-
Camprodon
Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar. -
Period: to
Moviment obrer
El Moviment obrer era un conjunt d'accions de la classe obrera per reclamar l'atenció social sobre els seus problemes i fer pressió per resoldre'ls mitjançant diverses formes d'organització. L'acció i l'organització les obrers va anar guiada per les teories socialistes, molt especialment pel marxisme i l'anarquisme. -
Reorganització del les comissions de fàbriques
Sota l'empenta de Magí Coromines, es reorganitza la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, hereva de la primera organització d'empresaris de Catalunya, Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (Barcelona, 1799). -
Period: to
COMENÇAMENT DEL SINDICALISME
-
Barcelona
S'inaugura la fàbrica de Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia. La primera factoria de l’Estat moguda amb vapor. Se la coneixerà popularment com "El Vapor" (hi treballaven uns 700 obrers/es) -
Noves fundacions
Fundació del Sindicat Nacional Unificat. (Londres).
Fundació de la National Trades Union (EE.UU). -
Acord sobre la tarifa de preus
Reus. El dia 18, a l'Ajuntament de Reus i presidit per l'alcalde 1er de la ciutat, els fabricants de l'art del cotó estableixen un acord sobre la tarifa de preus que es pagaran als treballadors, a més d'altres condicions com que tots los treballs del art se contarán per canas y no per trossos ni per pesas. Durant el més de març s'establiren acords similars amb fabricants d'altres rams del cotó. -
Creació de noves societat
Es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Membret Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat. A Vilassar de Mar es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Pot considerar-se la primera organització sindical formada de fora de Barcelona. A Vic es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. A St Andreu del Palomar es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. -
Febrer
Barcelona. Publicació d’un manifest obrer: Les Classes Treballadores Associades als Diputats a Corts i oarticularment als de l'Antiga Catalunya. Estava signat per les societats de: Blanquejadors, Capçadors, Filadors, Fusters, Impressors, Mitgers, Pintadors, Sabaters, Serradors, Teixidors i Tintorers. -
Març
Barcelona. Una vaga a la fàbrica de teixits l'Espanya Industrial, s'escampa primer pel pla de Barcelona i després a les altres localitats industrials del Principat. El capità general publica un ban que obliga els obrers a tornar a la feina, sota l'amenaça de presó . Només a Barcelona van ser empresonats més de 800 obrers. La vaga va durar del 23 de març fins el 3 d'abril. -
Novembre
Madrid. En Joan Alsina i Joaquim Molar són comissionats per les organitzacions obreres de Barcelona per manifestar, al Congrés de Diputats, el rebuig de la Classe Obrera al contingut del projecte de llei de la indústria manufacturera, presentat pel Govern de l'Estat. Cal assenyalar que fins el 24 de juliol de 1873 (durant la Primera República) no fou promulgada la primera llei social, la qual va ser tan efímera com el règim republicà que la promogué. -
Gener
EE. UU. Es publica la llei d’abolició de l’esclavitud legal. -
Desembre
Barcelona. Del dia 24 al 26 se celebra un Congrés Obrer impulsat per Antoni Gusart i Vila (convocat des del setmanari "El Obrero"). Hi assisteixen representants de vint-i-dues societats obreres de Barcelona. El congrés aprova enviar una exposició al cap del Govern de l'Estat, demanant llibertat d'associació obrera. És el primer congrés obrer de l’Estat. -
Desembre
Barcelona. El dia 13 se celebra el Congrés Obrer convocat per la Direcció Central de les Societats Obreres. Assisteixen uns 100 representants de 61 societats de Catalunya. -
Period: to
DIFUSIÓ INTERNACIONALISME
-
Març
París. El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris. -
Setembre
Sant Imier (Suïssa). El dia 15 i 16 se celebra el primer congrés de la fracció Bakuninista de l'AIT. Representant la FRE hi assisteixen Rafael Farga Pellicer, Carlos Alerini, Nicolás Alonso Marselau i Tomás González Morago. -
Gener
Estat. El dia 3 de gener el general Pavía se subleva contra la República a Madrid i dissol el Parlament. A Barcelona el capità general de Catalunya Martínez Campos, dissol l'Ajuntament i el dia 9 declara il.legal la FRE de l'AIT. -
Period: to
ANARQUISME I SOCIALISME
-
Juliol
Berna. Mor Mikhal Aleksandrovic Bakunin, divulgador i teòric de l'anarquisme. -
Fundació dels Cercles Catòlics d’Obrers
Tortosa. Fundació dels Cercles Catòlics d’Obrers per iniciativa del jesuïta Antoni Vicent. Hom ho considera l'inici del sindicalisme catòlic. Els "Cercles" s'estengueren pel País Valencià, amb molt poc arrelament entre els obrers. Els patrons n'eren socis protectors.