-
l'Oda a la patria
El Vapor, de bonaventura Carles Aribau, es concidera el iniciador del moviment de renaixenca catalana -
Period: to
Bullangues
Manifestacions del sentiment catalá anticentralista (malestar social).
Contra el clergat central, maquines i autoritats polítiques -
Manifest de la Renaixenca
Joaquim Rubió i Ors publica en Diario de Barcelona -
Period: to
Decada Moderada
Augment del centralisme, va comportar estat de guerra a Catalunya en diferents ocacions. Crea descontent i un augment de l'anticentralisme. -
Jocs Florals
Promou i difon la llengua i cultura catalana (poesia) -
Period: to
Vigatanisme
Moviment intelectual eclesiastic en Vic. Es demanava que l'esglesia utilitzesi el Catalá.
Bisbe de Vic publica "la Tradició Catalana", manifest del catalanisme Católic (només sent catolic es podia arribar a una Catalunya Gran). Edat medieval época idealitzada, rebutja la revolució. -
Period: to
Sexenni Revolucionari
Aparició del Partit Republicá Democrátic Federal. Suportat per petita burgesia i proletariat. -
Pacte de Tortosa
Conveni entre comités republicans: Catalunya, Illes Balears, Valencia i Aragó, per intentar constituir l'Estat Federal Espanyol.
Valentí Armirall i Pi i Margall.
Per arribar a la modernització de l'Estat. -
Period: to
Apropament entre Renaixenca popular i culta
Jocs florals es popularitzen com una festa civica. -
Constitució de 1873
Proclamació de la Primera República (Estat Federal). Fracasa i perd influencia (restauració Borbónica). -
Primer Congrés Catalanista
Amb l'objectiu d'unir els dos correns: Federalisme republicá i conservador i literari de la Renaixenca, creant el Centre Catalá -
Segon Congrés Catalá
Tosts abandonessin els partits polítics espanyols. -
Memorial de Greuges (Primer manifest Catalanista)
Míting Centre Catalá: Organitzacions economiques, culturals i altres institucions catalanistes. Per aproximar-se a la Burgesia Catalana.
Almirall redacta les queixes al Rei Alfons XII:
Denuncia l'opressió del régim a Catalunya i reivindiquen més proteccionisme i el dret civil catalá. -
La Lliga de Catalunya
Nous intelectuals com Puig i Cadafalch, creen un nou partit conservador Catalá, que defensava la cultura i economia catalana -
Missatge a la reina regent
A Maria Cristina, La Lliga Catalana redacta una petició d'instauració d'autonomia. -
Unió Catalanista
Nova entitat impulsada per la Lliga i formada per burgesia Catalana conservadora.
President Domenec i Muntaner
Es crea el Codi Civil Catalá (gracies a Maria Cristina) -
Bases de Manresa
Projecte d'estatut d'autonomia: Promou la cultura i llengua catalana, i actua de manera descentralitzada, divideixen el territori en les comarques, etc.
Es utilitzat en les següents decades com programa d'autogovern -
La Lliga Regionalista de Catalunya
Ruptura de la Unió Catalanista. i fusió entre La Lliga regionalista i el Centre Nacional de Catalunya.
Representaven els interesos de la burgesia i l'esglesia.
Prat de la Riba (lider)
Modernització de Catalunya. -
Eleccions de 1901
"Els quatre presidents" escollits com diputats.
Per primera vegada no guanya un partit dinastic -
Implantació del feixisme en Italia
-
Dictadura del Stalin (Comunisme)
-
Crisi del Cack del 29 EEUU
-
Pacte de Sant Sebastia
Unió de partits nacionalistes, republicans i socialistes -
Aixecament de Jaca
Fermin Galan i Angle Garcia, amb un grup militar proclamen la República.
Poc després, l'aixecament va ser controlat.
Els líders van ser executats -
Manifest dels trenta
Divisió dels sindicats anarquistes, on la CNT optava per una acció des del exemple i l'educació (Revolució per etapes).
Mentres la FAI preferia una acció més directa i violenta -
Esquerra Republicana de Catalunya
Nacionalistes radicals.
Dirigents: Macia (l'avi) i Companys. -
Llei de Retir d l'Oficialitat
Oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República, peró donava la possibilitat de retirar-se.
Surpimia rangs, tancava academies, suprimia capitanies generals, tibunals d'honor, entre d'altres organismes militars.
