-
Period: 700 BCE to
La història de la filosofia
-
Period: 624 BCE to 543 BCE
Tales de Milet
Filòsof grec presocràtic considerat el fundador de l'escola de Milet de filosofia i iniciador de filosofia occidental. Va plantejar el primer problema de la filosofia: Quin és el primer principi de la naturalesa?
Així va inaugurar una nova forma de pensar molt més crítica que l'anterior. Considerat com el pare del pensament racional o filosòfic, com el primer que efectua l'anomenada transició del mite al logos.
Per a ell arkhé és l'aigua o, en general, l'humit. -
600 BCE
Els presocràtics
-
600 BCE
Filosofia antiga
-
Period: 600 BCE to 450 BCE
Els presocràtics
Són el conjunt de pensadors que segueixen la línia de pensament anterior a la renovació conceptual realitzada per Sòcrates.
Els filòsofs presocràtics van ser els primers en trencar amb les formes mítiques de pensament per a començar a edificar una reflexió racional. És a dir, van ser els primers que van donar el «pas del mite al logos». -
Period: 600 BCE to 350
Filosofia antiga
-
Period: 570 BCE to 490 BCE
Pitàgores
Va ser un filòsof i matemàtic grec a qui es relaciona amb el Teorema de Pitàgores, però no se sap del cert si és n'és el seu autor.
Es deuen a ell les doctrines religioses de la immortalitat i de la transmigració de les ànimes (metempsicosi), així com la necessitat de la seva purificació.
També se li atribueix el descobriment de les relacions entre l'harmonia musical, els concordes, les proporcions numèricament expressables i els inicis de la matemàtica especulativa i la cosmologia filosòfica. -
Period: 540 BCE to 480 BCE
Heràclit d'Efes
Va ser un filòsof grec presocràtic que va tractar d'identificar la causa primera de la creació del món. Rebutjant les teories anterios va afirmar que el forc era l'origen de l'univers, ja que creava i destruia.
Creia que el món experimenta un procés de continu naixement i destrucció del qual res escapa. Aquest pensament s'il·lustra generalment amb l'afirmació segons la qual no podem banyar-nos en un mateix riu dues vegades ja que ni les aigües ni nosaltres som els mateixos. -
Period: 510 BCE to 475 BCE
Parmènides d'Elea
Va ser un filòsof grec presocràtic que concebia allò real com a únic i immutable.
Se'l coneix com a fundador de l'escola filosòfica eliàtica, que ensenyava una estricta visió monista de la realitat perquè per a Parmènides la realitat és immòbil. Acceptar el canvi de la naturalesa suposa considerar alguna cosa que no és. Això la raó és nega a acceptra-ho per ser contradictori amb la lògica de la identitat, que afirma que el ser és i el no ser no és, que és impossible que una cosa sigui i no sigui -
500 BCE
Sofistes
-
Period: 500 BCE to 300 BCE
Sofistes
Ampli grup d'intel·lectuals, mestres i filòsofs grecs amb gran influència i que compartien uns trets comuns com a mestres de retòrica i de cultura.
A causa de la gran influència de Sòcrates, Plató i Aristòtil, que es van oposar a ells i els van acusar de ser portadors d'un fals saber, el sofisme s'ha entès generalment a partir d'una perspectiva despectiva.
La sofística s'interessa per l'ètica i la política i defensad el relativisme moral, que la veritat és subjectiva i, per tant, n'hi ha moltes. -
Period: 487 BCE to 389 BCE
Gòrgies
Filòsof sofista grec que defensava l'esceptisisme.
Defensa clarament tres coses: Res no existeix, si existís alguna cosa no podria ser coneguda i si alguna cosa existent pogués ser coneguda, no es podria comunicar amb el llenguatge.
