-
600 BCE
Tales de Milet (624 a.c - 546 a.c)
Primer filòsof que intenta donar una explicació de la creació de l'univers. Ell pensava que l'aigua és el principi de tot i el que va originar la creació de l'univers. -
Period: 600 BCE to 300
FILOSOFIA ANTIGA
Aquest període comença amb els filòsofs presocràtics, passant per la tradició iniciada per Sòcrates i és continuada per Plató i Aristòtil, arriba fins a la filosofia Hel·lenística (després de Sòcrates). -
570 BCE
Parmènides (570 a.c - 475 a.c)
Parmènides deia que l'èsser és i el no-ser no és.
No pots comprendre el que no és, perquè no pots expressar-ho per mitjà de paraules.
Degut aquesta afirmació podem considerar que segons Parmènides l'èsser es unic, etern (no pots buscar el seu origen, ni d'on a vingut), immòbil (perquè no es mou en res), immutable i no pot tenir principi ni fi.
Texto del vínculo -
569 BCE
Pitàgores (569 a.c - 475 a.c)
Pitàgores va crear el teorema de Pitàgores i va defendre les doctrines religioses de la immortalitat, la transmutació de les ànimes i la necessitat de la seva purificació.
Pitàgores va descobrir les relacions entre l'harmonia musical, els concordes i les proporcions numèricament expressables.
Texto del vínculo -
544 BCE
Heràclit (544 a.c - 484 a.c)
Heràclit deia que l'home per si mateix podia explicar totes les coses que passaven al seu entorn.
Ell pensava que el logos era posseïdor de tota la veritat i que s'havia d'escoltar a través de l'ànima, tot i que molta gent no sabia fer-ho.
Ell també explicava que el foc és la forma més pura i elevada de la matèria i és el vehicle de l'ànima.
Texto del vínculo -
486 BCE
Protàgores (486 a.c - 411 a.c)
Protàgores era expert en retòrica i recoria el món grec cobrant elevades tarifes pels seus coneixements sobre l'ús correcte de les paraules o ortoepeia.
Plató l'acredita com a l'inventor del paper del sofista professional. -
470 BCE
Sòcrates (470 a.c - 399 a.c)
Sòcrates criticava el relativisme dels valors i defensava la universalitat del bé, que ha de guiar les nostres decisions i accions.
Ell deia que si coneixes el bé universal aleshores, actuaràs bé, moralment.
"Solo sé que no se nada" és una frase molt coneguda de Sòcrates donant importància a la ignorància de les persones davant el món, sempre hi haurà alguna cosa nova per aprendre. -
427 BCE
Plató (427 a.c - 347 a.c)
Paltó afirma l’existència d’idees objectives (idealisme) i desconfia dels sentits com a font de coneixement.
Ell deia que l’autèntic coneixement (episteme) només es pot assolir a través de la Raó, no dels sentits.
Plató volia conèixer la realitat, desitjava reformar l'existència, tenir-ne cura d'ella i purificar-la protegint-la d'allò que la fa malbé. -
384 BCE
Aristòtil (384 a.c - 322 a.c)
Aristòtil afirma el valor del coneixement empíric (empirisme), aquell que es genera a partir dels sentits.
Defensava la teoria holomòrfica que deia que hi ha una sola realitat, tot objecte o ésser és matèria i forma. -
341 BCE
Epicur (341 a.c - 270 a.c)
Va crear un moviment filosòfic que volia demostrar com ser feliç d'una manera més individual amb diferents perspectives:
L'epicureisme deia que la felicitat es basa a gaudir del plaer i evitar el dolor.
L'estoïcisme deia que la felicitat es basa a acceptar el nostre necessari destí.
El neoplatonisme revisa i actualitza la filosofia de Plató. -
Period: 301 to 1400
FILOSOFIA MEDIEVAL
En aquesta època la filosofia se centra en la relació entre la fe i la raó.
Diferents autors adapten les tesis dels principals filòsofs (Plató i Aristòtil) al pensament cristià. -
354
Agustí d'Hipona (354 - 430)
Va ser la figura més important de la filosofia cristiana i va dedicar gran part de la seva vida a escriure sobre la filosofia i la teologia.