Es va crear la Guardia d'Assalt, fidel a la república (d'ordre públic) -
Redacció de l'Estatut d'Estella
Al País Basc. Poc democratic i incompatible amb la Constitució. -
Period: to
Generalitat Provisional
Govern provicional per Francesc Macia i Lluis Companys. -
Eleccions municipals
Victória dels partits del pacte de Sant Sebastian (forces republicanosocialistes) a les grans ciutats i núclis industrials. -
Proclamació de la Segona República
El rei abandona Espanya.
Govern provicional precidit per Niceto Alcala Zamora(cap de govern) -
Corts constituents
Victoria de la coalició d'esquerres -
Period: to
EL BIENNI D'ESQUERRES
Niceto Alcala Zamora: President
Manuel Azaña: Cap del Govern -
Reformes Agráries
Millora laboral al camp.
Prohibicio de rescindir els contractes d'arrendament.
Jornada laboral de 8 hores.
Redistribució de la propietat.(Expropiació sense indemnització a la noblesa, de terres no aprofitades). Poc éxit. Augment de la tensió social -
Diccionari General de Pompeu Fabra
Programa de normalització lingüística. Bilinguisme a escoles primaries -
Sanjurjada
Cop d'Estat a Sevilla contra la República -
Period: to
Generalitat Estatutária
-
Eleccions Paralamentaries Catalunya
Forces nacionalistes independentistes.
Forces conservadores.
Partits marxistes. Victoria d'Esquerra Republicana de Cat. (Maciá President) -
Lliga Catalana
Dirigida per Cambó (dretes). Es va convertit, de la Lliga Regionalista, a Lliga Catalana. -
Llei de congregacions
Limita a la possesió de béns per les ordres religioses.
Possibilitat de dissoldre ordres si representaven un perill per l'Estat -
Unió Militar Española
A consequencia del fracas de la Sanjurjada, es va crear un grup militar clandestí antireformista. -
Hitler puja al poder
Comecament de la dictadura nazi -
Coalició de dretes (CEDA)
Confederación Española de Derechas Autónomas, creada per José Maria Gil Robles -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR (BIENNI NEGRE)
Trionf de les dretes a causa de la desunió de les esquerres.
President: Niceto Alcalá Zamora
Cap del Gover: Alejandro Lerroux
Paralisi de reformes d'esqurra (devolucio de terres, llibertat de contractació, baixada de salaris)
Armistia de Sanjurjo -
Llei de Bases (Catalunya)
Serveis de Sanitat i Assistencia Social. -
Revolució social contra govern de dretes
PSOE i UGT es van apropar més a la CNT -
Llei de contractes de conreu (Catalunya)
Es va aprovar a la Generalitat pero l'Institut Agrícola Catala de Sant Isidre va enviar-la als Tribunals de Garanties constitucionals i la van anul.lar.
La Generalitat no el va acceptar i va crear un altre llei casi igual. -
Unió de JONS i Falange Española
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (dirigida per Ledesma i Redondo), Falange Española (dirigida per José Antonio Primo de Rivera. Partits feixistes i antidemocratics. Fundats un any abans -
Revolució d'Octubre
CEDA reclama participació a l'executiu. Esquerres intepreta com una deriva cap al feixisme.
UGT i CNT van dur a terme una vaga nacional. Va fracasar per manca de coordinació.
El Govern declara l'Estat de Guerra.
A Asturies miners setgen la ciutat d'Oviedo. La Legió (Francisco Franco) va guanyar a la resistencia.
A Catalunya revolta suportada per Companys -
Reclamació de l'Estat Catalá dins de la República Federal Espanyola
Alianca dels partits d'esquerres per evitar l'acció de CEDA al poder.
CNT es nega. Fracasa tot.
Govern declara l'Estat de guerra. Batet ocupa la Generalitat i van ser empresonats els que van donar suporta a la rebelió.
Dura repressió.
Gil Robles ministre de Guerra i Francisco Franco cap de l'Estat Major -
La Crisi del Segon Bienni
CEDA presenta reforma constitucional: Anulació de la llei dels conreus, suspenció de l'Estatut d'Autonomia Catalana.
Escándols de corrupció: Caiguda de Lerroux -
Eleccions de 1936
Tant les dretes com les esquerres presenten grans coalicions: El Bloque Nacional (dretes catalanes encapcelades per la Lliga van formar el Front Catala de l'Ordre) i el Front Popular.
Front Popular guanya:
Manuel Azaña President i Santiago Casares Quioga cap de Govern -
Period: to
Front Popular
Govern d'esquerres.
