-
New Orleans
New Orleans ha estat sota dominacions molt diferents, la qual cosa va portar un gran bullit de pobles, races i cultures. Dins la població negra, es diferencien dues comunitats: els creòle i els negres americans o afroamericans, que tenien influències culturals diferents (els primers més europeus, els segons descendents directes d’esclaus africans). Tots ells mancaven de recursos de tota mena. -
Dixieland
En la década de 1940 comenzó un movimiento de resurgimiento del jazz tradicional, formado como reacción a los sonidos orquestados de la era del swing y el caos percibido de los nuevos sonidos del bebop (denominado "música china" por Cab Calloway),1 Liderado por los Dukes of Dixieland originales de los hermanos Assunto, el movimiento incluía elementos de la Estilo de Chicago que se desarrolló durante la década de 1920, como el uso de un contrabajo en lugar de una tuba -
Chicago
L’estil Chicago es desenvolupà a South Side. Tot i el predomini dels
músics negres, molts músics blancs comencen a incorporar-se a aquest nou
estil de música. Les seves caracteristiques son:- Les bandes creixen fins a 10-12 músics.
- Dins de la secció rítmica el contrabaix desplaça la tuba. Es consolida l’ús del piano i la guitarra. La bateria es desenvolupa i creix. Tot i que tambe es segueixen mantenint instruments.
- Comencen a destacar els solos individuals.
-
Swing
La música swing, también conocida como swing jazz o simplemente swing, es un estilo de jazz que se originó en los Estados Unidos a finales de los años 20 y que se convirtió en uno de los géneros musicales más populares y exitosos del país durante la década de 1930. -
Bebop
Les melodies són molt frenètiques i nervioses, de ritme molt ràpid, amb salts
bruscs i moltes dissonàncies.
El bebop exigeix als músics un gran domini de l’instrument i uns coneixements
que fins aleshores no eren imprescindibles.
Per l’espectador, aquest nou jazz serà més difícil
d’escoltar, més elitista i sense l’objectiu d’ésser ballat.
És música per escoltar, no per ballar.
Les formacions seran més reduïdes quartets o quintets la secció de vent es
redueix i s’equipara a la bateria i el baix -
Cool-Jazz
L’estil “Cool” neix com a oposició del nerviosisme i frenesí del bebop. Buscava una
expressió musical dominada per l’equilibri, la racionalitat i un so molt ben cuidat,
tot dins d’un cert desapassionament. Per l’espectador, el “cool-jazz” pot rebre’s com una música freda. És un jazz íntim.
Els instruments s’expressen en un registre mitjà, sense tants salts, amb un so com una música freda i intel·lectualitzada amb un cert refús a tot el que és
agressivitat. És un jazz íntim. -
Free-Jazz
Davant d’aquesta proposta musical, l’actitud de l’oient ha de canviar. El
“free-jazz” ja no segueix les previsions de l’oient, sinó que és ell qui ha de seguir
la música sense cap regla preestablerta. La seves característiques fonamentals són:
- La atonalitat, és a dir, el no ús de l’ordre harmònic.
- Una nova concepció rítmica on es dilueixen tots els conceptes de tempo
regular, “beat”, simetria... -
Jazz-Fusion
Es una música que fa síntesi amb elements procedents del
jazz i elements procedents d’altres músiques:
- Universalització del jazz, utilitzant nous conceptes musicals propis de la música de la Índia, del Japó, d’Orient, d’Àsia
- Universalització del jazz, utilitzant nous conceptes musicals propis de la
música de la Índia, del Japó, d’Orient, d’Àsia; incorporació de ritmes no propis
del jazz (rock, llatins, flamencs...)
- Ús d’instruments electrònics i per tant