Gòrgies va fer aquesta afirmació basant-se en la naturalesa subjectiva de la ment humana. Donat que la realitat por ser interpretada per un individu cadascú té una percepció diferent d'ella i això fa que la comunicació precisa dels conceptes sigui impossible. -
Period: 486 BCE to 411 BCE
Protàgores
Filòsof grec, va ser un dels principals exponents del moviment sofista. Protágores defensava l'existencia i compliment de les lleis sempre que aquestes fossin acceptades per la majoria. Perquè, al igual que seguint la corrent sofista, per a ell totes les idees eren vàlides i de igual valor, però les lleis eren imprescindibles.
Protágores deia que l'home era la mida de totes les coses, per tant, al que a cadascú li sembli amb certesa, era veritat. -
Period: 470 BCE to 399 BCE
Sòcrates
Filòsof grec nascut a Atenes. Les seves idees son el fonament del pensament occidental. Considerat un dels filòsofs més influents de l'antiguitat va enseñar que el coneixement és accessible a tots a través de la raó i la lògica. Els seus pensaments es centren en l'ésser humà, les virtuts i vicis o la ignorància.
Ell deia que no era un savi, sinó un filòsof, i que podia ajudar a un altre a trobar el coneixament que hi havia dins seu. -
Period: 427 BCE to 347 BCE
Plató
Plató va ser un filòsof grec nascut a Atenes, creador d'un sistema filosòfic i d'un mètode d'exposició de la filosofia que el converteix en el filòsof més influent de tota la història.
La teoria de les idees es una de les aportacions a la filosofía més importants fetes per ell. A grans trets, estableix una distinció marcada entre el percebut a través dels sentits i el que es possible conéixer per mitjà de l'intelect, que son las ideas o formas de las cosas. -
Period: 384 BCE to 322 BCE
Aristòtil
Filòsof grec, probablement el de major importància juntament amb Plató, en tota la història de la filosofia.
La seva filosofia es presenta com una crítica sistemàtica a la teoria de les idees platòniques i un intent de substituir la visió idealista per una especulació de realista basada en el sentit comú i l'experiència. La seva divisió i estructuració del saber és múltiple i no es funda en principis únics; no existeix una sola ciència sinó que cada camp del saber té els seus propis principis -
Period: 341 BCE to 270 BCE
Epicur
Filòsof grec fundador del Jardí i de l'epicureisme.
Epicur va dividir la filosofia en tres parts: la Canònica (lògica i teoria del coneixement), la Física i l'Ètica.
Fonamentava tot saber en un empirisme sensualista: l'únic criteri de veritat el proporciona el cos.
Posa com a objectiu de la vida de l'ésser humà el plaer, procurant, per aconseguir-ho, alliberar-se de la por als déus, la por a la mort i la por al destí, perquè amb aquestes pors no es pot disfrutar de la vida. -
323 BCE
Hel·lenisme
-
Period: 323 BCE to 200
Hel·lenisme
Fenomen de difusió de l'esperit grec en l'àmbit del món oriental, difusió que suposa una universalització d'aquesta cultura, vehiculada pel grec com a idioma comú dins d'un procés històric de descomposició de l'imperi macedònic i sorgiment de l'imperi romà.
Apareixen filosofies més individualistes que cerquen la felicitat individual.
Es continua la tradició aristotèlica o platonista adaptant-la a l'entorn.
Al final d'aquest període, el cristianisme es proclama religió oficial de l'imperi romà. -
320 BCE
Estoïcisme
-
Period: 320 BCE to 150
Estoïcisme
L'estoïcisme és una corrent filosòfica dins del període hel·lenístic que predica el valor de la raó al proposar que les emocions destructives son el resultat dels grans erros en la nostra manera de veure el món i va oferir una guia pràctica per mantenir-se resolutius, forts i en control de la situació. -
Period: 4 BCE to 64
Sèneca
Sèneca va ser un filòsof estoic i escriptor llatí.
Concep la filosofia com un consol i com un mitjà per a aconseguir la plenitud del bon viure, és a dir, com a aspiració a la felicitat, caracteritzada per la pau, la consecució de la virtut i la tranquil·litat de l'esperit.
