Historia de la Filo

Tales de Milet (625 a.C)

625 BCE

Tales de Milet (625 a.C) fa ser un filòsof grec considerat el pare de l'escola de Milet de la filosofia. És considerat tambè el pare del pensament racional i filosòfic, es a dir, el primer filòsof en efectuar el canvi del mite al logos.

Filòsofs presocràtics

Period: 600 BCE to 501 BCE

Filosofia antiga

Period: 600 BCE to 300

Pitàgores (570 a.C - 490 a.C)

570 BCE

Pitàgores (570 a.C - 490 a.C) va ser un filòsof (principalment metafísic) presocràtic i matemàtic. S'atribueixen a ell les doctrines filosòfiques de la immortalitat, de la transmigració de les ànimes (per això ell i els seus deixebles eren vegetarians) i la necessitat de la seva purificació.

Heràclit d'Efes (540 a.C - 480 a.C)

540 BCE

Heràclit d'Efes (540 a.C - 480 a.C), també conegut com a Heràclit l'obscur, va ser un filòsof presocràtic. El seu lema més conegut era "Tot flueix, som i no som", doncs pensava que el món està en un procés de naixement i destrucció constants del que ningú pot escapar.

Parmènides d'Elea (nascut entre el 530 i el 515 a.C)

530 BCE

Parmènides d'Elea (nascut entre el 530 i el 515 a.C) va ser un filòsof presocràtic que defensava que el món està fet d'una manera, i que ja no pot patir canvis; tota existit sempre, i el que no existeix no pot ser, es a dir, defensava les idees de la eternitat i la unicitat.

Sufistes i Sòcrates (s.V a.C)

Period: 500 BCE to 401 BCE

Protàgores (485 a.C - 415 a.C)

485 BCE

Protàgores (485 a.C - 415 a.C) és considerat el sufista més important. Pensava que l'interpretacó de qulsevol experiència o cosa estava condicionada per l'individu, es a dir, promovia el subjectivisme.

Sòcrates (470 a.C - 399 a.C)

470 BCE

Sòcrates (470 a.C - 399 a.C) és considerat el pare de la filosofia. Tot i a ser coetani als sufistes, ell no es considerava sufista (savi) si no que es cosiderava filòsof (amic/amant de la saviesa); ell pensaba que si acceptaves que no eres savi i que no ho sabies tot, t'obria les portes a nous coneixements (només sé que no sé res).

Gòrgies (460 a.C- 380 a.C)

460 BCE

Gòrgies (460 a.C- 380 a.C) va ser un sufista sicilià que pensava que res existeix; si alguna cosa existeix, no pot ser conegut; i si existeix i pot ser conegut, pot ser comunicat.

Plató (427 a.C - 347 a.C)

427 BCE

Plató (427 a.C - 347 a.C) va ser un filòsof grec seguidor de Sòcrates. Tenia un concepte dualista de l'èsser humà. El dualisme consisteix en que el cos (material, imperfecte) i la ment (coneixements purs innats) són dues coses oposades i que no estan connectades. "El cos és la presó de l'ànima"

Aristòtil (384 a.C - 322 a.C)

384 BCE

Aristòtil (384 a.C - 322 a.C) va ser un deixeble de Plató que deia que les persones poden accedir als nostres coneixements a partir de l'experiència sensorial. Aristòtil tambè classificava els èssers vius en tres categories:
- Ànima vegetativa: Plantes
- Ànima sensorial: Animals
- Ànima racional: Humans

Epicur (341 a.C - 270 a.C) Hel·lenisme

341 BCE

Epicur (341 a.C - 270 a.C, Hel·lenisme) va ser un filòsof grec fundador de la escola que porta el seu mateix nom. Les seves idees eren oposades a les platòniques i aristotèliques: Pensava que no hi ha res més enllà de la realitat iel món sensible i que per tant, l'ànima no era immortal.

Séneca (4 a.C - 65 d.C)

4 BCE

Séneca (4 a.C - 65 d.C) va ser un filòsof i polític (entre altres coses)que defensava que la saviesa i la virtut són la única cosa immortal de la que disposem els humans i que són la meta de la vida moral

Filosofia Medieval

Period: 301 to 1400

Agustí d'Hipona (354-430)

354

Agustí d'Hipona ( 13 de novembre del 354-28 d'agost del 430), va ser la figura més important de la filosofia cristiana de l'antiguitat. Va defensar l'existència d'una sola ànima i una sola voluntat. Va afirmar que l'ànima humana coneix no només les coses materials, sinó també la seva essència.

Tomàs d'Aquino (1225-1274)

1225

Tomàs d'Aquino (1225- 7 març 1274) es considerat el filòsof i el teòleg de major relleu dins de la filosofia escolàstica. Una de les majors contribucions de Tomàs d'Aquino a la filosofia d'arrel cristiana va ser la integració del pensament d'Aristòtil en el tradicional neoplatonisme.

Guillem d'Ockam (1287-1370)

1287

Guillem d'Ockam (1287-1370) va ser un filòsof anglès, principal representant del nominalisme. Defensa que l'única font de coneixement és l'experiència sensible, i el mètode intuïtiu com a camí per a arribar a la veritat.

