-
TRACTATS DE SAN ILDEFONSO
El tractat de Sant Ildefons va ser una aliança militar signada entre Espanya i França el 1796, en el marc de les guerres napoleòniques. Els dos estats es van aliar per a mantindre una política militar conjunta davant Gran Bretanya, que en aquells moments amenaçava a la flota espanyola en els seus viatges a Amèrica. -
Period: to
REGNAT DE CARLES IV
Fou l´hereder de Carles III, son pare.
El seu regnat coincidí amb l’esclat i les conseqüències de la Revolució Francesa, fet que pretenia acabar amb l´Antic règim, eliminant la monarquia absoluta i la societat estamental.
Les decicions del monarca Espanyol i dels seus ministres durant tot el regnat tractaran de resoldre els reptes que plantejava la revolució. El repte es va fer major quan França finalment va passar a estrar dirigida per Napoleó Bonapart. -
BATALLA DE TRAFALGAR
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805.
Succeïda enfront de les costes de Cadis, la batalla naval de Trafalgar va ser una de les majors de la història.
Espanya, aliada amb la França napoleònica, li havia declarat la guerra al Regne Unit, però les tropes de l'almirall britànic Horatio Nelson van derrotar a la flota franc-espanyola. -
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
Va ser un pacte signat entre Espanya i França pel qual era establerta la partició de Portugal, únic aliat de Gran Bretanya a Europa, entre les forces espanyoles i les franceses. Fou Napoleó qui desitjava ocupar Portugal per a debilitar els britanics i per això signà amb Manuel Godoy aques tractat. -
MOTÍ D'ARANJUEZ
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda , durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran VIII.
Després de la batalla de Trafalgar les classes populars estaven molt disgustades amb el rei Carles IV i amb el mal govern de Manuel Godoy així que, soldats, treballadors de palau i camperols, dirigits pels nobles fernandinos, es van alçar contra el rei. La multitud es va aplegar davant de les portes del Palau Reial i de la casa de Godoy, la qual van assaltar. -
Period: to
GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA + CORTS DE CADIS
La guerra de la Independència o guerra del Francés, es va iniciar el 2 de maig de 1808, quan els madrilenys van eixir al carrer per a protestar per la presència francesa a la seua ciutat.
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins a 1814 durant la Guerra del Francès. -
BATALLA DE BAILÉN
Va tenir lloc el dia 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Bailèn, a l'actual província de Jaén.
Es reconeix com "la victòria de l'Exèrcit espanyol sobre les tropes franceses", en 1808. I ho és per l'impacte i el significat que va tindre. Va suposar la primera derrota important de l'exèrcit de Napoleó, que va patir en un dia milers de baixes: 2600 morts i 17 000 presoners. -
CONVOCATÒRIA DE LES CORTS CONSTITUENTS
Corts Constituents o assemblea constituent és el nom que es donà al parlament o corts, els membres dels quals representaven la sobirania nacional i tenien la missió i la capacitat de dictar o reformar una constitució.
Sovint aquest tipus de corts tenien una durada breu, ja que un cop elaborada la constitució es convocaven eleccions d'un nou parlament ordinari. -
APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812
Va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació, la monarquia constitucional, la separació de poders,la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres. El text establia que la religió de la nació espanyola és la catòlica i prohibia de manera expressa l'exercici de qualsevol altra. -
Period: to
SEXENNI ABSOLUTISTA
Durant aquest periode de sis anys ,Ferran VII comença a governar de forma absoluta. Declara ilegals les Corts de Cadis i la seva obra legislativa, es a dir, la constitució de 1812. Persegueix políticament als liberals i els afrancesats. -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII
El regnat de Ferran VII es caracteritza per la lluita entre absolutistes i liberals.
Derrotat Napoleó, les tropes franceses es van
retirar i el 1814 va tornar a Espanya el rei Ferran
VII.
Els liberals esperaven que jurara la Constitució
de Cadis, acceptara les idees liberals i es
convertira en un monarca constitucional.
Però, Ferran VII va clausurar les Corts, va
anul·lar la Constitució i va derogar les lleis
aprovades a Cadis. Això va comportar la tornada a l'absolutisme. -
MANIFEST DELS PERSES
El " Manifest dels Perses" va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València. -
PRONUNCIAMENT DEL CORONEL RIEGO
Fou militar asturià i lluità en la guerra contra Napoleó i, fet presoner pels francesos.
L’1 de gener de 1820, quan era tinent coronel i esperava amb les seves tropes d’ésser embarcat cap a Amèrica, es rebel·là a Cabezas de San Juan (Andalusia occidental) i proclamà la Constitució del 1812. -
Period: to
TRIENNNI LIBERAL
El Trienni Liberal o Trienni Constitucional és el període de la història contemporània d'Espanya que transcorre entre 1820 i 1823.
Constituïx l'etapa intermèdia de les tres en què es dividix convencionalment el regnat de Ferran VII, sent posterior al Sexenni Absolutista (1814- 1820) i anterior a la Dècada Ominosa (1823-1833). -
ARRIBADA DELS CENT MI FILLS DE SANT LLUIS
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que va fer Ferran VII al Congrés de Verona perquè fora restaurat com a monarca absolut. L'exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis. Això va significar el final del "Trienni Liberal" i el començament de l'anomenada "Dècada Ominosa". -
Period: to
DÈCADA OMINOSA
La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal fins a la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta denominació es deu al fet que fou una època de decadència i ineficàcia governamental.
Aquest període es caracteritza per la persecució del liberalisme i el plantejament de la qüestió successòria. La primera qüestió comença amb la derogació de tota l'obra dels governs del Trienni Liberal i continua amb la repressió als liberals. -
PROMULGACIÓ DE LA PRAGMÀTICA SANCIÓ
Ferran VII d'Espanya va tenir un problema: no va tenir fills mascles, només dues filles; així que va decidir promulgar "la Pragmàtica Sanció", perquè la seva filla gran pogués heretar el tron i ser proclamada reina després de la seva mort, seguint la tradició espanyola. -
INICI DE LA PRIMERA GUERRA CARLINA
El germà del rei Ferran VII, Carles Maria Isidre de Borbó, al costat d'altres reialistes, consideraven que el legítim hereu de la corona era el germà del rei i no pas la filla d'aquest, es van revoltar i s'inicià la Primera Guerra Carlina.
Durà set anys i enfrontà dos bàndols: el liberal, que donava suport a Isabel i el carlí, que defensava l´absolutisme, el retorn a l´Antic règim i el manteniment dels furs. Els carlistes tingueren el suport del Pais Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i València. -
MORT DE FERRAN VII
El 1832, durant una greu malaltia del rei, cortesans carlistes van convèncer el ministre Francisco Tadeo Calomarde perquè Ferran VII signés un Decret derogatori de la Pragmàtica, la qual cosa tornava a implantar la Llei Sàlica. El 29 de setembre de 1833, quedava com a hereva la seva filla primogènita Isabel, que regnaria amb el nom d'Isabel II. Tot i que Isabel II era menor d'edat, va quedar com a regent d'Espanya la seva mare, muller de Ferran VII, Maria Cristina. -
ABRAÇADA DE VERGARA
Fou un conveni firmat a la localitat d'Oñate el dia 29 d'agost de 1839 entre el general liberal Baldomero Espartero i els generals carlins representants del general Maroto, La Torre i Antonio Urbiztondo i que suposà el final de la Primera guerra carlina.
Encara que fou una derrota carlina, carlins i liberals es van tornar a enfrontar en altres dues guerres al llarg del segle XIX.