President: Manuel Azaña
Cap del govern: Santiago Caseres Quiroga Amnistia de presos politics, readmisió dels obrers per part de les empreses, reprendre el procés reformista i aprovacions estatutaries. Falange i dretes rebutjava els canvis. Fomenten clima d'enfrontament civil -
Inici de la Guerra Civil
Assasinat d'un guardia d'Assalt (José del Castillo) per falangistes i mort de José Calvo Sotelo de dreta monarquica per un grup de guardias d'assalt.
Comenca a Melilla amb la legió i es va estendre a Ceuta -
Aixecament a tot el Marroc
També a Canaries -
Franco capdavant de les tropes del Marroc
Es dirigeix a Peninsula.
General Mola declara guerra en Pamplona i amb els requetés controla Navarra.
Colpistes triomfen a la Meseta Nord, Sevilla, Mallorca, Galicia, Saragossa i Andalucia Occidental, menys a Burgos i Valladolid. -
Fracás de la insurrecció a Catalunya
General Goded comanda l'aixecament pero no aissteixen tots. Intenta ocupar els centres de poder de la ciutat.
Degut a que pocs catalans suportaven la Falange o Renovación Española i La Lliga no va participar.
La Generalitat es defensa amb la guadria d'assalt, guardies civils i obrers armats gracies a la CNT-FAI. -
Per aturar la insurrecció.
Dissolució de l'excercit i cossos policials. Creació de batallons de voluntaris -
Comité Central de Milícies Antifeixistes
Companys convoca els dirigents de CNT-FAI i formar un comite d'esquerres i sindicalistes fidels a la República per restablir l'ordre dels anarquistes. -
Decret de Colectivitzacions
Legalitzar el proces de colectivitzar les empreses degut a que els propietaris fugien. -
Junta de Defensa Nacional (JDN)
Gneral Cabanellas deroga la legislació republicana. -
Conselleria de Defensa i d'Economia de Catalunya
Usurpacions de les funcions de l'Estat. Problemes amb el govern central. -
Comité de no intervencionisme
Els aliats i la resta de paisos decideixen no participar en la Guerra d'Espanya. Excepte Alemanya i Italia (ajuden a Franco). -
Organismes revolucionaris populars
Pel fet d'haver estat decisius per sofocar l'aixecament pensen que tenen el dret per impulsar canvis socials que impedien al govern excercir la seva autoritat.
Creació de consells per organitzar frons i anar al front. Algunes es van unificar. -
Period: to
Govern de Largo Caballero
Crea pacte antifeixiste amb socialestes, comunestes, republicans, i anarcosindicalistes:
Acabar amb la guerra
Controlar l'autogestió i l'autonomia de les columnes de milicians
Fi al terror de la guerra. -
Comandament Únic de Franco
Máxima autoritat política és Franco (Generalisimo de les forces nacionals" i "cap de govern de l'Estat Espanyol". -
Govern de Josep Tarradelles (generalitat)
Forces republicanes i obreres de Catalunya.
DIssolució del Comité Central de Milícies Antifeixistes.
Decret de colectivitzacions.
CNT-FAI, POUM i PSUC volien revolució per guanyar la guerra.
Generalitat recuperar el control de la cituació. -
Junta Técnica del Estado
Embrió o protoformació d'un futur govern. -
Decret d'unificació
Falange Española Tradicionalista i de las JONS -
Period: to
Govern de Negrín
Exigen la dimissió de Largo Caballero, els socialistes, comunistes i republicans a causa de la no ilegalització del POUM.
Azaña (president) demana a Negrín formar govern. POUM ilegal i els seus militants detinguts. -
Fets de maig de 1937
Comissari d'Ordre Públic de la Generalitat (Rodríguez Salas) desallotja Telefónica (controlat per la CNT-FAI), ja que anarquistes interferien amb les comunicacions entre Generalitat i la República.
Provoca revolta per POUM (4 dies).
5000 guardies d'assalt des de Valéncia reestableixen l'ordre.
Com a conseqüencia, anraquistes menys popular, i comunistes més.
Nou Govern de Lluis Companys i CNT-FAI fora. -
Govern en Barcelona
Negrín tresllada el govern de Valencia a Barcelona per controlar els militars i l'economia.
Comencen conflictes amb la Generalitat. -
Programa dels Tretze Punts
Sortida negociada amb els nacionals. Demanaven el cessament de la lluita armada. Rebutjats.