-
500 BCE
Kóre del pèplum - GREC ARCAIC
Marbre policromat de Paros
Embalum rodó
Frontalitat i rigidesa
Simetria
Representació estereotipada de la boca (somriure arcaic) i la musculatura (músculs esquemàtics)
Ulls en forma d’ametlla.
Influència egípcia
La paraula grega Kóre [en plural kórai] significa donzella.
Segons sembla les kórai eren estàtues votives petites q, en l’època arcaica, es dedicaven al culte.
Solien portar una fruita, una flor o un animalet en una ma [aquí en el braç esquerra aixecat] i sempre es representaven vestides -
432 BCE
Partenó d’Atenes - ARQUITECTURA CLÀSSICA
Temple perípter octàstil,amb pronaos,naos i opistòdom i el crepis,format per l’estereòbata (esglaons inferiors) i l’estilòbata (esglaó superior,d’on arrenquen les columnes).
L’alçat és dòric:columna sense base que arrenca d l’estilòbata,capitell amb equí i àbac,arquitrau llis i fris d tríglifs i mètopes,que sostenen la coberta
Fust amb canaletes d’aresta viva
La coberta és a dos vessants i en els costats curts dl temple formen un frontó triangular
És el temple més gran i important de l’Acròpolis -
430 BCE
Dorífor de Policlet - GREC CLÀSSIC
Original en bronze [buidatge o fosa].Copia romana en marbre (talla)
Embalum rodó
Contrapposto
Frontalitat i unifacialitat
Cànon anatòmic d 7 caps.Rostre dividit en 3 parts iguals
Significat:Jove atleta en repòs instants abans d participar en la seva prova d llançament.Plenitud juvenil com a ideal
Conjunció dls valors intel·lectuals i físics en equilibri. Funció:Commemorativa.Us habitual com “ex-vot ” religiós. Honorar i representar l’excel·lència ètica de l’èxit enfront de l’orgull i la vanitat -
350 BCE
Hermes amb Dionís infant, de Praxíteles - ESCULTURA CLÀSSICA
Grup escultòric vertical amb un element d suport,en forma d roca coberta per una túnica
Nuesa d les figures
Ideal d la bellesa masculina.Tractament convincent d l’anatomia
Trencament d la llei d la frontalitat d l’escultura arcaica mitjançant el contrapposto
Introducció d la corba praxitel·liana
To naturalista dls cabells i d les robes
Expressivitat en els rostres.Una certa tendresa en aquest cas
Hermes,missatger d Zeus,protegeix l’infant Dionís,el du a Creta perquè les nimfes se’n facin càrrec -
330 BCE
Teatre d’Epidaure - PAS DEL GREC CLÀSSIC A L'HEL-LENISME
350/330 a.C
S’aprofita el desnivell d’una muntanya
Consta d cavea (graderies); orquestra on es col·locava el cor; prosceni (lloc d la representació) i escena
La cavea es més gran q un mig cercle amb més de 20 metres d diàmetre. La escena és una construcció d’un pis amb dues portes laterals
Magnifica sonoritat
Formava part del Santuari d’Asclepi, deu de la Medicina Lloc de representació de les tragèdies dels dramaturgs clàssics, entre ells Sòfocles,Eurípides i Èsquil.I les comèdies d’Aristòfanes -
160 BCE
L’altar de Zeus a Pèrgam - HEL-LENISME
En origen constava d’un podi de planta quadrangular de 7m. d’alçada.
Al damunt s’erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana.
La façana oest tenia forma d’U amb una monumental escalinata al centre.
L’escalinata conduïa a un pati interior.
Les parets exteriors del podi i del pati interior estaven decorades amb un fris continu d’alt relleu.
Només es preserven fragments de la façana i els frisos al museu de Berlín (descobert als anys 30)
Altar per a sacrificis dedicat a Zeus. -
Period: 97 BCE to 97
HEL-LENISME
-
22 BCE
Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona - ROMÀ TARDOIMPERIAL
24-22 aC
Utilització de pedra local, tallada en aparell rústic isòdom.
Amida gairebé 250 metres de longitud i més de 25 metres d’alçària màxima.
Està compost per dos nivells d’arcades sobreposades de mig punt.
Pilars en forma troncopiramidal al cos baix.
