-
450 BCE
Teoria atomística de Leucip i Demòcrit
Aquesta teoria és considerada la primera teoria atomística de la història. Leucip i Demòcrit van postular que la matèria estava formada per partícules indestructibles anomenades "àtoms". Aquests àtoms eren indivisibles i no es podien crear ni destruir. Segons aquesta teoria, tota la matèria estava composta per diferents combinacions d'àtoms, que podien ser de diferents formes i mides. -
Teoria de Lavoisier
La teoria de Lavoisier proposa que la matèria no es destrueix ni es crea, només es transforma. Aquesta teoria va ser fonamental per al desenvolupament de la química moderna, ja que va establir la llei de conservació de la massa. Segons aquesta llei, la massa total dels reactius en una reacció química és igual a la massa total dels productes. -
Teoria de Dalton
La teoria de Dalton va ser la primera teoria atomística moderna. Dalton va proposar que els àtoms són esfèrics, indestructibles i que cada element està format per àtoms d'una massa i grandària específiques. Aquesta teoria va ser fonamental per entendre les reaccions químiques i les lleis que les governen, com ara la llei de les proporcions definides i la llei de les proporcions múltiples. -
Teoria de Thomson
La teoria de Thomson va proposar que l'àtom està format per electrons en una esfera de càrrega positiva. Això es coneix com el model de pastís de poma. Segons aquest model, l'àtom és un nucli de càrrega positiva envoltat per electrons que es distribueixen uniformement per tot l'espai que envolta el nucli. Aquesta teoria va ser fonamental per a la comprensió de la naturalesa de l'electricitat i la seva relació amb la matèria. -
Teoria de Rutherford
La teoria de Rutherford va proposar que l'àtom té un petit nucli dens i càrregat positivament en el centre, envoltat per electrons en òrbites al voltant del nucli. Això es coneix com el model planetari de l'àtom. Els experiments de Rutherford van mostrar que la majoria de l'espai d'un àtom és buit i que la càrrega positiva i la massa es concentren en el petit nucli central. Aquesta teoria va ser fonamental per a la comprensió de la naturalesa de la radiació i la seva interacció amb la matèria. -
Teoria de Bohr
Bohr proposa que els electrons es mouen en òrbites discretes al voltant del nucli, i només poden ocupar òrbites específiques amb quantitats determinades d'energia. Aquesta teoria va ser fonamental per entendre la naturalesa de l'espectre d'emissió. Bohr va proposar que quan un electró absorbeix energia, salta a una òrbita superior i, quan emet energia, torna a una òrbita inferior. Aquesta teoria va ser important per entendre les propietats de la llum i la seva relació amb l'àtom. -
Teoria de Schrödinger
La teoria de Schrödinger va proposar que els electrons no es mouen en òrbites definides, sinó que estan distribuïts en regions tridimensionals anomenades orbitals. Els orbitals descriuen la probabilitat de trobar un electró en una determinada regió de l'espai al voltant del nucli. Aquesta teoria va ser fonamental per entendre la naturalesa de la química dels elements i la seva relació amb les propietats atòmiques. -
Teoria dels quarks
La teoria dels quarks va proposar que els protons i els neutrons estan formats per partícules més petites anomenades quarks. Els quarks són partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fraccional que mai s'han observat directament, ja que sempre es troben dins d'altres partícules. Aquesta teoria va ser fonamental per entendre la naturalesa de la matèria i les forces que la governen a nivell subatòmic.