Va intentar integrar la filosofia clàssica en la religió, harmonitzant la fe i la raó, la filosofia i la religió. -
1225
Tomàs d'Aquino (1225 - 1274)
Tomàs d'Aquino va voler distingir les diferencies entre la aró i la fe i a la mateixa vegada posar-les d'acord.
És considerat el principal representant de l'ensenyament escolàstic.
La seva obra va ser fonamental per als estudis de filosofia i teologia i va ser el principal defensor clàssic de la teologia natural. -
1285
Guillem d'Ockam (1285 - 1347)
Guillem d'Ockam deia que les coses universals són conceptes generals que veiem a les coses i després formem els conceptes generals per un procés d'abstracció.
Crítica de l’aristotelisme i va crear el Nominalisme. -
Period: 1401 to
FILOSOFIA MODERNA
El Renaixement, l’humanisme, la revolució científica i finalment la Il·lustració influeixen en els diferents autors d’aquesta època. -
Descartes (1596 - 1650)
Descartes afirma el dualisme entre l'ànima i el cos, trencant la teoria de l'aristotelisme.
"Penso, després existeixo" va ser la seva declaració filosòfica més coneguda. -
Locke (1632 - 1704)
Va ser una de les figures principals de l'empirisme, moviment filosòfic que defensa que el coneixement humà parteix de l'experiència. -
Hume (1711 - 1776)
Hume deia que la qüestió de saber si la realitat objectiva existeix o no és insoluble. Afirma que no només no sabem com són les coses, sinó que no sabem ni tan sols si existeixen realment. -
Kant (1724 - 1804)
Kant diu que la raó humana és la base de la moralitat i que cada acció s'ha de prendre amb un sentit de responsabilitat dictat per la raó.
Ell també diu que cap acció basada únicament en l'obediència a la llei s'ha de considerar moral. -
Period: to
FILOSOFIA CONTEPORÀNIA
A la filosofia contemporània conflueixen diferents corrents amb un remarcat tarannà crític. -
Karl Marx (1818 - 1883)
Karl Marx deia que l'únic que era real era la naturalesa i que el més important era la matèria i no l'esperit o l'idea.
Tenia una filosofia marxista, feia crítica al capitalisme i estava a favor de la teoria socialista i comunista. -
Nietzsche (1844 - 1900)
Nietzsche pensa que l'objectiu de la raó no és el coneixement de la veritat, sinó la dominació de la vida i que l'ésser humà no és racional, sinó que la irracionalitat és la seva característica principal.
Crítica el racionalisme de la ciència com una debilitat davant la necessitat de l'ésser humà de conèixer sense poder reconèixer el caos de la realitat i viure sense certeses.
Ell fa una revisió crítica de tota la Filosofia Occidental des de pensaments ateus. -
Freud (1856 - 1939)
Era el pare de la psicologia moderna, que explica la complexitat de la ment humana, on predomina l'inconscient.
Freud volia demostrar que la majoria de les accions que realitzem els humans eren inconscients i que només una petita part les fèiem de manera conscient. -
Heidegger (1889 - 1976)
Heidegger estudia que és i en què consisteix l'existència humana.
Ell considerava que les persones no som persones pensants aïllades del món que ens envolta, sinó que la mateixa interacció amb l'entorn és un aspecte important de l'ésser. És per això que no és possible dominar l'ésser i intentar fer-ho porta a una vida sense autenticitat.
L'acceptació de què és inevitable que la nostra vida acabi i la comprensió que som una part més del món, permet donar sentit a la vida. -
Gadamer (1900 - 2002)
Gadamer considera el llenguatge com una realitat, que l'ésser esdevé en el llenguatge com a veritat i que el llenguatge és l'element central de la interpretació i la comprensió. -
Sartre (1905 - 1980)
Sartre afirma que l'home està habitat des del principi pel no-res, de manera que la condició humana està composta alhora de ser i, sobretot, de no-ésser.
Ell afirma que l'home és l'ésser pel qual el no arriba res al món. -
Habermas (1929, 92 anys)
Habermas és considerat el membre més destacat de la segona generació de filòsofs de l'escola de Frankfurt i la darrera gran figura de la tradició filosòfica.
Critica les contradiccions i tendències de la crisi del capitalisme tardà-burocràtic.
La seva teoria de l'acció comunicativa és una teoria global que tracta l'origen, l'evolució i les patologies de la societat.