Tots els arcs tenen la mateixa llum i l’alçada és diferent en funció del relleu.
Salva un important desnivell entre les dues ribes del barranc.
La canal d’aigua (specus), avui restaurada, amida 80 cm. i corre per la banda superior -
9 BCE
Ara Pacis Augustae - ROMÀ IMPERIAL
Marbre
Planta quadrangular amb coberta plana,constituïda per un arquitrau, fris llis i cornisa
Dues entrades, la principal amb una escalinata
Subdivisió vertical del relleus per mitjà d’un ordre pilastres amb capitells d’acant i el fust ricament ornamentat Horitzontalment els divideix una sanefa geomètrica(greca).
Els relleus superiors són de caràcter narratiu.
Els inferiors amb motius ornamentals:roleus, garlandes, flors,bucranis...
Existència de dos nivells de talla: alt relleu i baix relleu. -
14
August de Prima Porta - ROMÀ IMPERIAL
- L’obra de marbre és una còpia de c.14 dC, sobre un original de bronze de c. 20 aC
- Estàtua exempta, dempeus
- Descalça,vestida amb paludamentum (capa) i cuirassa.
- Talla de marbre
- El cupido sobre un dofí que apareix als peus ajuda a sostenir l’estàtua (al bronze no hi era, ja que no necessitava suport)
- Contrapposto
- Treball de tendència realista al vestit i a la cuirassa
- Trets individuals retratístics al rostre
- Representa l’emperador August
- L’emperador és representat com a militar
-
50
Laocoont i els seus fills, Agesandre i els seus fills - ESCULTURA HEL-LENÍSTICA
Marbre.
Grup escultòric.
Composició en forma piramidal.
Predomini del dinamisme en lloc de la serenitat clàssica del període precedent de l’art grec.
Descoberta l’any 1506 al Palatí de Roma
Utilització de diagonals i escorços per recrear el moviment.
Expressió grandiloqüent de les emocions: extremitats i rostres.
Manifestació del pathos.
Tema literari i al·legòric
Es representa el moment en el qual unes serps monstruoses ataquen el sacerdot Laocoont i els seus fills -
82
Colosseu, de Roma - ROMÀ IMPERIAL
Materials:marbre,tova,pedra,maó.
Planta el·líptica
Interior:grades o càvea,per als espectadors.Arena:espai on es feien les celebracions.I subsòl:sota l’arena,sèrie d dependències q servien pr agilitzar l’espectacle
Exterior:quatre pisos.Tres pisos amb arc i columnes adossades d’ordre:toscà,jònic i corinti (superposició dels ordres).El quart pis és massís amb lesenes d’ordre corinti i finestres quadrades
Tenia uns pals d fusta q sostenien un tendal pr protegir d la pluja i del sol els espectadors -
128
Panteó, de Roma - ROMÀ IMPERIAL
118-128dC
Formigó i combinació d pedres - pesades en alçària
Entrada a través d’un pronaos o pòrtic octàstil,seguit d’un cos intermedi q connecta el pòrtic amb el naos circular,amb el mur obert a diverses capelles
Les columnes dl pòrtic són d’orde corinti,el cos d transició consta d pilastres i el naos o cel·la consta d’un pis amb capelles i fornícules i un 2n pis amb finestres,d’on arrenca la cúpula
Element + important és la coberta:una cúpula hemiesfèrica d43 m d’altura i un òcul central d 9 m -
176
Estatua eqüestre de Marc Aureli - ROMÀ IMPERIAL
Bronze
Obra d’embalum rodó
D’excel·lent factura i gran qualitat,fet que palesa el treball d’un artista (probablement un equip) altament qualificat.
Ignorem completament el nom d l’autor.
Obra pensada per ser vista ds d múltiples punts de vista malgrat q potencia la visió frontal
Realisme.Seguint la tradició romana, el rostre és el retrat d l’emperador Marc Aureli,perfectament identificable
Cal destacar els abundants rinxols d la barba i el cabell contrasten amb les suaus faccions dl rostre -
1115
Timpà de Sant Pere de Moissac - ROMÀNIC
1110-1115
Pedra.
Alt relleu.Composició en 3 registres
horitzontals,separats per una sanefa en forma d’onades d mar.
