-
Tractat de Versalles
El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats. Va ser el tractat de pau més important. -
Reforma religiosa i escolar
La política educativa va ser una de les prioritats del nou règim republicà instituït després del mes d’abril de 1931, sota la direcció del català Marcel·lí Domingo al capdavant del Ministeri d’Instrucció Pública i del valencià Rodolf Llopis en la Direcció General de Primera Ensenyança. -
Proclamació de la Segona República
Els partits col·ligats van imposar-se a les grans ciutats, obtenint la victòria en 41 de les 50 capitals de província, i a la major part dels nuclis industrials, mentre que al món rural eren els monàrquics els que van triomfar ja fos per tradició o per pressions caciquils. Malgrat que el nombre de regidors monàrquics era superior al de republicans en el conjunt del país, els resultats electorals van evidenciar que bona part de l’electorat havia apostat per un canvi de règim. -
Constitució de 1931
Fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.
La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre. -
Period: to
República d'esquerres
Entre 1931-1933 el govern republicà va estar en mans dels partits d'esquerres que havien guanyat les eleccions a Corts el juny de 1931.
Aquest govern, presidit per Manuel Azaña,va emprendre un seguit de reformes destinades a solucionar alguns dels problemes del país, especialment el religiós, l'agrari, el militar i el social. -
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Period: to
Segona República Espanyola
Els republicans i socialistes van guanyar les eleccions en 41 de les 50 capitals de província. El 14 d'abril de 1931 es va repetir la mateixa escena a moltes ciutats: un líder republicà arriava la bandera monàrquica del balcó de l'ajuntament, hissava la bandera republicana i proclamava la República en presència de la gent congregada. -
Reforma agrària
El 15 de setembre de 1932 es va promulgar la Llei de Bases de la Reforma Agrària que contenia el mecanisme de la Reforma, condensat en 23 bases. Ideològicament i política, el tortosí Marcel.lí Domingo hi tenia una part important.
Per a executar la Llei, es va crear l'Institut de la Reforma Agrària (IRA) per a realitzar les expropiacions i la redistribució de les terres de conreu. -
Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria i l'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles. -
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya.
El president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, va decidir resoldre la crisi plantejada per la dissolució de la coalició republicanosocialista que havia sustentat el govern de Manuel Azaña durant el primer bienni, amb la dissolució de les Corts elegides el juny de 193. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià, l'Avi, com l'anomenava el poble, morí el 25 de desembre de 1933. El seu enterrament va provocar una manifestació de dol multitudinària, similar a la de la mort d'Enric Prat de la Riba. Les seves restes reposen a la plaça de la Fe, al cementiri de Montjuïc. -
Period: to
República de dretes
Les dretes van guanyar les eleccions generals de novembre de 1933.
Les causes de la victòria electoral de les dretes van ser diverses.
el nou govern va aturar les reformes impulsades pels anteriors governs republicans, i això va desencadenar una forta oposició de les esquerres. -
Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
A Astúries, en el que s'anomenà la Revolta d'Astúries, els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament entre la Guàrdia Civil i l'exèrcit contra l'Aliança Obrera. -
Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
Els fets del 6 d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
El 6 d'octubre del 1934 protagonitzà una revolta contra la legalitat republicana arran de l'entrada al govern de la República de la Confederación Española de Derechas Autónomas i proclamà l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat. Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l''Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 fou suspès. -
Pacte Antikomintern
El Pacte Antikomintern o Tractat Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. -
Period: to
El Front Popular (1936-1939
El Front Popular va ser una coalició electoral espanyola creada al gener de 1936 pels principals partits d'esquerra. El 16 de febrer, va aconseguir guanyar les últimes eleccions durant la Segona República abans del cop d'estat que desencadenaria la Guerra Civil. El Front Popular no es va presentar a Catalunya, on una coalició equivalent anomenada Front d'Esquerres, nucleada entorn d'Esquerra Republicana de Catalunya, va prendre el seu lloc. -
Period: to
Guerra civil espanyola
El juliol de 1936 una part de l'exèrcit espanyol es va aixecar en armes contra la República. Aquest fet va provocar una guerra civil extremadament cruel que s'allargarà fins l'1 d'abril de 1939. -
Conferència de Munich
L'Acord de Munic es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi. -
Anschluss
És el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938. -
Invasió de Polònia
La Campanya o invasió de Polònia fou una sèrie de batalles que es van dur a terme a Polònia el 1939 al principi de la Segona Guerra Mundial. L'intent de reconstrucció de l'imperi Alemany en el que van anomenar Tercer Reich implicava obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. -
Period: to
Dictadura del general Franco
El 17 de juliol les guarnicions militars de les Canàries i del Marroc es van aixecar en armes sota el comandament del general Francisco Franco. els militars van afusellar i empresonar a moltes persones d'esquerres. -
Pacte d'Acer
Oficialment anomenat com a Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va començar el dia 1 de setembre de 1939, després de que Hitler enviés les seves tropes a Polònia. Davant d'aquesta situació, França i el Regne Unit van començar la Guerra contra Alemanya.
