-
Tractat de Versalles
Va ser el tractat de pau que es va firmar al acabar la Primera Guerra Mundial, el tractat va acabat oficialment amb la guerra entre Alemanya, el segon Reich i els Aliats de la Primera Guerra Mundia. -
Pujada al poder de Hitler
Hitler es va unir al partit DAP (Partit Obrer Alemany). L’any següent, va canviar el seu nom per Partit Nacionalista Obrer Alemany, més conegut com a partit Nazi. El partit Nazi va aconseguir un bon resultat electoral els anys posteriors, però no va ser fins el 1933 que Hitler va ser proclamat canceller del partit Nazi. Un cop al poder, Hitler no va trigar en treure llibertats i declarar tots els altres partits polítics com a il·legals; així es va concentrar tot el poder en ell convertint-se -
Naixement del meu avi matern
-
Naixement de la meva àvia materna
-
Naixement del meu avi patern
-
Period: to
República d'esquerres
-
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit ( votació assembleària dels plebeus) de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Reforma religiosa i escolar
Abans del 14 d'abril de 1931 l'Esglesia catòlica tenia un poder considerable, era l'oficial de l'Estat i l'Esglesia gaudia de privilegis, com ara el control quasi exclusiu de l'ensenyament. Les noves autoritats republicanes van impulsar la separació de l'Eslesia i l'Estat i van aplicar diverses mesures per convertir Espanya en un estat laic (independent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa). -
Proclamació de la Segona República
Els republicans i els socialistes van guanyar les eleccions. Alfons XIII va abondonar Espanya, i es va formar el govern provisional de la República.
Francesc Macià va proclamar la Republica Catalana i va assumir el càrrec de president del govern de Catalunya, però les autoritats republicanes de Madrid, no van acceptar la Republica Catalana -
Period: to
Segona República
Va ser la sustituació de la monarquia d'Alfons XIII, fins l'acabament de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista.
Republicans, socialistes i catalanistes es van oposar a la Dictadura i van exigir l'establiment democràtic.
Es van legalitzar els partits polítics i els sindicats, van convocar unes eleccionsmunicipals. -
Constitució de 1931
El president de les Corts, Julián Besteiro, va promulgar la Constitució de la Segona República espanyola. S'ha dit que aquesta Constitució no va ser millor ni pitjor que les anteriors que Espanya. No obstant això, aquella Constitució va recollir les il·lusions col·lectives que va suscitar el canvi de règim polític a Espanya. La República i la Constitució van ser la conseqüència inevitable de la dictadura esgotada de Primo de Rivera, que havia donat pas a una solució democràtica. -
Reforma agrària
La Reforma Agrària va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. El mètode que es va escollir per resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització una part dels lots de terra serien lliurats als jornalers. No obstant això,la reforma no va aconseguir satisfer les expectatives -
Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès), l'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles. -
Naixement de la meva àvia paterna
-
Period: to
República de dretes
-
Eleccions del 1933
Les dretes van guanyar les eleccions generals, fet que convertí Catalunya, governada de ERC, en l'únic territori de l'Estat amb un govern d'esquerres. Els enfrontament entre el govern de la República i el de la Generalitat van ser constants. -
Mort de Francesc Macià
Es va mantenir en el càrrec fins a la seva mort el 1933. Va morir d'una apendicitis el 25 de desembre de 1933 als 74 anys. Va ser substituït al front de la Generalitat de Catalunya per Lluís Companys. -
Fets d’Octubre de 1934 a Astúries
Els miners asturians van protagonitzar una revolució social, fruit de l’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Columnes de miners armats van ocupar els pobles de la conca, van prendre gran part de les casernes de la Guàrdia Civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i electricitat. -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. A Astúries, en el que s'anomenà la Revolta d'Astúries, els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament entre la Guàrdia Civil i l'exèrcit contra l'Aliança Obrera. -
Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya
Lerroux va incorporar el govern de la República ministres de la CEDA, un partit antirepublicà i contrari a les autonomies. Això va provocar inquietud entre els obrers i els pagesos, en el govern de Catalunya. Tot això va afavorir l'esclat de revoltes a Astúries i Catalunya. -
Guerra Llampec
La Guerra Llampec és el nom popular que rep al atac que implica el bombardeig inicial, seguit del us de forces mòbils atacant amb velocitat i sopresa per impedir que el contrincant pugui defensar-se coherentment. -
Espanya es divideix en dos bàndols
Espanya es divideix en dos bàndols els republicans integrats en polítquies d’esquerres i els insurrectes (o franquistes o nacionals) de dretes. -
