-
Period: to
Nacionalsindicalisme
També anomenat Falangisme de caràcter anti-parlamentari i contrari als partits polítics, defensa inicialment un corporatisme basat en la idea del totalitari state i passa a adoptar una idea d'autogestió sindicalisme, reunint emprenedors i treballadors al servei de la nació. Es defineix com a anticapitalista i anti-marxista, i destaca per la seva voluntat d'unificar els conceptes de pàtria i justice social, i la seva defensa del catolicisme no com a religió oficial. -
Leyes fundamentales: Fuero del Trabajo
És una de les set Lleis Fonamentals de l'franquisme, que va ser elaborada i aprovada en 1938 abans de l'acabament de la Guerra Civil a imitació de la Carta del Lavoro promulgada a Itàlia per Edmondo Rossoni i el Gran Consell Feixista italià a l'abril de 1927. Si bé és cert que en el moment de la seva promulgació, les tropes del general Franco portaven un clar avantatge en la contesa; de fet va ser el 1938 quan Franco va crear el Govern de la Nació. -
Instauració del racionament
Economia controlada per l'Estat, el resultat va ser el devastiment generalitzat d'aliments i productes de primera necessitat, que es distribuÏen per mtjà d'una cartilla de racionament (1939 i 1952). -
Ley de Responsabilidades Políticas
Promulgada el 9 de febrer de 1939 i publicada al diari oficial de l'estat el dia 13 d'aquest mateix mes, a vegades referit per la seva acrònim LRP, va ser una llei espanyola emesa al final de la guerra civil. El primer govern de la dictadura franquista va dictar l'Imperi "reconeixent la necessitat de la reconstrucció espiritual i material de la pàtria" i invocant que "pretén resoldre la culpa incorregut pels qui van contribuir a forjar la subversió". -
Period: to
La dictadura del general Franco
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit així com una col·laboració estreta amb l'església Catòlica. -
Ley de Unidad Sindical
Destinada a posar fi a l'autonomia mantinguda fins llavors per les organitzacions catòliques agràries i promoguda pel llavors delegat Nacional de sindicats Gerardo Salvador Merino, una antiga camisa amb un passat esquerrà que durant la guerra civil espanyola va ser cap provincial a la Corunya, on havia guanyat una reputació com a obrador. Salvador pretenia crear un poderós aparell sindical autònom capaç d'enquadrar les masses de classe treballadora. -
Ley de Represión del Comunismo y a la Masonería
Promulgada l' 1 de març de 1940 la Llei sobre la repressió de la francmaçoneria i el comunisme. És un dels instruments de la bateria legislativa repressiva aprovada entre 1939 i 1941.
El preàmbul de la provisió condensava les raons per les quals la dictadura considerava que perseguia la francmaçoneria. Les anomenades societats secretes haurien estat un dels factors fonamentals del declivi d'Espanya, essent la francmaçoneria la principal d'elles. -
Entrevista Franco-Hitler
-
División Azul
La 250è de la divisió d'infanteria, va ser una unitat de voluntaris espanyols que va formar una divisió d'infanteria per combatre la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Formava part de l'Heer, exèrcit de l'Alemanya nazi. Entre 1941 i 1943, gairebé 50.000 espanyols i alguns soldats portuguesos van participar en diverses batalles relacionades principalment amb el setge de Leningrad. -
Creació de l'lNI
L'Institut Nacional d'indústria (INI) era una entitat estatal espanyola, creada com a suport institucional per promoure el desenvolupament de la indústria a Espanya. Durant la seva existència, les grans empreses que es van establir a iniciativa d'INI van ser SEAT, ENDESA, ENSIDESA i moltes altres dedicades especialment a la producció de ferro, acer i alumini, així com la indústria petroquímica. -
Ley Constitutiva de las Cortes
Llei promulgada pel general Franco el 17 de juliol de 1942, en el sisè aniversari del cop d'estat a Espanya al juliol de 1936. Va ser la segona "llei fonamental" del franquisme i els tribunals van ser creats com el "màxim òrgan de participació del poble espanyol en les tasques de l'estat" i abast per "el contrast de les opinions, dins de la unitat del règim". -
Els maquís envaeixen la Vall d'Aran
-
Period: to
Autarquia i estancament econòmic
Nous enemics per a Occident i noves consideracions cap al règim de Franco, que va passar a veure's com un fre contra el comunisme que venia de l'Est. Amb tot el triomf de les potències aliades democràtiques va suposar una dura condemna al règim franquista, el qual es veié aïllat internacionalment. Franco hi respongué amb una política econòmica autàrquica que va alentir el desenvolupament de l'Estat i que va agreujar les dures condicions de vida de la població durant més d'una dècada. -
Condemna de l'ONU a Espanya
A San Francisco, Potsdam i Londres, els pobles de les Nacions Unides van condemnar el règim de Franco i van decidir que, mentre continués aquest règim, Espanya no ha de ser admesa en el si de les Nacions Unides. Els pobles de les Nacions Unides donen a el poble espanyol seguretats de la seva simpatia constant i que li espera un acolliment cordial quan les circumstàncies permetin el qual sigui admès a el si de les Nacions Unides. -
Leyes fundamentales: Ley de Sucesión
Regula la successió. S'hi estableix que, tot i no haver-hi un Rei, Espanya queda configurada com un regne. Franco queda designat com a Cap d'Estat vitalici, reservant l'opció de nomenar al seu successor. Així mateix, es creen el Consell del Regne i el Consell de Regència. -
Creació de la Seat
La companyia fou fundada per l'INI amb l'objectiu de motoritzar l'Espanya de la postguerra[7] mitjançant la fabricació dels automòbils italians Fiat sota llicència. Per a la seva constitució es va crear una societat amb un capital de 600 milions de pessetes, de la qual l'INI comptava amb un 51% de les accions, la banca espanyola un 42% i FIAT, el principal fabricant d'automòbils d'Itàlia (que actuava com soci tecnològic) el 7% restant. -
Vaga del tramvies
Fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona el motiu inicial fou l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població d'ençà de la fi de la Guerra Civil espanyola, alhora que representà una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme. -
Concordat amb la Santa Seu
Signat pel Govern franquista sota els principis de l'nacionalcatolicismo-, per adequar-lo a la proclamació de la aconfessionalitat de l'Estat per la Constitució espanyola de 1978.