Filosofia moderna

Period: Jan 1, 1401 to Dec 31, 1800

Descartes (1595 - 1650)

1595

Descartes (1595 - 1650) va ser un filòsof, matemàtic i físic francès consderat el pare de la filosofia moderna. Buscava un mètode d'investigació per arribar al coneixement. Per a ell, la raó i l'intel·lecte eren coses innates i la funció de l'ànima era pensar, cosa que ens diferenciava dels animals (segons Descartes aquests tenen consciència, però no autoconeixement). Tambè va concloure que el pensament era el que feia que el comportament humà fossi més flexible que l'animal.

John Locke (1632- 1704)

1632

John Locke (1632- 1704) va ser un filòsof i metge francès conegut com el pare del Liberalisme Clàssic. Defensava que la ment era com una mena de "tàbula rasa", és a dir, que era com un full en blanc que a mesura que creixem i vivim experiències, anem omplint de coneixements.

David Hume (1711 - 1776)

1711

David Hume (1711 - 1776) va ser un filòsof i historiador (entre altres coses) escocès que defensava que l'observació i la experimentació a partir dels òrgans dels sentits eren els mètodes més vàlids per arribar al coneixement.

Immanuel Kant (1724 - 1804)

1724

Immanuel Kant (1724 - 1804) va ser un filòsof prussià de la il·lustració. Va ser qui va ensenyar a l'èsser humà a tenir pensament propi i a rebutjar dogmes, els quals destrueixen la raó i someten el lliure pensament.

Filosofia contemporània

Period: 1800 to 2100

Marx (1818-1883)

May 5, 1818

Karl Marx (5 maig 1818-14 març 1883) va ser un revolucionari, filòsof, economista, historiador i periodista alemany. Té una perspectiva que sosté que les condicions materials i econòmiques en una societat són fonamentals per a comprendre el seu desenvolupament i evolució.

Nietzsche (1844-1900)

Oct 15, 1844

Nietzsche (15 octubre 1844 - 25 agost 1900) va ser un filòsof i filòleg alemany, considerat un dels pensadors més influents del segle XIX. Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la reconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Sostenia que tot acte o projecte humà està motivat per la "voluntat de poder".

Existencialisme (1850-1950)

Period: 1850 to 1950

Freud (1856-1939)

May 6, 1856

Freud (6 maig 1856 - 23 setembre 1939) va ser un psiquiatre i neuròleg austríac que va desenvolupar la teoria de la psicoanàlisi. La seva teoria filosòfica se centra en la idea que els processos mentals inconscients tenen un paper fonamental en la formació de la psicologia humana i que l'exploració d'aquests processos pot llançar llum sobre el comportament humà i els trastorns psicològics.

Ortega y Gasset (1883-1955)

May 9, 1883

José Ortega y Gasset (Madrid, 9 de maig de 1883 - Madrid, 18 d'octubre de 1955) va ser un filòsof espanyol. Va desenvolupar una teoria filosòfica coneguda com a "perspectivisme," que argumenta que la veritat i el coneixement són relatius a la perspectiva individual, i que cada individu té la seva pròpia veritat subjectiva. A més, va emfatitzar la importància de la "circumstància" o el context en la formació de la identitat i la comprensió de l'individu en la seva relació amb la societat.

Heidegger (1889-1976)

Sep 26, 1889

Heidegger (26 setembre 1889 - 26 maig 1976) era un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del segle XX. Promovia que l'home havia de fer de la terra la seva llar i tirar arrels en ella per a nodrir-se amb les riqueses del seu sòl, anteposant el respecte i la cura per a preservar-se tots de manera harmònica.

Gadamer(1900-2002)

Feb 11, 1900

Gadamer (11 febrer 1900 - 13 març 2002) va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga. Gadamer afirmava que és impossible assolir l'objectivitat, de manera que el significat d'allò que envolta l'ésser humà s'ha d'assolir per consens, comunicant l'experiència personal parcial a d'altres per aconseguir una veritat pragmàtica.

Maria Zambrano (1904-1991)

Apr 22, 1904

María Zambrano Alarcón (Vélez-Màlaga, 22 d'abril de 1904 - Madrid, 6 de febrer de 1991) va ser una filòsofa espanyola coneguda pel seu pensament poètic-filosòfic que abordava la cerca de la raó vital i la reconciliació entre la filosofia i la poesia. La seva teoria se centrava en la idea que la raó no ha d'estar divorciada de la vida i l'experiència humana, i que la filosofia hauria de buscar una comprensió profunda de l'existència a través de l'expressió poètica i la reflexió.

Sartre (1905-1980)

Jun 21, 1905

Jean-Paul Sartre (21 juny 1905 - 15 abril 1980) va ser un filòsof, dramaturg i novel·lista francès, nascut a París. Segons ell, l'home, no l'ésser, ocupa el centre de l'existència, per tant, el significat de les coses no és donat per l'ésser, sinó per una invenció de l'individu humà.

Hannah Arendt (1906-1975)

Oct 14, 1906

Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - Nova York, 4 de desembre de 1975) va ser una politòloga alemanya d'origen jueu. Va enfocar el seu pensament en la importància de l'acció política i la participació cívica en l'esfera pública. La seva teoria destaca la necessitat de la pluralitat i la deliberació com a elements crucials per a una societat democràtica saludable.