Pacte de no-intervenció
Va ser una organització proposada per França i recolzada pel Regne Unit amb l'objectiu de verificar el grau de compliment del Pacte de No Intervenció, amb el qual es buscava evitar la intervenció estrangera a la Guerra Civil Espanyola ja que, Europa patia un moment de màxima tensió entre democràcies i dictadures. Els compromisos no van ser respectats ni per l'Alemanya nazi ni per la Itàlia feixista ni pel Portugal salazarista que van donar suport des de l'inici a suprimir el bàndol revoltat. -
Period: to
Front Popular
-
Revolta militar a Melilla i les Canàries
La revolta militar de Melilla va ser el primer moviment del cop d’Estat a Espanya, que va significar el inici de la Guerra Civil Espanyola. -
Period: to
Guerra Civil
La guerra civil, va ser una guerra nacional que va causar una gran crisi econòmica -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
Quan els generals Emilio Mola i Francisco Franco van iniciar una revolta per enderrocar la República escollida democràticament. Els rebels Nacionalistes van organitzar revoltes militars a tot Espanya, els confederats de Franco generalment van guanyar. Ells van assumir ràpidament el poder polític i van instituir la llei marcial.En ciutats esquerranes, les revoltes es van topar amb una forta oposició.Alguns oficials espanyols van seguir lleials a la República i es van negar a unir-se a la revolta. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
Des de primeres hores algunes unitats de la guarnició de Barcelona van sortir als carrers, amb l'objectiu d'avançar cap al centre de la ciutat i ocupar els punts clau de la ciutat que els permetés el seu control. El comandant militar de Barcelona i cap de la IV Divisió Orgànica, general Francisco Llano de la Encomienda, era contrari al cop militar, però no va aconseguir evitar que part de la guarnició es revoltés i es fes amb el control de diversos punts importants de la ciutat. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya ser un entitat administrativa creada pel president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys sota la pressió exercida per les centrals sindicals anarquistes C.N.T. i F.A.I. que havien capitalitzat la lluita obrera als carrers de Barcelona en un intent de doblegar els militars revoltats contra la Segona República Espanyola i en el context de la Revolució Espanyola de 1936. -
Eix roma-Berlín
Eix Roma-Berlín-Tokio eren les potències Alemana, Italiània i Japonesa formaven el bàndol bel·ligeran que es va enfrontar amb els Aliats de la Segons Guerra Mundial. -
Pacte Antikomintern
Va ser el pacte que van firmar Japó i Alemanya, el qual van firmar que es comprometien en salvaguardar-se de l’amenaça de l’Unió Soviètiva -
Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
El bombardeig de Gernika va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les estimacions actuals de víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels cent vint als tres-cents morts, cent vint segons l'estudi més recent i exhaustiu. -
Els Fets del Maig de 1937
Els fets de Maig de 1937, fan referència a una sèrie d'enfrontaments ocorreguts entre el 3 i el 8 de maig de 1937 a diverses localitats de les províncies de Catalunya, amb epicentre a la ciutat de Barcelona, en el context de la guerra civil espanyola.
Només es pot entendre el que va passar mitjançant la perspectiva que les forces comunistes desitjaven exercir el control total sobre la República i no anaven a permetre una revolució que no podien controlar. -
Anschluss
Anschluss és una paraula alemana que significa unió, va ser utilitzada per referir-se a la fusió d’Àustria i Alemanya nazi en una sola nació -
Bombardejos a Reus
Sis bombarders amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries van impactar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència. Les bombes van afectar nombrosos edificis, com cal Pedrol i deixà molt malmesa la casa Navàs. Els reusencs quedaren convençuts de la seguretat que els oferien els refugis. Els impactes de la metralla en les columnes dels porxos de la plaça encara es poden observar en l’actualitat. -
Conferència de Munich
Els acords de Múnich van ser aprovats i firmats pels caps de govern del Regne Unit, França, Itàlia i alemanya, amb l’objectiu de solucionar la Crisi dels Sedets. -
Period: to
Dictadura de Franco
Després de la Guerra Civil, va començar la dictadura total de Francisco Franco. -
Entrada dels nacionals a Reus
En les últimes setmanes de la Guerra Civil espanyola, les tropes franquistes de la 105 Divisió de el cos de l'exèrcit marroquí, comandades pel general colpista Yagüe, ocupaven Reus i Tarragona. Aquest contingent militar procedia de Tortosa, que havia estat ocupada dos dies abans, i en el trajecte entre l'Ebre i el Camp de Tarragona van deixar una macabra reguitzell de violacions i assassinats comesos contra la població civil. -
Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França.