Diferenciava la voluntat de l'enteniment, la insistència en el caràcter consubstancialment pecador de l'home i s'oposava a l'esclavitud i la seva afirmació de la plena igualtat de tots els homes. -
350
Filosofia medieval
-
Period: 350 to 1350
Filosofia Medieval
-
Period: 354 to 430
Agustí d'Hipona
Figura més important de la filosofia cristiana de l'antiguitat.
Va ser el primer en unir la doctrina cristiana al pensament filosòfic de Plató.
El seu pensament es centra en que és a partir de la fe que tot ha d'explicar-se; la fe, que no requereix cap justificació exterior a ella mateixa, és el fonament natural de la raó.
Va desenvolupar la teologia sistemàtica, una explicació de com el cristianisme encaixa amb les visions de l'univers, la creació i la relació de la humanitat amb Déu. -
Period: 1225 to 1274
Tomàs d'Aquino
És considerat el filòsof i el teòleg de major relleu dins de la filosofia escolàstica.
S'atribueix a Tomàs d'Aquino l'haver aconseguit la millor síntesi medieval entre raó i fe o entre filosofia i teologia. Ell concedeix a la raó la seva pròpia autonomia en totes aquelles coses que no es deguin a la revelació.
L'autonomia que atribueix a la raó humana, tot i ser limitada, planteja en principi la possibilitat d'una autèntica activitat filosòfica independent de la fe que no arriba a desenvolupar. -
Period: 1287 to 1347
Guillem d' Occam
Filòfos anglès, nascut a Ockham, Surrey, una de les figures més representatives de l'Escolàstica tardana.
El Dret s'atribueix a aquest filòsof, en el context que va introduir el concepte de dret subjectiu, com un poder que corresponia a un individu.
Considerat pare del nominalisme, Ockham diu que tot el que existeix és individual i cap idea general pot correspondre a alguna cosa en realitat. No poden ser ni imatges ni representacions mentals de res. -
1400
Filosofia moderna
-
Period: 1400 to
Filosofia moderna
-
Period: to
Descartes
Descartes era el filòsof francès més destacat, el pare de la filosofia moderna, i l’iniciador del racionalisme pel seu plantejament i resolució del problema de trobar un fonament del coneixement que garanteixi la seva certesa, Suposa el punt de ruptura definitiva amb l'escolástica.
Una de las frases més conegudes de Descartes és ''Penso, després existeixo'' amb la qual afirma que l'única cosa de la que podem estar segurs es de que existim, ja que el fet mateix de pensar demostra que existim. -
Period: to
Locke
Va ser un Filòsof empirista.
Ell sosté que coneixem idees, no objectes, que procedeixen només de l'experiència. -
Period: to
Hume
Filòsof empirista escocès, figura màxima de la Il·lustració anglesa i de l'empirisme britànic.
Les seves idees principals eren:La teoria del coneixement, La crítica empirista als conceptes metafísic (crítica al concepte de causalitat,i crítica els conceptes de Déu, de la realitat exterior i de la identitat personal.) i El fonament del coneixement i de la moral i la crítica a la religió. -
Period: to
Kant
És considerat un dels pensadors més influents de l'era moderna. La filosofía de Kant rep el nom de filosofia crítica que tracta d'analitzar i comprendre la posibilitat i límits de la Raó tant en el seu aspecte teòric como en la seva dimensió pràctica.
Una idea fundamental de Kant en quant al fí de l'educació, es refiereix a que “únicament per l'educació l'home pot arribar a ser home. No és sinó el que l'educació el fa ser”. -
Filosofia contemporània
-
Period: to
Filosofia contemporània
-
Period: to
Marx
El pensament de Marx era;
-Materialisme dialèctic (l'únic real és la naturalesa),
-La filosofia crítica de Marx, Concepte d'alienació de Marx (El que és essencial en l'ésser humà és el treball.Però en un sistema capitalista, la feina és aliena al treballador),
-Crítica a la societat capitalista (La propietat privada dels mitjans de producció és la principal característica del capitalisme i el que portarà al final).