Les figures s’adapten al marc arquitectònic.Composició simètrica.
Perspectiva jeràrquica.
Horror vacui
Teofania.[visió d Déu al final dels temps]
En el centre:el Crist Jutge,d cos sencer beneint amb la ma dreta i el llibre amb l’esquerra.Al seu voltant hi ha els símbols dls 4 evangelistes(àguila:Joan;lleó:Marc;brau:Lluc; i àngel:Mateu) i a sota els 24 ancians d l’Apocalipsi -
1123
Pintures de l’absis de Sant Climent de Taüll (MNAC) - PINTURA ROMÀNICA
- Fresc sec.
- Predomini del dibuix sobre el color.
- Contorns resseguits.
- Utilització de colors vius.
- Fons monocrom.
- Simetria en la distribució de les figures.
- Tractament de les figures de manera estereotipada: linealitat dels plecs, esquematisme...
- Predomini del hieratisme, la frontalitat, l’antinaturalisme.
- Ús d’una perspectiva jeràrquica.
- Tema:Teofania a partir del text de l’Apocalipsi de st Joan (parusia o Segona vinguda de Crist al món).
-
1170
Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll - ROMÀNIC
1150 -1170
Superposició de sis registres horitzontals sobre un sòcol.
Arquivoltes de mig punt al voltant d’una única porta al centre.
Sembla inspirar-se en un arc de triomf romà per l’absència de timpà.
Escultura monumental. Subjecció a l’arquitectura.
Utilització de la perspectiva jeràrquica.
Cert horror vacui per la profusió i extensió decorativa i figurativa.
Tema bíblic amb la incorporació d’algunes sèries profanes a les arquivoltes i muntants -
1434
El matrimoni Arnolfini, de Jan Van Eyck - GÒTIC FLAMENC
Pintura a l’oli sobre fusta de roure.Novetat per a l’època:l’ús de l’oli.
Predomini del dibuix i detallisme mercès a la utilització d pinzells prims
Ús de colors foscos,hi abunden: verd, marró i vermell
Composició simètrica amb els dos protagonistes al centre
Gran atenció a les mans dels dos personatges
Profunditat a través de la construcció de la cambra
Representació realista de la llum filtrada a través de la finestra
Retrat de la riquesa dels protagonistes:robes, mobiliari, estança... -
1446
David, de Donatello - QUATTROCENTO
1444-1446
Escultura exempta.
Sistema de fosa a la cera perduda.
Recuperació d’aquesta tècnica de l’antiguitat.
Pervivència de restes d’aplicacions daurades.
Model de l’antiguitat també a partir del contrapposto,de la recerca d’un ideal de bellesa i del cànon de proporcions.
Representació d’un home jove amb actitud introspectiva, pensativa...
Predomini de la línia corba i compensació de la trajectòria de les extremitats en el cos nu
A la base hi ha el cap tallat d’un home amb un barret particular -
1485
El Naixement de Venus, de Sandro Botticelli - QUATTROCENTO
Pintura sobre al tremp i oli sobre taula.
Predomini d la línia sobre el color.
Simetria en la distribució d grups i composició cèntrica a partir d’un triangle.
Figures dinàmiques,lànguides,aèries,líriques
Elusió voluntària d la perspectiva lineal.
Bellesa ideal,idealisme,en la figura de Venus.
Antinaturalisme intencionat en els colors (apagats i artificials) i en la llum (diàfana i sense contrastos).
Referències a l’antiguitat:contrapposto i nuesa d la figura central
Tema mitològic o al·legòric -
1511
Escola d’Atenes, de Rafael - RENAIXENTISTA
Pintura al fresc
Predomini del dibuix amb el qual el pintor perfila tots i cadascun dels detalls i les cares dels personatges.
Disposició dels diferents grups de personatges de manera simètrica, deixant un espai central buit, en el qual apareixen els dos protagonistes principals.
Perspectiva lineal.
Composició tancada.
Individualització de personatges i grups.
Marcat dinamisme, aconseguit a través de la captació perfecta dels gestos,les expressions i els moviments de les figures. -
1513
Frescos de la volta de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel - CINQUECENTO
Utilització de la línia (dibuix) en l’estudi i la definició de les figures
Preferència per a les figures gegantines.
