-
Period: to
MONARQUIA DE CARLES IV
Aquesta monarquia va patir moltes crisis: econòmiques, polítiques, militars,etc. A més a més, va coincidir amb la Revolució Francesa la qual podia influir en les idees del poble espanyol. -
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
Va crear una aliança entre Espanya i França per atacar Portugal. Per tant, França va estar autoritzada a entrar en territori espanyol per arribar a Portugal -
Period: to
LA GUERRA DEL FRANCÈS
Les principals causes de la guerra van ser la presència francesa a algunes ciutats espanyoles, les tensions internes a l'estat espanyol i la captura de Carles IV i Ferran VII. Aquesta va concluir amb la derrota francesa i la alliberació del reis a Baiona. -
LES CORTS DE CADIS
La Junta Central, creada per controlar els esforços de les diferents juntes locals, va convocar una reunió de Corts a Cadis amb l'objectiu de redactar una nova constitució, la qual va ser aprovada el 1812. Aquesta establia la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí i reconeixia àmplies llibertats individuals. -
Period: to
EL SEXENNI ABSOLUTISTA
Ferran VII, amb el suport dels absolutistes, va derogar la constitució del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts. D'aquesta manera, el país tornava a la situació anterior a la Guerra del Francès, com si res no hagués passat. Els liberals esperaven un monarca constitucional, així que van realitzar diversos pronunciaments perquè el rei acatés la constitució, però van fracassar. -
Period: to
MONARQUIA ABSOLUTA DE FERRAN VII
Ferran VII tenia com a idea regnar com un monarca absolut, però la difusió de les idees liberals durant la Guerra del Francès va dificultar el seu objectiu de restaurar l'absolutisme. -
Period: to
EL TRIENNI LIBERAL
Els liberals van aconseguir que el rei acceptés la constitució del 1812. A més a més, per a protegir la constitució i fer front a l'oposició absolutista, es va crear la Milícia Nacional, un cos de voluntaris armats. Tot i així, gràcies a l'ajuda d'altres monarques absoluts d'Europa i el fet que la Santa Aliança va enviar l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, es va tornar a instaurar l'absolutisme. -
PRONUNCIAMENT DEL CORONEL RAFAEL DEL RIEGO
El pronunciament del coronel a Cabezas de San Juan (Sevilla) va trobar prou suports per triomfar i va obligar al rei a acceptar la Constitució del 1812. -
Period: to
LA DÈCADA OMINOSA
Es va eliminar tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i es va retornar a l'absolutisme. Tanmateix, les crisis econòmiques i socials van acabar amb la monarquia absoluta. La guerra contra els francesos havia deixat la Hisenda en bancarrota. A més a més, les arques de l'Estat s'havien quedat sense font d'ingressos degut a la independència de les colònies. Per últim, hi va haver un problema dinàstic, ja que Ferran VII no tenia hereu. -
Period: to
PRIMERA GUERRA CARLINA
En aquesta guerra no només estava en joc qui havia d'ocupar el tron, sinó també si s'havia de mantenir l'absolutisme o implantar una nova monarquia liberal. Es van enfrentar dos models d'Estat: l'absolutista, defensat pels carlins, i el liberal, amb el suport dels isabelins. Els isabelins van guanyar i es va implantar una monarquia constitucional. -
Period: to
REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats. Tot i que aquests van empendre algunes reformes, el poder va acabar en mans del liberals progressistes, que volien aprofundir en el liberalisme. Es va iniciar la abolició de l'Antic Règim: reforma fiscal, dissolució del règim senyorial, desvinculació de la propietat i desarmotització dels béns de l'Església. -
INSURRECCIÓ DE LA GRANJA
Va ser una sublevació en la qual un grup de sergents de la guarnició i de la guàrdia reial del palau de La Granja de Sant Ildefons, a on es trobava la regent amb la seva filla Isabel, van obligar a Maria Cristina de Borbó a acceptar la Constitució del 1812 i nomenar un govern liberal progressista presidit per José María Calatrava. -
CONSTITUCIÓ DE LA MONARQUIA ESPANYOLA
Va ser una constitució de caràcter progressista la qual va reconèixer la sobirania nacional, tot i que mab sufragi censatari, i la divisió de poders en dues cambres: Congrés dels Diputats i Senat. A més a més, va atorgar amplis drets i llbertats individuals. -
Period: to
REGÈNCIA DEL GENERAL ESPARTERO
Tot i que els moderats van intentar fer un gir conservador al govern liberal, un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i va posar al poder al progressista Baldomero Espartero. El tarannà autoritari d'aquest i la promulgació de mesures lliurecanvistes que desprotegien la indústria catalana van causar una forta oposició. Aleshores es va decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel per a que fos proclamada reina. -
Period: to
REGNAT D'ISABEL II
-
Period: to
LA DÈCADA MODERADA
El moderats van predominar més i es va consolidar un sistema polític de caràcter moderat i centralista. En primer lloc, es va uniformar tota l'administració estatal i municipal, només el Pais Basc i Navarra van conservar els seus antics drets forals. Es van centralitzar els impostos en l'Estat, es va elaborar un Codi penal i un sistema d'instrucció pública nacional. Tanmateix, els progressistes no estaven gens satisfets i van causar un altre pronunciament militar. -
CONSITUCIÓ MODERADA
Va ser proclamada per les noves Corts del regnat d'Isabel II. Aquesta restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entr les Corts i la Corona. -
Period: to
GUERRA DELS MATINERS
Va ser la segona guerra carlina. Aquesta va estar provocada per nous aixecaments carlins a Catalunya per els problemes econòmics (mancança d'aliment i augment de l'atur) i pel suport al nou candidat carlí: el conte de Montemolín, fill de Carles Maria Isidre. -
PRONUNCIAMENT DE VICÁLVARO
L'any 1854 el general O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats, el pronunciament de Vicálvaro, en el qual va participar la Milicia Nacionl i es van formar juntes revolucionàries. -
Period: to
EL BIENNI PROGRESSISTA
Després del pronunciament de Vicálvaro, Isabel II va cedir el poder als progressistes, que van tornar a recórrer a Espartero. El govern va aprofundir en les reformes econòmiques amb tres lleis fonamentals:- La Desarmotització de Madoz, que va afectar els béns comunals i dels ajunatments.
