HISTORIA DE LA LITERATURA

Literatura medieval

Period: 476 to 1476

La literatura d'aquesta època es basa en textos religiosos i laics. Com a la literatura moderna, ofereix un ampli camp d'estudi, en un espectre que va del sagrat més seriós al profà més exuberant, i tot el que queda entremig. La majoria d'autors d'aquest període resten desconeguts. L'anonimat no es deu només a la manca de documents disponibles, també es deu al concepte del paper de l'autor

Poesia trobadoresca (Amor) XII - XIII

600

Aquest gènere s'anomena així per mor dels poetes, els trobadors, que componien aquestes poesies. És un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana. Alguns gèneres són: La cançó, el Sirventès, l'Alba o la Pastorel·la.
Alguns trobadors famosos:
- Guillem de Berguedà ("Cançó he començada que serà lluny cantada en aquest so vell antic...")
- Alfons el Cast ("Per mantas guizas m'es datz")
- Cerverí de Girona (Pastorel·les dedicades a dones)

Sermons religiosos (religió) XII - XV

700

Els treballs relacionats amb la teologia van ser el tipus de literatura dominant al llarg de l'edat mitjana; el clergat catòlic era el centre intel·lectual de la societat en aquesta època, raó per la qual la seva producció literària va ser, amb diferència, la més productiva.
Religiosos com:
- Anselm de Canterbury,
- Sant Tomàs d'Aquino
van escriure llargs tractats sobre teologia i filosofia.
Algunes de les obres van ser: La Llegenda àuria de Jaume de Voràgine o "Sic et non" de Pere Abelard

Cròniques històriques (reis) XIII - XV

850

Les quatre grans cròniques és el nom amb el qual es coneixen quatre obres escrites en llengua catalana. La seva finalitat era la de deixar constància d'uns fets a més, volien tenir un valor didàctic. Les quatre grans cròniques són:
- Llibre dels feits o Crònica - Jaume I
- Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei Pere d'Aragó.
- Crònica - Muntaner
- Crònica - Pere IV d'Aragó

Poesia (escrita) XIV - XV

980

La poesia va adoptar nombroses formes a l’Europa medieval, per exemple, la lírica i la poesia èpica. Els trobadors i els minnesänger són coneguts per la seva lírica sobre l’amor cortès. Entre els més famosos de la poesia secular hi ha Carmina Burana, un recull manuscrit de 254 poemes.
- Ausiàs March (Els cants de l'amor)
- Ramon Llull (Blanquerna)
- Andreu Febrer (Poesies)

Novel·la cavalleresca (cavallers) XIV - XV

1200

La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i XV. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d'aquestes obres.

• "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell
• "Curial e Güelfa" Autor desconegut
• "París i Viana" Autor desconegut

Literatura humanista XV

1320

L'Humanisme és un concepte polisèmic que s'aplica tant a l'estudi de les lletres humanes, els estudis clàssics i la filologia grecoromana com a una genèrica doctrina o actitud vital que concep de forma integrada els valors humans. Per extensió, es diu «humanista» a tot pensament que posa al primer pla de les seves preocupacions el desenvolupament de les qualitats essencials de l'ésser humà.
Johannes Gutenberg, Giovanni Pico della Mirandola, Erasmo de Rotterdam. Són alguns humanistes famosos

Literatura moderna

Period: 1501 to 1701

Els termes literatura moderna i literatura contemporània són expressions que la bibliografia utilitza per referir-se a la literatura de l'Edat Contemporània. Són conceptes definits amb criteris estètics i no tan cronològics, caracteritzats pels valors d'originalitat i ruptura enfront dels de tradició i continuïtat; d'una manera similar a com es defineixen els conceptes d'art modern i art contemporani.

Renaixement XVI

1540

La literatura renaixentista comprèn totes les obres escrites després de l'edat mitjana fins al segle xvii sota l'estela del Renaixement.Es va iniciar a Itàlia, amb autors com Petrarca i es va expandir per tot Europa, sent els segles xv i xvi els de major esplendor.[1] El model d'excel·lència passen a ser els clàssics grecollatins, com prova l'auge dels temes mitològics o les poètiques.
- Thomas More
- Garcilaso de la Vega
- Luís de Camões

Barroc XVII

1620

La literatura de l'Barroc, o literatura barroca, és un estil literari europeu que es va desenvolupar durant el segle XVII a Espanya. Es caracteritzava pel triomf de l'ornamentació, els jocs de paraules, la recerca de l'emoció i el plaer estètic. El Barroc es caracteritza per la idea del desengany.
Les temàtiques freqüents: Somni, la fugacitat dels fets humans
La gala està en són punt d'autor anònim, La infanta tellerina, el rei Matarot i Els amors de Melisenda de Frare Francesc.

Neoclassicisme XVIII

1670

El terme neoclassicisme va sorgir al segle XVIII per denominar al moviment estètic que venia a reflectir en les arts els principis intel·lectuals de la Il·lustració, que des de mitjans del segle XVIII s'anaven produint en la filosofia i que conseqüentment s'havien transmès a tots els àmbits de la cultura.
Voltaire, Montesquieu i Rousseau s'expliquen entre els seus principals exponents.

Literatura contemporània

Period: 1801 to 2001

La literatura contemporània és literatura amb el seu escenari generalment després de la Segona Guerra Mundial. Els subgèneres de la literatura contemporània inclouen el romanç contemporani

Renaixença XII

1830

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle xix (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència)
- Bonaventura Carles Aribau
- Manuel Milà i Fontanals
- Joaquim Rubió i Ors
- Jacint Verdaguer i Santaló, pare de la poesia i la llengua catalana moderna.

Modernisme XIX - XX

1870

La literatura modernista o el Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del segle xix i durant la primera del xx
- Andrade, Raúl: Casa de la Cultura
- Gullón, Germán: La modernitat silenciada
- Gutiérrez, José Ismael: Perspectives sobre el modernisme Hispanoamèrica
A Catalunya, el Modernisme té un significat especial, perquè adquireix una dimensió reformadora i revolucionària.

Noucentisme XX

1920

Noucentisme és la denominació d'un moviment estètic espanyol, inicialment artístic i literari, però estès a altres àmbits de la cultura, que s'associa genèricament a les avantguardes artístiques i literàries de començaments de segle XX. Agrupa un conjunt d'autors, principalment assagistes, situats entre la Generació del 98 i la Generació del 27 i nascuts al voltant de 1880, per la qual cosa també s'identifica amb la denominada Generació del 14.
- José Ortega y Gasset
- Manuel Azaña

Avantguardes XX

1950

La literatura avantguardista engloba totes aquelles obres escrites al final del segle xix i principis de segle xx que volen canviar l'estil imperant fins aleshores. No és un moviment sinó un conjunt de moviments que tenen en comú les ànsies de modernitat i el desig de renovació i experimentació formal. Aquesta literatura participa de la fascinació pel progrés i les màquines que influirà també a l'art abstracte.
- Futurisme
- Ultraisme
- Cubisme
- Creacionisme
- Dadaisme
- Surrealista

Postguerra XX

1980

La novel·la espanyola de postguerra reuneix la producció dels escriptors espanyols en els anys posteriors a la guerra civil -contienda finalitzada l'abril de 1939- i que es va desenvolupar durant la dictadura franquista tant per l'important nombre d'escriptors exiliats com pel progressivament més nombrós dels que van romandre a Espanya.
- Sebastià Joan Arbó
- Ignasi Agustí
- Josep Maria Gironella
Van començar a escriure en Castella, encara que abans de la guerra, escrivien en Català.