Interès anatòmic
Influència de l’Antiguitat clàssica a través dels models estatuaris
Volumetria d les figures d caràcter escultòric.
Resolució del volum d les figures a través de gradacions d color
Utilització d colors variats i intensos
Estudi d les expressions humanes amb l’ús d la dita terribilità.
Introducció d paisatges en les escenes religioses per bé q sintètics -
1553
Vil·la Capra o La Rotonda, d’Andrea Palladio - MANIERISME/RENAIXEMENT
1551-1553
Pedra, maó, estuc i marbre
Sistema arquitravat i voltat
Quatre façanes amb pòrtics de sis columnes jòniques que sostenen quatre frontons triangulars, amb escalinates a la manera dels temples romans.
Interior circular amb cúpula.
Simetria.
Emplaçament que domina una vall
Referències a Vitrubi i a Bramante
Significació: Retorn al concepte de les viles romanes, al gaudi i a les labors agrícoles.
Funció: Lloc de repòs i gaudi intel·lectual. -
1554
Danae rebent la pluja d'or, de Ticià -
1553-1554
Oli sobre tela
Domini del traç obert, la llum i el color sobre el dibuix.
L'obra està dividida en 2 parts mitjançant
una forta diagonal.S'aconsegueix un gran efectisme atmosfèric gràcies a l'aplicació del sfumato,apreciable en els contorns d la jove,i l'ús d'una gamma cromàtica de tonalitats càlides,com el vermell o el groc
Funció:decorativa
Durant el Renaixement el mite d Danae es va convertir en una temàtca molt popular entre els pintors, ja q permetia poder retratar el nu femenÌ -
El rapte de les sabines, de Giambologna - MANIERISTA
1581-1583
Marbre
Un sol bloc de material
L’estructura d la obra es oberta
Les 3 figures es relacionen formalment entre elles per la unió dels cossos,però,també té un joc dinàmic d mirades que permet a l'espectador anar seguint tot el desenvolupament de l'acció
Excel·lent treball anatòmic:els cossos en tensió + captació psicològica d lluita i patiment dels personatges reflectida en les expressions facials
Llegenda d la primitiva hª de Roma narrada per Plutarc a Vides i per Tit Livi a Hª de Roma -
La mort de la Verge, de Caravaggio - BARROC
1605-1606
Neutralitat o abstracció de l’espai q envolta l’acció.
Tancament de l’escena
Concepció teatral
Protagonisme de les figures
Predomini del color damunt del dibuix.
Forts contrastos lumínics
Utilització intencionada del clarobscur
Composició unitària a través de l’encreuament de dues diagonals
Realisme pictòric.Utilització de models quotidians.
Expressionisme dramàtic en els gestos
Representació del moment culminant de l’acció.
Temàtica cristiana
Pintura d’altar
L'obra fou rebutjada -
La lliçó d’anatomia del doctor Tulp, de Rembrandt - BARROC
Oli sobre tela
Predomini del color sobre el dibuix
Línia d l’horitzó alta
Formes obertes
Composició piramidal. Composició tancada encerclada per un oval format per els dos personatges de l’angle inferior esquerra i el llibre d l’angle inferior dret.
Composició unitària
Llum artificial q il·lumina amb força el cos del difunt. Perspectiva aèria
L’obra basada en un fet real.Retrata la lliçó d’anatomia del gremi d cirurgians impartida pel doctor Tulp q mostra als set alumnes la dissecció del braç -
San Carlo alle Quattro Fontane, de Francesco Borromini - ARQUITECTURA BARROCA
Materials constructius:maó i estuc.
Planta de l’església el·líptica en sentit longitudinal respecte l’entrada
Base geomètrica a partir de la combinació de dos triangles, que generen un rombe.
Mur ondulant: seccions còncaves i convexes.
Utilització d’un ordre gegant de columnes a l’interior, distribuït en seccions de quatre
Volta el·líptica amb cassetons geomètrics que s’empetiteixen
Espai diàfan
Tipologia i funció: religiosa i monàstica. Lloc de culte
Església dedicada a st.Carles Borromeu -
L'èxtasi de Santa Teresa de Jesús, de Bernini - BARROC
1648-1652
Travertí,marbre rosat i blanc,policromia daurada
Creació d’un espai arquitectònic per mitjà d la intervenció en les tres parets d la capella:la frontal i les 2 laterals
Protagonisme dl grup escultòric d l’altar,compost per 2 figures:Sta Teresa i un àngel amb llança.
