HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA

  • 218

    Guerres Púniques (210 dC)

    Guerres Púniques (210 dC)
    Les dues grans potències (Roma i Cartago) lluiten pel control del Mediterrani.
    Arribada dels romans a les nostres terres. S'esdevé la romantització lingüística i cultural que provoca la desaparició de llengües preromanes i el benefici del llatí vulgar.
  • 410

    Els pobles bàrbars saquejan Roma (410 dC)

    Els pobles bàrbars saquejan Roma (410 dC)
    Cop de gràcia a un imperi romà que fa anys que agonitza i que s'esquartera en un seguit de regnes germànics, en aquests hi ha el visigòtic. La fi de l'imperi romà augmenta la descomposició del llatí vulgar en diferents llengües romàniques.
  • 476

    Caiguda de l'Imperi Romà (476)

    Caiguda de l'Imperi Romà (476)
    Amb la caiguda de l'Imperi Romà i els invasors dels pobles germànics, el llatí es va fragmentar en diferents dialectes.
  • 711

    Invasió musulmana de la península ibèrica (711 dC)

    Invasió musulmana de la península ibèrica (711 dC)
    Desaparició del regne visigòtic i aparició d'una frontera entre els cristians i els musulmans al riu Llobregat.
    Neix Catalunya Vella (terra de frontera organitzada en comtats autònoms vassalls de l'Imperi franc).
    El català s'està gestant i rep mots d'origen germànic: superstrat germànic franc.
  • 878

    Unificació dels comtats catalans

    Unificació dels comtats catalans
    Guifré el Pilos (comte de Barcelona), aconsegueix unificar tots els comtats catalans. La Catalunya Nova (terres del Sud del Llobregat) roman sota el control dels musulmans fins al segle XII, fins que aquests són expulsats de la Península el 1609. Gran influència en mots i topònims (superstrat àrab).
  • 988

    Es trenca el pacte de vassallatge

    Es trenca el pacte de vassallatge
    El compte de Barcelona trenca el pacte amb el rei Hug Capet. Això fa que:
    - Els estats catalans esdevinguin un Estat independent. - Primers textos escrits en català (Llibre dels jutes i Homilies d'Organyà).
  • 1137

    Regne confederat (1137)

    Regne confederat (1137)
    Els comtats de Catalunya i el regne d'Aragó, s'ajunten en un regne confederat que els hi permet iniciar un període de conquesta i expansió. Amb tot això, les terres de la Catalunya Vella s'hi sumen de les de la Catalunya Nova.
  • 1213

    1213 - 1276

    1213 - 1276
    Jaume I dur a terme la primera expansió peninsular i mediterrània del català i domini lingüístic de les Illes Balears i el País Valencià. El mossàrab aporta mots (superstrat mossàrab).
    Durant el segle XIV, es realitza l'expansió del català per terres mediterrànies (Sardenya, Sicília, Atenes i el sud de Grècia).
    En els segles XIII, XIV i XV, el català esdevé Ilengua de cultura.
  • 1232

    Ramon Llull (1232 -1316)

    Ramon Llull (1232 -1316)
    Autor de les primeres obres científiques i filosòfiques d'una llengua romana. Gràcies a ell, el català esdevé una llengua d'Estat i de comerç internacional.
  • 1400

    Inicis s.XV

    A inici del s.XV, els factors que provoquen la crisi són: extinció de la dinastia, empobriment i la imposició del tribunal de la Inquisició.
    El castellà comença a fer sentir la seva influència en el català.
  • 1500

    Segle XVI (Decadència)

    Revolta de les Germanies al País Valencià i a les Illes contra l'oligarquia i el poder central Decadència.
  • Expulsió dels musulmans de les terres catalanes

    Expulsió dels musulmans de les terres catalanes
    Els musulmans tot i que han perdut la supremacia política, continuen convivint entre els catalans fins que són expulsats de la Península.
  • Guerra dels Segadors (1640 - 1652)

    Guerra dels Segadors (1640 - 1652)
    Revolta popular liderada per la Generalitat de Catalunya i motivada per la pretensió de la monarquia de centralitzar l'Estat seguint el model francès.
  • Guerra de Successió (1655 - 1670)

    Guerra de Successió (1655 - 1670)
    La mort del rei Carles Il sense descendents provoca la guerra de Successió: conflicte armat que enfronta Castella (futur rei: Felip de Borbó), contra els antics regnes de la Corona d'Aragó (futur rei: Carles d'Àustria).
  • Decret de Nova Planta

    Decret de Nova Planta
    Es promulgat per Felip V i s'aboleixen totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya, el País Valencià i les Illes.
  • Renaixença (1839)

    Renaixença (1839)
    Moviment cultural que posa fi a la Decadència. Suposa una revolució industrial, el triomf entre els intel·lectuals del romanticisme, la recuperació d'una literatura catalana i el naixement de la filologia catalana.
    El català es remarca com a llengua del teatre i en els mitjans de comunicació (Diari català).
  • Pompeu fabra (1868 - 1948)

    Pompeu fabra (1868 - 1948)
    Va ser el secretari de la secció Filològica de l'IEC i responsable científic. Va aconseguir un model de llengua supradialectal.
  • Modernisme (finals del s.XIX)

    Moviment cultural i artístic brillant, ciutadà, de vocació europea. Va esclatar en diverses manifestacions artístiques, com l'arquitectura de Gaudí o la poesia de Joan Maragall.
  • Noucentrisme (1906)

    Moviment remarcat per l'esperit clàssic, la intel·lectualitat serena i la vocació d'incidir, des de la cultura, en el món de la política.
  • 1931 - 1939

    Es proclama la República, que va significar la normalitat de la Ilengua catalana, i es restableix la Generalitat de Catalunya.
  • 1936 - 1939

    1936 - 1939
    El general Franco va acabar amb la república i va abolir
    la Generalitat. S'inicia la Guerra Civil.
  • 1960 - 1970

    S'obren petites escletxes de llibertat enmig de la dictadura:
    - Òmnium Cultural, Nova Cançó, la literatura catalana va continuar viva...
    Es destaca la transformació sociolingüística durant els anys seixanta i setanta del segle XX.
  • 1975

    Fi del franquisme = règim democràtic.
    El català esdevè la llengua oficial a la major part dels Països Catalans.
  • L'actualitat (2023)

    Després de quaranta anys d'ús oficial, públic i escolar del català, la situació de la llengua a Catalunya ofereix un balanç globalment positiu i de progrés. No obstant a això, es destaquen contrasts molt rellevants pel que fa al territori, l'àmbit, el grup social i el context polític.