Ell era un dels ‘’Mestres de la sospita’’. -
Period: to
Nietzsche
Filòsof i filòleg alemany, considerat un dels pensadors més influents del segle XIX. Ha marcat profundament la filosofia dels últims cent anys. Ell era un dels ‘’Mestres de la sospita’’ Nietzsche denuncia la falsedat dels valors que funden la noció mateixa de subjecte. Assenyala que, més enllà d'aquesta noció clàssica de subjecte s'amaguen uns elements condicionants, els quals permet sospitar de la noció de consciència. -
Period: to
Freud
Metge neuròleg, inventor de la psicoanàlisi (Terme creat per Freud per a designar la seva teoria sobre el psiquisme i la seva pràctica terapèutica) on tracta d'explicar les forces inconscients que motiven el comportament humà.
Ell era un dels ‘’Mestres de la sospita’’ -
Period: to
Ortega y Gasset
Filòsof espanyol contemporani més influent fins als anys setanta/vuitanta del segle XX, perquè el seu pensament i el seu estil van marcar decisivament la filosofia espanyola de la postguerra. La seva filosofia es basa en el vitalisme. Aquest corrent es caracteritza per considerar la vida com a centre de qualsevol investigació filosòfica. El seu pensament comença sent objectivista i acaba amb el raciovitalisme. -
Period: to
Heidegger
La filosofia de Heidegger es centra fonamentalment en l'estudi de l'existència humana i en la història de l'ésser, bàsicament estudia l'anàlisi de l'existència humana. -
Existencialisme
-
Period: to
Existencialisme
L'existencialisme és una corrent filosòfica, i posteriorment una vanguardia literaria, orientada al voltant de la pròpia existència humana a través de l'anàlisi de la condició humana, la llibertat, la responsabilitat individual, les emocions, així com el significat de la vida. -
Period: to
Maria Zambrano
Va ser alumna d'Ortega y Gasset. El 1982 rep el premi d'Astúries de Comunicació i Humanitats. Molt influïda per Ortega y Gasset, i amb el seu mateix estil literari. Desenvolupa el concepte de raó poètica, que utilitza com a mètode fenomenològic per a examinar les profunditats de l'esperit humà. Ella fusiona la filosofia i la poesia. Té estudis històrics i antropològics. -
Period: to
Sartre
Va ser filòsof, dramaturg i novel·lista. La seva filosofia és; ontologia existencialista (estudi de l’ens) a més a més per Sartre l'home, no l'ésser, ocupa el centre de l'existència, per tant, el significat de les coses no és donat per l'ésser sinó per una invenció de l'individu humà. Els fonaments d‟aquesta existència humana són la suma de cada acte d'elecció lliure realitzada per cada individu. -
Period: to
Gadamer
Va ser deixeble de Husserl i de Heidegger. La seva activitat filosòfica desemboca en la formació de l'hermenèutica filosòfica, La seva investigació es dirigeix a l'estudi de les condicions de possibilitat de la interpretació i la comprensió, especialment en les ciències humanes. -
Period: to
Hannah Arendt
Va ser deixeble de Heidegger i Jaspers.
Ella estaba interesada en la filosofía política, en particular, per l'estudi de les causes i origen del totalitarisme (fenomen polític que critica amb tota duresa i al que considera com el «mal radical») -
Hermenèutica
-
Period: to
Hermenèutica
Corrent filosòfica aplicable a l'anàlisi de les ciències humanes, per a interpretar i comprendre els fets humans, tenint en compte el context socio-històric en el que ocorren.
És la teoria de la comprensió humana. -
Escola de Frankfurt
-
Period: to
Escola de Frankfurt
L'Escola de Frankfurt és una corrent filosòfica i sociològica que es va desenvolupar a Alemanya al segle XX.
Aquesta escola es caracteritza per la seva mirada crítica a la societat i cultura i al seu compromís amb la alliberació política i la igualtat social. -
Period: to
Habermas
És un filòsof i sociòleg alemany reconegut en tot el món pels seus treballs en filosofia pràctica. Habermas proposa la teoria dels interessos directors del coneixement, aquests interessos són tres: tècnic, pràctic i emancipatiu.