-
753 BCE
fundació de Roma
-
Period: 753 BCE to 509 BCE
monarquia
òrgans de la Monarquia: el rei tenia el poder absolut, (autoritat religiosa, militar i judicial) però existien dues institucions col·legiades consultives: els Comicis curiats (assemblea solemne del poble; ) i senat (el consell d'ancians que assessorava el rei, ratificava les decisions dels comicis i proposava un nou rei en cas de que aquest morís). -
Period: 753 BCE to 715 BCE
Ròmul
Heroi epònim de la ciutat.
Estableix les primeres institucions i divideix la població en patricis i plebs. -
Period: 715 BCE to 673 BCE
Numa Pompili
Fonaments de la religió i col·legis sacerdotals -
Period: 672 BCE to 641 BCE
Tul·lus Hostili
inicia període bèl·lic
Roma és la ciutat més important del Laci. -
Period: 640 BCE to 617 BCE
Ancus Marci
Expandeix el poder de la ciutat cap al mar -
Period: 616 BCE to 578 BCE
Tarquini Prisc
Reformes polítiques i urbanístiques --> disminueix malalties i pestes.
Construcció del Circ Màxim. -
Period: 577 BCE to 535 BCE
Servi Tul·li
Va ser assassinat per Tarquini el Superb. -
Period: 534 BCE to 509 BCE
Tarquini el Superb
Rei tirànic i cruel
El seu fill intenta violar la nobla Lucrècia, que es suicida --> l'aristocràcia l'expulsa i obté el poder Monarquia-->República -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
República: magistratures, assemblees populars (comicis curiat, centuriat i tribut) i senat -
281 BCE
Guerres Samnites
Els romans s'enfronten amb els altres pobles itàlics (oscos, umbres i etruscos) i conquereixen la colònia grega de Tàrent --> domini sobre la península Itàlica -
264 BCE
1a Guerra Púnica (264-241)
Romans guanyen sobre els cartaginesos, comandats per Almícar Barca. --> Sicília, Còrsega i Sardenya -
218 BCE
2a Guerra Púnica (218-202 aC)
Els Cartaginesos ataquens Sagunt i Anníbal travessa els Alps amb els elefants.
- Batalla de Cannes: guanya Anníbal
- Batalla de Zama: Anníbal és derrotat -
149 BCE
3a Guerra púnica (149-146 aC)
Roma destrueix Cartago -
70 BCE
Cras i Pompeu
Consolat de generals.
Cras: havia vençut Espartac
Pompeu: campanyes a favor de Sul.la -
69 BCE
Gai Juli Cesar
Anomenat qüestor a Hispània. -
60 BCE
El primer triumvirat (s.ll i s.l aC) Cras,Pompeu i Gai Juli Cesar
Marius: líder del partit popular
Sul.la: líder del partit senatorial
Roma viu un temps en anarquia i d'autèntica guerra civil, s'acaba proclamant Sul.la com a dictador. (70 aC). Els tres generals, Cras, Pompeu i Cèsar, acorden un govern repartit en ells tres, el triumvirat. -
53 BCE
Cras mor.
-
48 BCE
Batalla de Farsàlia.
Cèsar derrota a Pompeu a Farsàlia. -
44 BCE
Assassinat de Cèsar
Els senadors maten a Cèsar en sortir del senat. -
43 BCE
El segon triumvirat, Lèpid, Marc Antoni i Octavi (43 - 30 aC)
Després del buit en el govern van sortir 3 aspirants a succeir-lo, després d'algunes disputes decideixen crear un segon triumvirat. Lèpid es retira de la vida política. Guerra civil amb els partidaris de Marc Antoni contra Octavi. -
31 BCE
Batalla d'Acci.
Les tropes de Marc Antoni foren vençudes, i Octavi entra triumfador a Roma. -
27 BCE
Acaba la República i comença l'Imperi.
Octavi rep l'honorific títol d'August. S'investeix de tots els poders de l'estat amb valors nacionals i de pau. -
Period: 27 BCE to 68
Dinastia Julioclàudia (27aC-68 dC)
August
Tiberi
Calígula
Claudi
Neró -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
-
Period: 69 to 96
Dinastia Flàvia (69-96)
Vespasià
Titus
Domicià -
Period: 96 to 192
Dinastia Antonina (96-192)
"la dels 5 emperadors bons"
Nerva
Trajà
Adrià
Antoní Pius
Marc Aureli
Còmode -
Period: 193 to 235
Dinastia Severs (193-235)
Caracal·la
Heliogàbal
Alexandre Sever -
Period: 236 to 284
època de confusió i anarquia (236-284)
Confusió i anarquia militar, emperadors que duraven poc al govern -
284
Dioclecià
Monarquia absoluta de caràcter oriental --> Tetrarquia (repartir l'administració de l'imperi entre dos emperadors i dos sotsemperadors) -
Period: 284 to 476
Baix Imperi
Degradació de l'imperi romà -
312
Constantí el Gran
Es converteix al cristianisme
- Edicte de Milà 313: legalitza el cristianisme
- Concili de nicea 325: unifica diversos corrents del cristianisme
- Estableix la capital a Bizanci, rebatejada per Constantinoble -
395
Teodosi el Gran
Divideix l'Imperi romà en dos parts, el d'Occident i el d'Orient i els reparteix als seus dos fills -
Period: 395 to 476
Imperi Romà d'Occident (395-476)
Governat primer per Arcadi, fill de Teodosi
S'empobreix pels impostos, invasions dels huns, comandats per Àtila.
Ròmul Augustul, l'últim emperador, es desposat del tron per Odoacre, cap dels hèruls, al 476 -
Period: 395 to 1453
Imperi Romà d'Orient (395-1453)
Imperi Bizantí, fins que els turcs prenen la capital de Constantinoble el 1453 -
476
Caiguda Imperi Occident