- Una llei ferroviària i una llei de mines per impulsar la xarxa ferroviària i l'explotació minera.
-
Period: to
DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA
Una nova crisi del govern d'Espartero va impulsar a la reina a confiar el govern a O'Donnell. Des del 1856 unionistes i moderats es van anar intercambiar el poder, mentre que els progressistes es quedaven marginats. L'oposició al règim moderat es va ampliar i van neixer nous grups entre els exclosos, com ara els demòcrates i els replubicans. L'any 1866 una greu crisis econòmica va fer imparable la degradació del règim isabelí. -
GLORIOSA REVOLUCIÓ
La crisi de la monarquia isabelina va conduir a la Glorosia Revolució. Aquesta va ser una insurrecció per enderrocar Isabel II i democratitzar el sistema polític impulsada per progressistes i demòcrates, als quals es van afegir els unionistes. Tanmateix, els governs que van sorgir de la revlució no van aconseguir donar estabilitat al nou sistema democràtic. -
Period: to
EL GOVERN PROVISIONAL
Després de que Isabel II marxés a l'exili, es va crear un govern provisional amb la misió de democratitzar el sistema política. Es van convocar unes Corts que van redactar una nova Constitució que va ser aprovada el 1869 -
Period: to
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
Durant el Sexenni es van proposar fórmules polítiques que van haver de fer front a nombrosos problemes. -
CONSTITUCIÓ DEL 1869
Va ser un constitució de caràcter democràtic. En aquesta es recuperava la sobirania nacional, s'incorporava el sufragi universal masculí i s'atorgaven amplis drets i llibertats. L'Església se separava de l'Estat, però aquest mantenia el culte i el clero catòlic. A més a més, la Constitució establia la monarquia constitucional com a forma d'Estat, de manera que va caldre de buscar un nou rei. -
Period: to
MONARQUIA D'AMADEU I
Uns quants dies abans de l'arribada del nou rei, els seu principal valedor va ser assassinat. Amadeu I va tenir el suport de progressistes, unionistes i demòcrates. Tanmateix, els moderats i part de l'Església es van mantenir lleials als Borbons; els carlins van proclamar rei Carles VII i els republicans aspiraven a proclamar la República. Davant la gran quantitat de problemes, Amadeu I va decidir renunciar a la Corona i abandonar el pais. -
Period: to
TERCERA GUERRA CARLINA
Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron després de l'exili d'Isabel II. Tot i que el carlins catalans van conseguir algunes victòries, l'any 1875 l'excèrcit liberal va derrotar el carlisme a Catalunya, tot i que la guerra es va allargar al Pais Basc i Navarra. -
ELECCIONS DEL 1837
Les van guanyar els republicans federals i les Corts van redactar un projecte de constitució federal que repartia les competències legislatives entre el govern central i les repúbliques federals, que no es va arribar a aporvar mai. -
Period: to
LA PRIMERA REPÚBLICA
El 1873 es va establir la república, tot i que reflectia l'opinió real de la cambra, ja que la majoria de diputats eren monàrquics. Per altra banda, els sectors populars la van rebre amb entusiasme i el govern republicà va empendre reformes econòmiques i socials. Tanmateix, la república no es va consolidar per: divisions entre unitaris i federals i entre moderats i intrasigents, dificultat de fer front a la insurecció de Cuba, una insurreció cantonal a Cartagena i l'oposició dels monàrquics. -
COP D'ESTAT DE PAVÍA
El 1874 un cop d'Estat, el qual va ser liderat pel general Pavía, va dissoldre les Corts i va entregar la presidència del govern espanyol al general Serrano, que va intentar estabilitzar una república conservadora i presidencialista. -
Period: to
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
Aquesta consistia en recuperar la monarquia borbònica en la figura d'Alfons XII. Es va imposar el sistema canovista, que aspirava a una monarquia constitucional i pacífica. El funcionament polític es basava en l'alternança en el poder del Partit Conservador i el Partit Liberal. Això es debia al falsejament electoral, que tots dos d'aquests partits cometien, com: amenaçar els electors, comprar vots, falsificar actes, etc. Moviments nacionalistes van aparèixer per l'Estat uniforme i centralitzat. -
CONSTITUCIÓ DEL 1876
Es va proclamar per garantir l'estabilitat del nou règim. Es proposava la monarquia constitucional, unes Corts amb dues cambres (Congrés i Senat) i amplis poders per al monarca i declarava l'Estat confessional. Aquest text deixava molt oberts els repertoris de drets i les formes com s'havia d'excercir el sufragi. D'aquesta manera, cada govern els podia modificar sense haver de promulgar una nova Constitució -
LA CRISI DEL 1898
L'any 1895 va esclatar una insurrecció a Cuba amb el suport dels Estats Unit. Així mateix, el 1898 els Estats Units va declarar la guerra a Espanya després de l'enfonsament del cuirassat Maine. Espanya va patir una ràpida derrota. Aquest fracàs del 1898 va provocar un estat de frustació i pessimisme en la societat espanyola. Així, van néixer moviments regeneracionistes que demanaven una democratització de l'Estat i la fi de la corrupció.