-
Es construeix un dels primers microscopis
El primer microscopi útil va ser inventat el 1590 per Zacharias i Hans Janssen. Aquest microscopi permetia ampliar 30 cops la imatge d'un objecte. Utilitzant aquest microscopi primitiu, el científic Anglès Robert Hooke (1635-1703), va observar un fi tall de suro fet amb una navalla i va constatar que estava format per petites cavitats a les quals va denominar cèl·lules, per la semblança amb les cel·les d'una bresca de abelles. -
Es publiquen els primers dibuixos de cèl·lules mortes de talls de suro
Les cèl•lules que Hooke va observar són cèl•lules mortes, les parets de les quals es troben recobertes per una capa gruixuda de suberina. Hooke va incloure aquesta teoria al seu llibre anomenat “Micrographia”, format per dibuixos molt detallats sobre observacions microscòpiques -
Period: to
Es perfeccionen els microscopis i es descobreixen les tècniques de tinció.
Les tècniques de tinció es segueixen perfeccionant a la actualitat i es seguiran perfeccionant al futur, des de el 1665 aquestes han anat millorant i ho seguiran fent. El descobridor de les tècniques de tinció es Hans Christian Gram. Les tècniques de tinció se basen en en l'ús d'un colorant que permet observar els bacteris millor que sota el microscopi -
S’aconsegueix construir un microscopi de 200 augments i observar cèl·lules vives
Antonie, amb un microscopi de 200 augments, construït per ell mateix, va poder observar dibuixar i descriure una cèl•lula viva. Això li va ser possible observant una gota d’aigua, dins la qual va descobrir quantitat d’éssers minúsculs. Aquest microscopi li va permetre també, descriure una gran varietat de microorganismes, alguns com: les bactèries, protozous, espermatozoides... també diferents tipus de cèl•lules sanguínies... -
S’observa i es descriu per primera vegada el nucli cel·lular
El botànic escocès Robert Brown (1773-1857) va estudiar les fulles d'orquídies i va descobrir que totes les cèl·lules presentaven una taca fosca a l'interior. Encara que ja s'havia il·lustrat abans aquesta part de les cèl·lules, va ser Brown qui, intuint la importància d'aquest orgànul, el va anomenar nucli, indicant que era la part més important de la cèl·lula. -
S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula
Milieu intérieur o mitjà intern, és una frase encunyada per Claude Bernard per referir-se a l'entorn fluid extracel·lular més particularment el fluid intersticial, i la seva capacitat fisiològica per assegurar l'estabilitat de protecció per als teixits i òrgans dels organismes multicel·lulars. -
Alguns científics afirmen que tots els vegetals i animals estàn formats per cèl·lules.
Theodor Schwann i Jakob Schleiden, es van adonar de l’estructura microscòpica d’animals i plantes, en particular la presència de nuclis -
Es planteja per primer cop la teoria cel·lular.
Schleiden i Schwann, estudiant cèl·lules vegetals i animals respectivament, van proposar la teoria cel·lular. -
Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica estructural i morfològica.
Tots els éssers vius estan compostos per una o més cèl·lules cada una amb les seves funcions. -
Es demostra que le cèl·lules s’originen únicament a partir d’altres preexistents
Rudolf Ludwig Karl Virchow
Indica que tota cèl·lula deriva d’una cèl·lula anterior o en llatí Omnis cellula ex cellula, aquest postulat va contradir la teoria generació espontània, és a dir que la vida es genera a partir d’elements inanimats. -
Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional
és capaç de realitzar tots els processos metabòlics necessaris per romandre la vida. -
Es considera la cèl·lula la unitat genètica
Conte tota la informació sobre la síntesis de la seva estructura i el control del seu funcionament, i és capaç de transmetre-la.
Sutton i Boveri