-
1994 BCE
Altres possibilitats
Van sorgir altres possibilitats d'ús de la oxitocina. Que són promoure el part, secretar llet, perquè no és nomès una hormona perifèrica. -
1993 BCE
Els increments
Es va demostrar en un estudi aleatori que un sistema d'infusió d'oxitocina amb increments cada trenta minuts és mes segur que cada quinze. -
1992 BCE
Concentracions plasmàtiques
Es va trobar que es produïa un pic nocturn en les concentracions plasmàtiques d'oxitocina. -
1988 BCE
Utilitat
Es va arribar a la conclusió de que l'oxitocina, si s'utilitza correctament és important en el control mèdic del part en la obstetricía moderna -
1957 BCE
Activitat uterina
Álvarez i Caldeyro-Barcia van demostrar que l'activitat uterina podria quantificarse com un producte de l'intesitat de la presiió intrauterina en mmhg i la frequència de contraccions uterines en 10 min. -
1954 BCE
Polièptid
V. du Vigneaud va ser el primer a demostrar que la oxitocina era un polièptid. -
1950 BCE
L'activitat
Werle va trobar l'activitat occitenassa nomès en dones amb placenta. -
1909 BCE
El descobriment
Sir Henry Dale va descobrir l'oxitocina -
1828 BCE
L'ús d'alcaloides
l'ús d'alcaloides durant el part va demostrar que l'interval entre la inducció i el part es reduïa a només quatre hores, generalment, amb resultats desastrosos com trencament d'úter i mort fetal. -
1584 BCE
Cornutum
Es va dir per primer cop que les espines de secale cornutum provoca una reacció contràctil durant el part, però el seu ús, s'associava frecuentment a la mort materna i fetal.ç