Els acords van estar precedits per un altre signat el 28 de juliol de 1976, pel qual s'adjudicava a el rei Joan Carles I el nomenament de vicari general castrense amb la graduació de general de división. -
Period: to
Nacionalcatolicisme
El consentiment de l'estat que el franquisme va donar a l'església catòlica, com a legitimació per excel·lència del règim, juntament amb l'esdeveniment victoriós, de manera que pogués exercir el control d'espais socials decisius però també polítics.
La moral i els comportaments socials, l'educació i, en general, qualsevol expressió cultural estava subjecta a l'autoritat i a les normes eclesiàstiques de la jerarquia catòlica, incloent-hi la seva censura prèvia. -
Tractats militars amb els EUA
El pacte del qual la major part va quedar secreta va adoptar la forma de tres acords executius separats que va comprometre als Estats Units a facilitar ajuda econòmica i militar a Espanya. Els Estats Units, al seu torn, els va ser permès construir i utilitzar bases aèries i navals en territori espanyol. Encara que no va ser una aliança militar completa, les ajudes donades a l'exèrcit espanyol eren mínimes i en cas d'un atac d'Espanya. -
Ingrés d'Espanya a l'ONU
L'ingrés d'Espanya a l'ONU va ser un èxit internacional per al règim de Franco. Això es va forjar amb una intensa activitat diplomàtica. l'Assemblea General de Nacions Unides sovint és considerada com el principi de la fi de l'aïllacionisme espanyol en el món posterior a la Segona Guerra Mundial. En acabar aquest conflicte el règim de Franco havia estat condemnat per les potències vencedores donada la seva naturalesa feixista, i estava totalment apartada dels assumptes internacionals. -
Period: to
Primer govern tecnòcrata
La seva regla de creació va ser el decret llei de 20 de desembre de 1956, i el seu primer titular va ser precisament López rodó. Havia concebut el SGT com a instrument per implementar una profunda reforma administrativa, la qual cosa faria que el règim fos un estat de dret no democràtic, que encara no havia aconseguit després de 17 anys d'existència. -
Period: to
Expansió i accelerada de l'economia
Des del pla d'estabilització de 1959, l'economia espanyola va experimentar un creixement sense precedents que va transformar radicalment l'estructura social espanyola. Gràcies a les mesures alliberades, l'economia espanyola va ser finalment capaç d'aprofitar les condicions favorables del mercat internacional i els impactes positius del "hipercreixement" que s'estava produint en les economies occidentals des del final de la Segona Guerra Mundial. -
Period: to
Moviments migratoris
El règim franquista posava restriccions a la mobilitat de la població fins i tot arribant a idealitzar la vida al camp des d'alguns sectors de falangistes. El règim també van posar restriccions a l'emigració estrangera. -
Period: to
Govern del tecnòcrates
En els dos primers nous ministres "tecnòcrates" (Gregorio López Bravo en la indústria, i Manuel Lora Tamayo en educació) van ser incorporats, i en el segon, va ingressar al govern, finalment, Laureano López rodó, en un Ministeri creat específicament per a ell (el pla de desenvolupament).
El programa polític dels'tecnòcrates'destinat a incrementar el benestar material de la població-per tal de donar un nou "exercici" de legitimitat al franquisme. -
Period: to
Crisi final
La crisi del Sàhara espanyol: Ja terminal, al règim franquista s'hi va sumar una nova i inesperada crisi internacional en el Sàhara espanyol: El rei Hassan II del Marroc va llançar una campanya per a l'annexió d'aquesta regió, rica en fosfats. Encara que l'ofensiva diplomàtica ja havia començat l'estiu de 1974, quan el monarca va reclamar el suport dels països àrabs, la pressió va pujar de to la tardor de 1975, coincidint amb un empitjorament de l'estat de salut de Franco.