-
New Orleans
La fi de la Guerra de Cuba (1898) va omplir les botigues d’instruments musicals provinents de les bandes militars. Els preus eren molt assequibles i molts negres en van poder comprar.Per tal de mantenir ben controlades totes les qüestions referides a prostitució itràfic d’alcohol, joies i drogues, el regidor Story va crear el barri d’ Storyville . Lapoblació era majoritàriament negra. Era un barri amb molta vida nocturna i amb molta necessitat de música -
Dixieland
El Dixieland es uno de los estilos de jazz-hot, con predominio de los instrumentos de metal y de la improvisación. Se desarrolla en la década de 1910
En la década de 1940 comenzó un movimiento de resurgimiento del jazz tradicional, formado como reacción a los sonidos orquestados de la era del swing y el caos percibido de los nuevos sonidos del bebop Liderado por los Dukes of Dixieland originales de los hermanos Assunto, el movimiento incluía elementos de la Estilo de Chicago -
Chicago
És molt similar al de New Orleans però amb algunes característiques noves:- Les bandes creixen fins a 10-12 músics i tocaven dins d’un local, sense moviment. Dins de la secció rítmica el contrabaix desplaça la tuba. Es consolida l’ús del piano i la guitarra. La bateria es desenvolupa i creix. Dins la secció melòdica es continua mantenint la trompeta, clarinet i trombó, tot i que comença a aparèixer amb força el saxo.Comencen a destacar els solos individuals
-
swing
La música swing, también conocida como swing jazz o simplemente swing, es un estilo de jazz que se originó en Estados Unidos hacia finales del año 1920, convirtiéndose en uno de los géneros musicales más populares y exitosos del país durante los años 1930. -
Bebop
Les melodies són molt frenètiques i nervioses, de ritme molt ràpid, amb salts
bruscs i moltes dissonàncies.
El bebop exigeix als músics un gran domini de l’instrument i uns coneixements
que fins aleshores no eren imprescindibles.
Per l’espectador, aquest nou jazz serà més difícil
d’escoltar, més elitista i sense l’objectiu d’ésser ballat.
És música per escoltar, no per ballar.
Les formacions seran més reduïdes quartets o quintets la secció de vent es
redueix i s’equipara a la bateria i el baix -
Cool-Jazz
L’estil “Cool” neix com a oposició del nerviosisme i frenesí del bebop. Buscava una
expressió musical dominada per l’equilibri, la racionalitat i un so molt ben cuidat,
tot dins d’un cert desapassionament. Per l’espectador, el “cool-jazz” pot rebre’s
com una música freda i intel·lectualitzada amb un cert refús a tot el que és
agressivitat. És un jazz íntim.
Els instruments s’expressen en un registre mitjà, sense tants salts, amb un so
més recte i suau. -
Free-Jazz
El free jazz es uno de los estilos o subgéneros propios del jazz. La expresión se utiliza en inglés, aunque la traducción «jazz libre» expresa igualmente el sentido del término. En sus comienzos, en Estados Unidos se conoció como new thing -
Jazz-Fusion
En la música, se denomina al fusión a la "conjunción de dos o más estilos distintos, para producir una forma única e identificable por separado de ellos", según la definición de Clayton y Gammond. Se habla de jazz fusión cuando uno de estos estilos es el jazz.