Volum i moviment a través dl tractament d la roba d la figura femenina
Gesticulació d les figures teatral,expressiva
Recerca d valors teatrals
Intervenció d la llum natural
Naturalisme en el retrat del personatges laterals -
“Las meninas” o La família de Felip IV de Diego de Velázquez - BARROC
Oli sobre tela.
Supeditació de la línia al color.
Predomini del clarobscur amb punts de llum localitzats i intencionats (portes,finestres).
Realisme en la representació de l’espai i de les figures.
Ús de la perspectiva lineal i atmosfèrica en la construcció de l’espai.
Escena situada en un interior domèstic.
Composició oberta.
Moviment congelat en els gestos i les figures.
Els reis han entrat a la sala on Velázquez estava pintant i també hi era la infanta Margarita i el seu seguici privat -
Palau i jardins de Versailles, Mansart, Lebrun - BARROC
1661-1710
Relació d continuïtat entre l’arquitectura i els jardins
La façana s'estructura en forma de fris,amb una divisió horitzonal en 3 pisos,coronats per una balaustrada correguda,decorada amb estàtues i escuts reials.El pis noble s'ordena en finestrals q presenten un intercal·lat amb columnes d'ordre gegant,q reforcen l'horitzontalitat d la façana
A banda i banda d’un saló allargat s’articulen els cossos amb les estances del rei i la reina.
Destacar la capella reial
Simetria i perspectiva -
Al·legoria de la pintura, de Johannes Vermeer - BARROC
Pintura a oli
Escena d’interior
Perspectiva lineal
Dos personatges:un d’espatlles amb estris d pintura i l’altre femení dempeus,i model
Realisme
Constants d la pintura holandesa d’interiors:cortina, mapa,paviment...
Utilització d’un focus d llum d manera intencional,des d la part superior esquerra i d trajectòria diagonal.S’intueix existència d’una finestra oberta
Gamma cromàtica particular del pintor:combinació d colors d difícil harmonia grocs i blaus....
Escena d’intimitat.Efecte de voyerisme -
El jurament dels Horacis, de Jean-Lluc David - NEOCLASSICISME
Oli sobre tela
Ús d la perspectiva renaixentista en un espai interior
Divisió d l’escena en grups
Fons arquitectònic d’inspiració antiga
Divisió tripartida del grup en funció del fons arquitectònic
Gesticulació teatral d les figures
Contraposició emocional entre els personatges femenins i masculins.
Predomini d la línia sobre el color
Reducció d la gama cromàtica i predomini dels tons càlids
Indumentària i objectes antics d referència arqueològica
Pinzellada imperceptible
Grans dimensions -
Eros i Psique, d’Antonio Canova - NEOCLASSICISME
Grup escultòric exempt o d’embalum rodó.
Talla de marbre.
Tècnica de l’acabat final del marbre de Canova.
Manca de policromia. Interpretació errònia de l’escultura antiga.
Composició tancada. Força centrípeta amb el bes com a nucli.
Recerca de la bellesa ideal.
Sensualitat i tendresa.
Definició de línies pures.
Moviment equilibrat.
Mite d’Eros i Psique.
Recerca de l’ideal de bellesa.
Significat: el triomf de l’amor. Imatge paradigmàtica de l’amor.
Comanda per a decorar la sala de Lord Cawdor. -
Els afusellaments, o El 3 de maig a Madrid, de Francisco de Goya - ROMANTICISME (classificació difícil)
Pintura a l’oli sobre tela.
Escena en penombra. Existència de clarobscur.
Ús intencionat de la llum.
Predomini del color damunt la línia.
Pinzellades llargues i dramàtiques.
Contenció cromàtica.
Construcció de la profunditat per mitjà de dues línies diagonals.
Protagonisme compositiu: home amb els braços oberts
La distribució dels diferents grups de personatges: esquerra(condemnats) i dreta(soldats)
Dinamisme implícit.
Expressionisme dels personatges amb la seva gesticulació. -
La Llibertat guiant el poble, d’Eugène Delacroix - ROMANTICISME
- Pintura a l’oli sobre tela. Gran format.