Aquesta guerra va durar fins el 2 de setembre de 1945. -
Eix Roma-Berlin
Després de la victòria alemanya sobre França (juny 1940), part del govern francès va decidir col·laborar amb els nazis, era la França de Vichy. Més tard, els països de l'est d'Europa es van veure pressionats per Hitler perquè s'unissin a l'Eix. -
Ocupació de París
Com a resultat de la derrota dels exèrcits Aliats en la batalla de França, el Gabinet francès va buscar un cessament de les hostilitats amb el Tercer Reich. L'armistici es va signar el 22 de juny de 1940 en Compiègne. -
Batalla d'Anglaterra
La Batalla d'Anglaterra va ser la primera gran campanya que va ser combatuda enterament per forces aèries. Va ser la campanya de bombardeig major i més sostinguda realitzada fins a la data. Els historiadors britànics situen la batalla entre el 10 de juliol i el 31 d'octubre de 1940, que representa el període de bombardeig diurn més intens. -
Guerra llampec
La Blitzkrieg (en català, guerra llampec) és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. -
Guerra del desert
Durant la Segona Guerra Mundial, la Campanya del Nord d'Àfrica, també coneguda com la Guerra del Desert, que tingué lloc al desert del nord d'Àfrica entre el 10 de juny de 1940 i fins al 16 de maig de 1943. Els Estats Units van començar la tramesa de materials l'11 de maig de 1942. Fent lluitar les tropes de l'eix en el front africà, els aliats occidentals van donar alè a la Unió Soviètica que lluitava en el front oriental. -
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.
L'atac va ser per sorpresa, ja que fins a la data, Alemanya i la Unió Soviètica havien signat un pacte de no agressió, Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939. -
Atac a Pearl Harbour
L'atac a Pearl Harbor, va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, el qual provocà de manera inmiment l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament. Es preparà com una acció preventiva per a evitar que la Flota del Pacífic pogués afectar la guerra d'invasió que el Japó preparava contra el Regne Unit i els Països Baixos. -
Batalla de Stalingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad. La batalla va tenir lloc entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943, i va estar marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars. Està entre les batalles més sagnants en la història de la guerra, sumant gairebé dos milions. -
Batalla de Guadalcanal
foren una sèrie de batalles i enfrontaments d'especial duresa durant la Segona Guerra Mundial. Durant la primera ofensiva americana a la Guerra del Pacífic, la marina aliada i 16.000 soldats dels Estats Units van assaltar, el 7 d'agost de 1942, l'illa de Guadalcanal, aleshores ocupada pel Japó. La batalla de Guadalcanal marcà la primera victòria d'armes combinades estratègiques de les forces Aliades sobre els japonesos al Teatre del Pacífic. -
Desembarcament de Normandia
van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit; i un desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França que va iniciar-se a les 06:30. -
Derrota del Tercer Reich
La caiguda de l'Tercer Reich. Fa 60 anys es va suïcidar Adolf Hitler i es va rendir Alemanya. ... Les tropes de Stalin eren al cor d'aquest Tercer Reich, que segons Adolf Hitler duraria mil anys però que amb prou feines es va sostenir de 1933 a 1945. -
Judici de Nuremberg
El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional. -
Conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. Els caps de govern d'aquestes tres nacions eren el secretari general del Partit Comunista, Stalin, el primer ministre Clement Attlee i el president Harry S. Truman, respectivament. -
ONU
L'Organització de les Nacions Unides és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món. -
Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. El bombardeig atòmic va ser precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses. La fi de les hostilitats va ser efectiva sis dies després. La Segona Guerra Mundial va acabar oficialment gairebé un mes més tard amb la signatura de l'acta de capitulació del Japó portada a terme el 2 de setembre de 1945. -
Period: to
Transició Democràtica
S'entén com a transició el pas de la dictadura franquista a un sistema democràtic. Pel que fa als resultats, el partit la Unió de Centre Democràtic va ser el més votat i va poder formar govern. -
Period: to
Catalunya, Comunitat Autònoma
Una vegada aprovada la Constitució espanyola, es va procedir a l'elaboració dels estatuts d'autonomia de Catalunya i el País Basc, que van ser aprovats en referèndum el 1979.
Les diverses nacionalitats i regions d'Espanya van poder accedir a l'autogovern, tot i que limitat. -
Period: to
Regnat de Joan Carles I
Després de la mort del dictador, tal com estava previst en la Llei de successió de 1969, el príncep Joan Carles Borbó va jurar el càrrec com a rei d'Espanya el 22 de novembre de 1975. -
Period: to
Regnat de Felip VI
Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia, és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades. Fou proclamat davant de les Corts Generals el 19 de juny del 2014 després de fer-se efectiva l'abdicació del seu pare. Seguint la numeració dels reis d'Aragó li correspondria el nom de Felip V d'Aragó.