La guerra, definitivament, està perduda. L'Exèrcit Popular de la República està desfet després de la derrota a la batalla de l'Ebre. La República, la Generalitat, la democràcia i la llibertat tenen les hores comptades. Tot i els intents de la premsa i la ràdio per aixecar la moral, la majoria de la població ja només espera l'arribada dels franquistes. Paral·lelament, comença l'exili més traumàtic de la nostra història. -
Final de la guerra
Posant fi a gairebé tres anys de conflicte, la guerra civil entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat (format per la Falange espanyola i altres grups conservadors), va acabar l'1 d'abril de 1939 amb la victòria de el bàndol nacional amb el general Francisco Franco al capdavant. -
Pacte d’Acer
El pacte d’Acer oficialment denominat com Pacte d’Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia. -
Invasió de Polònia
La invasió alemena de Polònia va ser una acció militar de l’Alemanya nazi encaminada annexar-se amb el territori Polonès. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
Aquesta guerra, que va afectar tots els continents, ha estat a tots el pitjor desastre bèl·lic que ha conegut mai l’humanitat. L’invasió de Polònia per part d’Alemanya, va ser el detonant de la guerra.
Altres causes van ser: causes psicològiques com el desacord d’Alemanys i Itàlia amb el tractat de Versalles, causes ideològiques; el sentiment de superioritat que sentíem serts països i la necessitat que teniente de conquerir, causes econòmiques; hi havia molta crisi i causes internacionals. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va començar el dia 3 de setembre de 1939, després de que les tropes de Hitler van envair Polonia, França i el Regne Unit van declarar la guerra a Alemanya. -
Guerra del desert
Va ser l’etapa inicial de la Campanya a Àfrica del Nort de la Segona Guerra Mundial.
Va ser un continu estira i afluixa per les forces Italia es a Libia contra les forces britàniques. -
Ocupació de París
La ocupació alemana de França en la Segona Guerra Mundial. Com a resultat de la derrota dels Aliats en la batalla de França, el Gobinet francès va buscar hostilitat amb el Tercer Reich. -
Batalla d’Anglaterra
La Batalla d’Anglaterra es el nom que que rep al conjunt de combats aeris lliurats en el cel britànic, quan Alemanya va buscar destruir a la Força Aérea britànica per obtenir superioritat Aérea. -
Operació Barba-roja
Va ser el nom en clau donat per Hitler al pla de la invasió a la Unió Soviética durant la Segona Guerra Mundial -
Atac a Pearl Harbor
Atac per sorpresade l'aviació japonesa a la base naval nord-americana de Pearl Harbor a les illes Hawaii -
Batalla de Guadalcanal
La Batalla de Guadalcanal, van ser una sèrie de batalles i enfrontaments d'especial duresa durant la Segona Guerra Mundial. 16.000 soldats d'Estats Units van asaltar l'illa de Gadalcanal, aleshores ocupada per Japó. -
Batalla de Stalingrad
Va ser un conflicte bèlic entre l’Exèrcit Roig de l’Unió Soviètica i la Wehrmacht de l’Alemanya nazi per el control de la ciutat soviètica de Stalingrado. -
Desembarcament de Normandia
Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, durant la Segona Guerra Mundial. -
Derrota del Tercer Reich
Després de la mort de Hitler Alemanya va partir un seguit de bombardejos, va ser invalida pels soviètics. -
Conferència de Postdam
Va ser una reunió aprop de Berlín, els participants van ser l’Unió Soviética, el Regne Unit i els Estats Units, van acordar com administrarien a Alemanya, també com ordenarien la postguerra, assumptes relacionats amb la pau i el estudi dels efectes de la guerra. -
Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Van ser uns atacs nuclears ordenats per Estats Units contra l’Imperi Japonès, va causar la rendició de Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial. -
ONU
Va ser creada després de la Segona Guerra Mundial per evitar nous conflictes internacionals que puguin afectar a la pau mundial. -
Judici de Nuremberg
Van ser un conjunt de processos jurisdiccionals iniciats per les nacions aliades vencedores al final de la Segona Guerra Mundial, en els que es va determinar i sancionar els dirigents del règim nacionalista d’Adolf Hitler. -
Period: to
La Guerra Freda
Va ser un conflicte polític, econòmic, social i militar després de finalitzar la Segona Guerra Mundial -
Naixement del meu pare
-
Naixement de la meva mare
-
Mort de Franco
Va morir amb 82 anys a Madrid per una insuficiencia cardíaca -
Period: to
Transició Democràtica
Va ser el periode on es va deixar enderrere el règim dictatorial del general Franco i passa a regir-se per una Constitució que restaurava la democràcia -
Period: to
Regnat de Joan Carles I
Després de la mort de Franco la familia Borbó passa al poder -
Naixement de la meva germana gran
-
Naixement de la meva germana mitjana
-
El meu naixement
-
Period: to
Regnat de Felip VI
Felip VI és el succesor del seu pare Joan Carles I, que va abandonar la corona