- Subdivisió d l’escena en un primer pla,format pel grup central de personatges,i un segon pla,obert i infinit
- Composició piramidal
- Dinamisme a través d pronunciades diagonals compositives
- Gesticulació expressiva per mitjà del gest obert de braços i cames.
- Predomini dl color sobre la línia
- Pinzellada esbossada
- Llum artificial,focal,clarobscur
- Realisme en la indumentària i el paisatge
- Voluntat d fer partícip l’espectador en l’escena
-
Enterrament a Ornans, de Gustave Courbet - REALISME PICTÒRIC
Oli sobre tela
Llenç de grans dimensions i de composició tancada amb tots els grups de persones en relació amb el centre del quadre.
Composició bastant estàtica, gairebé sense acció.
Courbet mostra l'escena sense cap tipus d'idealització.
La majoria dels personatges es troben a la mateixa altura, disposats horitzontalment a manera de fris, sense cap
mena de jerarquia espacial. L'únic element que s'eleva sobre la resta és la creu que trenca la uniformitat del paisatge del fons. -
Déjeuner sur l’herbe, d'Édouard Manet - REALISME/IMPRESSIONISME (INICIS)
Pintura a l’oli.
Figures planes, però detallades.
Pinzellada esbossada o solta.
Reproducció d’una llum natural.
Composició dividida en tres plans horitzontals.
Agrupació de les figures centrals a partir d’un triangle, composició tancada.
El protagonisme compositiu en la figura de la dona.
Rebuig a la construcció de la profunditat geomètrica.
Espai construït a partir del color.
Escena pretesament costumista, inspirada en els hàbits de la classe mitjana parisenca.
Retrats de membres del seu entorn -
Sol ixent. Impressió, de Claude Monet - IMPRESSIONISME
Oli sobre llenç
Format petit
Absència de l’ús de la perspectiva lineal o artificial
Enquadrament aparentment casual
Predomini del color sobre la línia
Aplicació de pinzellades curtes i ràpides
Descomposició del color a partir de les pinzellades
Predomini del color blau i carbassa
Reproducció dels contrastos lumínics de la natura
Aplicació d color també a les ombres
Voluntat d captar el vapor a l’atmosfera
Indefinició dels contorns
A l'aire lliure (plain aire)
La impressió d’un paisatge portuari -
El pensador, d’Auguste Rodin - IMPRESSIONISME/REALISME
Bronze amb la tècnica de la fosa
Embalum rodó
Multifacialitat
Figuració realista amb una forta expressivitat
Modelatge amb els dits,q fa la impressió d’imprecisió o inacabat
Representació d les emocions.Subjectivitat
Representa el poeta Dante.Referència a la Divina Comèdia.Ara s'ha convertit en un personatge anònim immers en les seves preocupacions
L’obra havia d rematar l’anomenada Porta de l’Infern però finalment va ser una obra autònoma
Funció:Crear una gran porta pel Museu d’Arts Decoratives -
Nit estel-lada de Vincent van Gogh - IMPRESSIONISME
Oli sobre tela.Pinzellada ampla,empastada, gruixuda, vigorosa
Composició oberta.En els dos terços superiors de l’obra es representa el cel amb formes circulars, ondulants i espirals, que representen els estels i la lluna.
El terç inferior correspon a la terra: un poble petit de formes esquemàtiques davant de muntanyes.Un xiprer,retallat en primer pla, i el campanar uneixen els dos entorns.
Domini dels colors obscurs (del blau, principalment). El color no es correspon amb la realitat. -
Tour Eiffel, de Gustave Eiffel - ARQUITECTURA DEL FERRO
Cronologia:1887-1889
Ferro
Planta:Quadrat d 125m per costat.Alçat de 305m q amb l'antena actual arriba als 320m
Combinació del sistema arquitravat i voltat gràcies al treball d l'arquitectura del ferro
Elements d suport:4 pilars als vèrtex del quadrat q estan reforçats per 4 arcs
Destaca una gran verticalitat en forma piramidal
Estructura exterior metàl·lica feta amb bigues entrecreuades.Està separada per 3 plataformes
Ubicada a la zona on s'havia de celebrar l'Exposició universal,l'any 1889 -
Els jugadors de cartes, de Paul Cezanne - POSTIMPRESSIONISTA
Oli sobre tela
Predominen els colors verdosos, ocres i marronosos vermellosos.
