-
624 BCE
Tales de Milet (624-548 a.C.)
És considerat el primer filòsof, ja que va indagar racionalment sobre l'origen de l'Univers, que per a ell, era un espai racional malgrat el seu aparent desordre. Podem dir que va ser el primer a aplicar la raó per donar una explicació al seu entorn. -
Period: 601 BCE to 500
ETAPA ANTIGA
Dintre de l’etapa antiga trobem dos períodes diferenciats:
El primer període el consisteixen els autors presocràtics es preocupen fonamentalment del problema de la naturalesa.
El segon període el constitueixen els autors que van aparèixer després de Sòcrates fa una reflexió sobre l’ésser humà, l’atenció es posa sobre l'interior humà. -
569 BCE
Pitàgores (569-475 a.C.)
(569-475 a.C.)
És un dels antecedents més antics i importants de les matemàtiques, la geometria analítica i la filosofia racional moderna. -
469 BCE
Sòcrates (469-399 a.C.)
Aquest autor va marcar un abans i un després, ja que va transformar la filosofia europea. És important destacar que els detalls dels seus pensaments estan transmesos principalment a través de diàlegs que ens han transmès els seus seguidors. També se’l reconeix per la teoria moral que es basa en reconeixement el bé i la justícia. -
460 BCE
Demòcrit (460-370 a.C.)
És un dels primers a defensar que tot el que existeix està format per àtoms. Sosté que l'ètica i la virtut s'assoleixen per l'equilibri de les passions, el que al seu torn s'aconsegueix mitjançant el saber i la prudència. -
427 BCE
Plató (427-348 a.C.)
És conegut principalment per la teoria de les idees, que defensa l'existència de dos mons oposats: el de les idees que són la realitat universal i per tant inamovible, i el món tangible que és la realitat i aquesta pot ser modificada. També va ser dels primers pensadors en estudiar el cos i l'ànima de manera separada. Cal comentar que va estar força influenciat per la filosofia de Sòcrates. -
384 BCE
Aristòtil (384-322 a.C.)
Va ser l'alumne més reconegut de Plató, buscava l'essència del'esser humà i tenia un gran interès per la biologia. També va estudiar els camps de la lògica, la metafísica, l'ètica, la filosofia política, la psicologia i l'estètica. -
1 CE
Naixement de Crist
-
101
Sorgiment dels primers pensadors cristians
-
354
Sant Agustí d’Hipona (354-430 d. C)
Va ser un filòsof i teòleg difusor del cristianisme. Reflexionava sobre Déu, l'ànima i per últim del món.Gairebé tot el seu pensament se centra en la recerca de la conciliació de fe i raó. -
360
Hipatia (360 - 415 d. C.)
Va ser una filòsofa que va destacar en els camps de les matemàtiques i l'astronomia. -
Period: 401 to 1500
ETAPA MEDIEVAL
En aquest tram trobem les tres filosofies medievals, la musulmana, la jueva i la cristiana. En totes tres filosofies l’esperit religiós està present en tots els camps de coneixement. Durant aquesta etapa resulta complicat separar la filosofia o la raó de la religió o la fe. -
476
Caiguda de Roma en les mans dels bàrbars
-
1126
Averrois (1126-1198 d. C.)
Averrois va ser un filòsof islamista, a part de la filosofia també indagava en la medicina i l'astronomia. És reconegut per qüestionar la relació entre religió i ciència. -
1225
Tomàs d’Aquino (1225-1274 d. C.)
Filòsof i teòleg. Per descriure la realitat pren com a punt de partida el món existent, però una part del seu pensament se centra en la idea de l'Existència Suprema. -
1347
Peste negra
-
1492
Descobriment d'Amèrica
-
1500
Renaixement
-
Period: 1501 to
ETAPA MODERNA
La filosofia moderna està completament centrada en l’antropocentrisme. Es caracteritza a tot aquest període filosòfic per la preocupació primordial pel coneixement humà. -
1543
Revolució científica
-
René Descartes (1596-1650 d. C.)
Estableix les bases de la filosofia moderna. I defensa una visió dualista del món, separant la ment del cos. -
John Locke (1632-1704 d. C.)
És considerat el pare del liberalisme clàssic. També va reflexionar sobre ciència i democràcia la qual cosa va inspirar els fonaments de la democràcia contemporània. A part, defensava que no hi ha idees innates, sinó que totes provenen de l'experiència. -
David Hume (1711-1776 d. C.)
Va ser un important representant de la filosofia empirista, que considera que el coneixement no sorgeix de manera innata, sinó que es construeix per mitjà de l'experiència. També és conegut per escriure assajos de política i moral. -
Il·lustració
-
Immanuel Kant (1724-1804 d. C.)
Va ser un dels principals exponents tant de l'empirisme com del racionalisme, és a dir que sosté que el coneixement es compon no només de raó sinó també d'experiència. A part, tractava de trobar la relació entre la natura i l'esperit. -
Revolució industrial
-
Period: to
ETAPA CONTEMPORÀNIA
En aquesta etapa la filosofia es considera a si mateixa com una ciència inacabada, que considera com a tasca pròpia fer preguntes i obrir camins a través d’aquestes. -
John Stuart Mill (1806-1873 d. C.)
Va ser un filòsof i economista anglès. Les seves reflexions les podem classificar com a una reelaboració de la tradició empirista i liberal anglesa i de l'utilitarisme. -
Karl Marx (1818-1883 d. C.)
Reconegut per les fortes crítiques al capitalisme, va proposar que les societats capitalistes estan estructurades per classes socials, i que la lluita d'aquestes classes és el que fa que les societats es modifiquin. En aquest sentit, la societat ideal és la que es regeix per la classe proletària i un socialisme sense estat. -
Friedrich Nietzsche (1844-1900 d. C.)
Nietzsche és reconegut per la frase "Déu ha mort" amb la qual critica la religió, els ideals i la filosofia occidental basats en normes morals. -
1a guerra mundial
-
2a guerra mundial
