-
Dels inicis a mitjans del segle XIX.
La tradició del conreu de l'olivera a les Garrigues es remunta a l'època de la romanització, i possiblement s'intensificà durant els segles de la dominació àrab. -
La febre de l'oli
a consolidació del model oleícola tindrà lloc entre el 1900 i 1920 gràcies a un centre aglutinador: Les Borges Blanques. A inicis de segle hi havia noranta premses de barra i nou de racó repartides entre 62 molins d'oli. -
Despoblament rural
Diversos factors fan que el conreu de l'olivera entri en una profunda crisi de la qual tot just avui se'n comença a sortir: Desplaçament de l'activitat exportadora cap al sud d'Espanya.
Es generalitzen l'ús d'olis de llavors que surten més barats. -
Expansió i conversió
Aquesta etapa destaca per dos factors: l'expansió de l'oli autòcton en el mercat nacional i internacional i la conversió de l'11,2% de terres de secà en regadiu a causa del canal d'Urgell (1862).