Destaquen dos elements blancs: la pipa i les cartes.
La llum està present en tota l’obra
Composició tancada, els elements tendeixen cap al centre.
La construcció geomètrica domina l’estructura de les figures.
Els personatges no estan treballats amb una anatomia molt marcada ja que va simplificant cada cop més les seves obres
Es creu que hi ha un simbolisme, l’enfrontament entre els dos personatges -
Magatzems Carson,Pirie,Scott de Louis Sullivan - ESCOLA DE CHICAGO
Base d l’edifici:entresol,1r planta:amplis aparadors d vidre situats arran d la façana,emmarcats per 2 bandes d’ornamentació naturalista d ferro fos
Altres plantes:segueixen una construcció cel·lular separada pr una estructura geomètrica d formigó
Coberta plana
Finestres:elements fonamentals,d forma horitzontal i allargada
L’horitzontalitat d la façana redueix la sensació d’alçada
Els finestrals dls aparadors i les portes dl pavelló circular interrelacionen perfectament l’interior amb l’exterior -
Composició IV, de Vassili Kandinsky - ABSTRACCIÓ
Oli sobre tela.
La tela manté encara elements q remeten,per les seves formes,a objectes de la natura
A l'esquerra,dos genets semblen estar lluitant sobre l’arc d Snt Martí,mentre al centre allò q sembla un castell corona una muntanya blava,davant la qual tres cavallers subjecten dues llances molt llargues
La composició s’estructura en dues meitats ben diferenciades.A l’esquerra dominen els plans irregulars i les línies inacabades superposades,a la dreta les figures mostren un acabat més definit -
Casa Milà, o la Pedrera, d’Antoni Gaudí - MODERNISME
Edifici d’habitatges format a partir d la suma d dos solars.
Planta baixa,cinc pisos i golfes
Predomini d la corba
La façana exterior és asimètrica,revestida d pedra
Les baranes d ferro colat potencien la plasticitat d l’edifici
Al terrat les torres de ventilació i xemeneies, revestides d trencadís ceràmic
Cada pis és d planta lliure sobre pilars
Les golfes presenten una coberta amb arcs parabòlics d maó, q tenen diferents alçàries
Els dos patis,asimètrics, faciliten la il·luminació i ventilació -
Formes úniques de continuïtat en l’espai, Boccioni. FUTURISME
- Escultura exempta
- Bronze (original).
- Fosa.
- Superfície brillant i polida.
- Una figura antropomòrfica avançant.
- El cos d’un home en acció.
- Predomini de la línia diagonal i composició centrífuga.
- Absència de realisme anatòmic.
- Concepció amb formes geomètriques i anguloses.
- Dinamisme.
- Projecció de la musculatura en moviment en un mateix pla.
- Superposició de volums.
- Simultaneïtat en el temps, com si fos una seqüència fílmica.
- El cos d’un home en acció.
-
Pavelló alemany de Barcelona, de Mies van der Rohe - RACIONALISME
Cura en la selecció dels materials:marbre travertí, ònix, granet,acer inoxidable i vidre
Predomini d la línia recta i de l’horitzontalitat
Teulada plana i ample voladís.
Arquitectura arquitravada sobre pilars d’acer
Planta lliure
Planta:plataforma d travertí,habitatge,oficines i
lavabo i estanys
Utilització d’elements i peces prefabricades
Unió entre l’interior i l’exterior a través dels finestrals.
Mobles d l’interiorisme també obra d l’arquitecte amb l’excepció d l’escultura d bronze,d G.Kolbe -
La persistència de la memòria de salvador Dalí - SURREALISME
La extraordinària meticulositat del dibuix recolza el sentit irreal del llenç
Els objectes estan representats amb exactitud i detallisme però les seves dimensions no són reals i estan deformats.
La llum també juga un paper important. És nítida i brillant,q projecta ombres allargades i configura un ambient crepuscular
El quadre està dividit en dues parts no simètriques
El color és ric i variat,ple de brillantor
La composició amb una clara diagonal ascendent d’esquerra a dreta del quadre -
Casa Kaufmann (Casa de la cascada), Frank Lloyd Wright - ARQUITECTURA FUNCIONALISTA ORGANICISTA
Materials emprats: formigó armat, pedra, vidre i alumini.
