Història de les matemàtiques

Tales de Milet

623 BCE

Tales de Milet (623aC/624aC-548aC/545aC) se'l considera el fundador de la filosofía occidental. Existeixen dos teoremes relacionats amb la geometría clàssica que reben el nom de teorema de Tales, que són atribuits a aquest ,atemàtic i filòsof grec Tales de Milet

Pitàgores de Samos

582 BCE

Pitàgores de Samos (582aC-496aC) va ser un filòsof i matemàtic grec. El seu nom ha estat associat al teorema de Pitàgores.

Euclides

325 BCE

Euclides (325 a.C-265 a C) va ser un matemàtic i geòmetra grec. Se li coneix com el pare de la geometria. Euclides va destacar per la seva obra titulada Elementosdividida en 13 llibres, se centra principalment en la geometria plana i l'aritmètica on fa demostracions de teoremes i introdueix les nocions de "MCD" i les restes successives.

Arquimedes

288 BCE

Arquimedes (288 a.C-212 a.C) es considera un dels matemàtics més grans de l'antiguitat i, en general, de tota la història. Va utilitzar el mètode exhaustiu per calcular l'àrea sota l'arc d'una paràbola amb el sumari d'una sèrie infinita, i va donar una aproximació extremadament precisa del número pi.

Hipàtia d'Alexandria

370

Hipàtia d'Alexandria (370-415) va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i l'astronomia, en els quals va fer molts descobriments i avenços.

Muhammad ibn Musa Al-Khwarizmi

780

Muhammad ibn Musa Al-Khwarizmi (780-850) va ser un matemàtic, astrònom i geògraf persa musulmà. La seva principal aportació va ser la d'introduir als matemàtics europeus en els numerals indoarábigos i en els principis fonamentals de l'àlgebra.

Leonardo de Pisa

1170

Leonardo de Pisa (1170-1250), també conegut com a Fibonacci, va ser un matemàtic italià famós per difondre a Europa el sistema numèric actualment utilizat.

Niccolo Fontana "Tartaglia"

1499

Niccolo Fontana "Tartaglia" (1499-1557) va ser un matemàtic i enginyer italià. Va contribuir a l'àlgebra clàssica, va inventar un mètode per a resoldre equacions de tercer grau i va escriure diversos llibres.

René Descartes

1596

René Descartes (1596-1650) va ser un filòsof, matemàtic i físic francès, considerat com el pare de la geometria analítica i de la filosofia moderna, a més de participar en la evolució cientifica conegut principalment pel seu famós plantejament filosòfic "Penso per tant existeixo".

Pierre de Fermat

1607

Pierre de Fermat (1607-1665) va ser un jurista i matemàtic francès. fermat va ser cofundador de la teoria de probabilitats costat de Blaise Pascal i va descobrir el principi fonamental de la geometria analítica. No obstant és més conegut per les seves aportacions a la teoria de nombres.

Blaise Pascal

1623

Blaise Pascal (1623-1662) va ser un polímata, matemàtic, físic, teòleg, catòlic, filòsof i escriptor francès. És conegut per contribuir a la matemàtica i a la història natural, en el disseny i construcció de calculadores mecàniques, fer aportacions a la teoria de la probabilitat, investigacions sobre els fluids i l'aclariment de conceptes com ara la pressió i el buit.

Isaac Newton

1643

Isaac Newton (1643-1727) va ser un físic i matemàtic anglès conegut principalment per establir les bases de la matemàtica a través de les seves lleis del moviment i la llei de la gravitació universal.

Carl F. Gauss

1777

Carl F. Gauss (1777-1855) va ser un matemàtic, astrònom, i físic alemany. Va contribuir a la teoria de nombres, anàlisi matemàtica, la geometria diferencial, l'estadística, l'àlgebra, la geodèsia, el magnetisme i l'òptica.

Ada Lovelace

1815

Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace (1815-1852), és la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

Georg Cantor

1845

Georg Cantor (1845-1918) va ser un matemàtic i lògic nascut a Rússia. Va ser inventor amb Dedekind i Frege de la teoria de conjunts, (base de les matemàtiques modernes). Gràcies a les seves atrevides investigacions sobre els conjunts infinits, va ser el primer capaç de formalitzar la noció d'infinit sota la forma dels nombres transfinits.

David Hilbert

1862

David Hilbert (1862 –1943) va ser un matemàtic alemany. És reconegut com un dels matemàtics més influents i universals de finals del segle XIX i començaments del XX. Hilbert va descobrir i desenvolupar un ample rang d'idees fonamentals en diverses àrees com la Teoria d'Invariants i els Axiomes de la Geometria. També va formular la Teoria de l'Espai de Hilbert,[1] un dels fonaments de l'Anàlisi funcional.

Julio Rey Pastor

1888

Julio Rey Pastor (1888-1962) va ser un matemàtic espanyol. A més de les seves múltiples publicacions científiques, va ser un dels fundadors de la Reial Societat Matemàtica Espanyola. També va ser membre de la reial Acadèmia Espanyola de la llengua, sent-li assignat la butaca "F".

Pere Puig i Adam

1900

Pere Puig i Adam (1900-1960) va ser un matemàtic i enginyer espanyol. Destacà per la seva vocació pedagògica, que el portà a ensenyar matemàtiques amb mètode heurístic.

Alan Turing

1912

Alan Mathison Turing (1912-1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista i biomatemàtic britànic. És considerat el pare de la informàtica moderna. Sota els serveis d'intel·ligència britànics, i al llarg de la Segona Guerra Mundial, va desenvolupar unes quantes tècniques per desxifrar els codis alemanys, inclosa la "bomba", una màquina electromecànica que podia desxifrar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma.

J.F. Nash

1928

J.F. Nash (1928-2015) va ser un matemàtic nord-americà. Especialista en teoria de jocs., geometria diferencial, equacions en derivades parcials i processos de negociació. La pel·lícula "A beautiful Mind" està basada en la seva vida a partir de la novel·la homònima de Sylvia Nasar.