-
Period: 323 to 285
Euclides
El seu treball més famós fou els Elements, considerat sovint el llibre de text de més èxit de la història de les matemàtiques. És un ampli conjunt de teoremes sobre la geometria i l'aritmètica teòrica. Va ensenyar geometria a Alexandria i allà va fundar una escola de matemàtiques. -
Period: 582 to 496
Pitàgores de Samos
Pitàgores de Samos va ser un filòsof i matemàtic grec. El seu nom ha estat associat al teorema de Pitàgores. Va ser l'introductor de pesos i mesures, inventor de la geometria i l'aritmètica teòrica; el primer a sostenir la forma esfèrica de la terra, a parlar de "teoria" i de "filòsofs", a postular el buit, a canalitzar el fervor religiós en fervor intel·lectual, a usar el racionament i la definició, a considerar que l'univers era una obra només desxifrable per mitjans matemàtics. -
Period: 799 to 846
Mohammed ibn Musa Al-Khwaraizmi
Un matemàtic, geògraf i astròleg creador dels termes àlgebra i algorisme. La seva aportació principal va ser introduir els matemàtics europeus als números indoaràbics i a l'àlgebra. -
Period: 1500 to 1557
Niccolo Fontana "Tartaglia"
Va estudiar l’equació de tercer grau i en va trobar la resolució. Posteriorment es va basar en la fórmula de Tartaglia per a elaborar una teoria completa. Va fer també diverses investigacions sobre geometria, física, balística, fortificacions, etc. Cal destacar-ne les obres Quesiti ed invenzioni diverse. -
Period: to
René Descartes
Va ser un important filòsof del segle xvii, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna. És responsable, de la geometria analítica. El gran avenç del treball de Descartes consisteix en quelcom molt més simple, el fet que un punt en el pla pot ser completament determinat a partir de les seves distàncies (anomenades x i y) a dos eixos fixos i perpendiculars, amb el conveni correcte de signes. -
Period: to
Pierre de Fermat
Va introduir per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres. Amb Descartes, va aplicar l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, va fundar la teoria de les probabilitats. Va aplicar el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents. -
Period: to
Blaise Pascal
Va ser un filòsof, matemàtic, físic,inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental. La seva disposició per a les matemàtiques va començar als 16 anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular. Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica. -
Period: to
Isaac Newton
Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra i dels objectes celestes. -
Period: to
Carl F. Gauss
Director de l’observatori i professor d’astronomia.Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra. Gauss es va interessar també pel càlcul de probabilitats. Pot ser considerat el creador de la geometria intrínseca. exposà el mètode per a determinar òrbites planetàries partint de tres observacions de l’astre. Va establir un sistema absolut d’unitats elèctriques. -
Period: to
Georg Cantor
La seva obra abastà els camps de l’anàlisi, la topologia i la lògica matemàtica. Va ser el creador de la teoria de conjunts, la seva anàlisi del concepte d’infinit ha plantejat la necessitat d’un examen crític dels mateixos fonaments de les matemàtiques. Va definir el concepte de cardinal per a conjunts finits i infinits. Així doncs va desenvolupar la teoria dels nombres irracionals. -
Period: to
David Hilbert
Dedicat a la lògica matemàtica, va aplicara la geometria els nous instruments lògics introduïts per Peano. Va ser el cap de l’escola formalista i el creador de la metamatemàtica, es va esforçar per provar la consistència del sistema axiomàtic i va inventar un simbolisme que, juntament amb els de Russell i Lukasiewicz, ha trobat una amplíssima audiència en el món científic. -
Period: to
Julio Rey Pastor
va ser un matemàtic espanyol, un dels més rellevants de la seva època. S'ocupà de diversos aspectes de la matemàtica, com ara els espais n -dimensionals. És molt conegut com a autor d’obres de text i de divulgació i com a historiador de la matemàtica. -
Period: to
Pere Puig i Adam
Enginyer industrial, doctor en matemàtiques i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. bastant poc conegut, didàctic de les matemàtiques i la geometria. La seva obra Curso de geometria métrica (1947) va ser una de les elementals en l'ensenyament d'enginyeria a l'Estat Espanyol a la segona meitat del segle XX. -
Period: to
Alan Turing
Va ser un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic. Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. És considerat el pare de la informàtica moderna. -
Period: to
J.F. Nash
Va ser un matemàtic. De ben petit, va demostrar ja la seva extraordinària capacitat intel·lectual tot i les seves dificultats per relacionar-se amb els altres.Als catorze anys va començar a mostrar interès per les matemàtiques i la química. A partir de la dècada del 1950 va començar a treballar per a la RAND Corporation, una institució de les forces aèries dedicada a la investigació estratègica.