergara
A Vegara, els liberals es comprometien a mantenir els furs de Biscaia, Guipúscoa, Alaba i Navarra. Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de
l’exèrcit regular espanyol. -
Period: to
Regència d'Espartero
Amb la fi de la Guerra Carlina, Mª Cirstina cedeix la Regència al General vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero
Els seus projectes reformistes van ser atrevits, però no sempre
encertats. El seu estil de govern era autoritari i dictatorial, a l’estil
bonapartista. -
Period: to
Règim moderantista
És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868
arran de la Revolució “La Gloriosa”
* A nivell econòmic és una etapa de fort creixement que consolida el
poder de la Gran Burgesia. En canvi les classes populars no van
millorar el seu nivell de vida.
* A nivell polític es consolida el poder dels liberals moderats, que
limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això va
distanciant els liberals entre ells: moderats i progressistes. -
Period: to
Bienni progressista
Amb la Vicalvarada del general O’Donnell, recolzada pels
progressistes, s’obre un parèntesi de dos anys de govern progressista
durant el regnat d’Isabel II.
El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país,
sanejar les finances públiques i democratitzar el sistema polític.
* Llei general del ferrocarril (1855)
* Desamortització de Madoz (1855)
* Projecte de Constitució
democràtica (la “Nonata” de 1856) -
Period: to
El Sexenni revolucionari
Govern provisional i corts constituents (1868 – 1869)
Regnat d’Amadeu I (1870 – 1873)
I República (1873 -1874)
República autoritària (1874) -
Eleccions a Corts constituents 1869
Sufragi universal dels homes majors de 25 anys. Eclosió dels partits polítics com a nova forma de representació política. -
Period: to
El regnat curt d’Amadeu I
El regnat d’Amadeu I ja va començar malament. Pocs dies
abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de ser
la seva mà dreta en el govern, va ser assassinat en un misteriós complot.
Després de sis governs fracassats i tres eleccions a Corts que no donaven cap majoria estable, aclaparat pels problemes del país i la manca de suport, Amadeu I va abdicar el febrer de 1873
Es va trobar amb una pila de problemes greus:
* Aixecaments carlins
* Revoltes federalistes
* Insurrecció a Cuba.... -
Period: to
La Primera República
Davant l’atzucac de la situació que creava l’abdicació del rei i el ridícul internacional que representaria l’elecció d’un nou monarca, les Corts va proclamar la República l’11 de febrer de 1873. Aquesta República però naixia morta, ja que en realitat molts diputats monàrquics la van votar sense cap convicció. Malgrat l’entusiasme popular, la República heretava els greus problemes econòmics i polítics del regnat d’Amadeu I. -
La fi de la I República "La Paviada"
El 3 de gener de 1874, el General Pavía ocupa les Corts i les dissolt de forma violenta protagonitzant un Cop d’Estat que institueix una República dictatorial governada pel Gral. Serrano. De fet la dictadura de Serrano no és més que una transició cap al restabliment de la Monarquia borbònica, que es consuma amb el Cop d’Estat monàrquic del General Martínez Campos.(31 de desembre de 1874). -
La “Gloriosa”, Revolució de setembre de 1968.
És l’única Revolució del segle XIX a Espanya.
* Tot i l’important paper dels militars liberals progressistes, participen en l’aixecament per primer cop les masses populars.
El programa bàsic de la Revolució de setembre del 68
* Sufragi universal i lliure. Convocatòria d’eleccions constituents
* Drets civils democràtics i llibertat de culte.
* Lliure comerç i proporcionalitat dels impostos