Planta asimètrica.
Habitatge dividit en tres plantes irregulars.
Construcció sobre pilars de formigó.
Els plans horitzontals, acabats amb terrasses,s’entrecreuen amb els plans verticals,de pedra local.
Predomini de l’horitzontalitat per damunt de la verticalitat.
Planta lliure.
L’edifici s'adapta a les condicions de l’indret i s’integra a la naturalesa -
Composició núm. 1 de Jackson Pollock - EXPRESSIONISME ABSTRACTE/ACTION PAINTING
Pintura a l’oli i acrílica sobre llenç
Llenç de grans dimensions
Sensació d’horror vacui (all-over-painting).
Dinamisme i gestualitat a través de les línies.
Absència de figuració.
Ús majoritari de colors primaris: groc, blau i vermell, i blanc i negre.
Regalim i degoteig aleatoris de la pintura sobre el llenç (dripping).
Intervenció de l’atzar, de la improvisació en el resultat.
Expressió d’una pulsió vital, caos.
Expressió de l’alliberament espiritual a través de la creació.Llibertat creativa -
El marxisme sanarà els malalts, de Frida Kahlo - SURREALISME
Colors d tons intensos, vius i contrastats, i no hi falten mai els tres més habituals: vermell, verd i blanc
L’ús del color està totalment supeditat al tema de l’obra:El vermell i altres tonalitats fosques se situen a la dreta de la tela i simbolitzen la idea de destrucció.Per contra,el blau, el groc i els marrons,tonalitats totes més clares, omplen la superfície esquerra,i simbolitzen el món en pau i tenen una vinculació positiva amb la causa marxista
Es pot considerar la síntesi del seu art -
Sopa Campbell's, d'Andy Warhol - POP ART
Acrílic i serigrafia sobre tela
Fidelitat fictícia a l’original:una marca d sopa americana q es troba en tots els supermercats
Predomini del dibuix.Una línia negra delimita la imatge
Representació frontal amb una perspectiva forçada q permet visualitzar la part superior d l’envàs
Colors plans
Concepte d seriació en la creació artística
Canvi d colors en funció d la sèrie
En aqsta obra es troben tots els gustos existents en la marca
Representació d’un objecte quotidià en una icona d
l’art del sXX -
Una i tres adires de Josep Kosuth - CONCEPTUAL
Instal·lació artística q consta d tres elements ordenats l’un al costat d l’altre davant un mateix concepte:una cadira.
Centre:cadira d fusta d color marró col·locada d cara a l’espectador
Esquerra:i penjada d la paret hi ha una fotografia molt gran en blanc i negre d la mateixa cadira
Dreta:es troba penjat a la paret un plafó d color beix q reprodueix la definició en anglès d la paraula cadira extreta d’un diccionari
Presenta tres codis d cadira:El del llenguatge objectual,el visual i el verbal -
Creu i R, de Tàpies - INFORMALISME
Aquesta obra, com la majoria de quadres matèrics de Tàpies, està basada en línies contundents q formen composicions complexes.
En la construcció de l’obra podem observar dos nivells:
- El llenguatge matèric, en aquest cas, marcat per la textura de la sorra, les pedres i la tela, i el dibuix.
- La línia donada per la creu,les lletres (R, H) i els signes (+)
Utilitza colors terrosos, propis de la matèria, ocre, marró, negre i vermell.
Tècnica mixta:sorra, tela, pedres, pintura i llapis de grafit -
Maman, de Louise Bourgeois - EXPRESSIONISME (NEO-EXPRESSIONISME/POSTMODERN)
Escultura d'una sèrie dels anys 90.Acer, bronze i marbre q representen una aranya gegantina
Es mostra dreta sobre vuit potes de bronze,
irregulars i gegantines q reprodueixen el cos i les extremitats en moviment
El cos central està format per una xarxa metàl·lica q sosté un munt de rocs d marbre blanc i polit,com si es tractés d'ous
La rugositat del bronze contrasta amb la puresa d les peces d marbre del cos
És una oda a la seva mare i utilitza el filat perq també tenia un taller de tapissos