-
Carles IV
Carles IV va succeir al seu pare Carles III, i va continuar la política de reformes dels seus predecessors. Tanmateix, l'any 1789 va començar la Revolució Francesa, i això va influir en la presa de decisions del rei. Per evitar que les idees de la Revolució Francesa s'estenessin a Espanya, Carles va posar fi als projectes de reforma del regnat anterior i els va substituir per mesures més restrictives. Quan Napoleó va arribar al poder, Carles es va aliar amb els anglesos per lluitar contra ell. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau de 1807 va ser un acord entre l'Espanya del rei Carles IV de Borbó i la França imperial de Napoleó. Es va signar el 27 d'octubre i va establir la invasió militar de Portugal per les forces conjuntes franco-espanyoles. Per possibilitar la invasió, la Corona espanyola va autoritzar el pas de les tropes franceses per territori espanyol. -
Guerra de L'independencia Espanyola
El 1808, les tropes napoleòniques van envair Espanya, afirmant que envaïen Portugal. Tanmateix, l'acord assolit en el Tractat de Fontainebleau estipulava que això només era una excusa per ocupar les principals ciutats espanyoles. L'ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència que es coneix a Catalunya com la Guerra del Francès. Un cop acabada la guerra, l'any 1814, l'arribada de Ferran VII es va desitjar desesperadament. -
Capitulacions de Baiona
Les capitulacions de Baiona van tenir lloc els dies 5 i 6 de maig de 1808 a la ciutat francesa de Baiona. Aquest és el nom amb què es coneixen les successives dimissions dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII des del tron d'Espanya a favor de Napoleó Bonaparte. L'emperador francès, poc després, va cedir aquests drets al seu germà José Bonaparte, que regnava amb el nom de Josep I, però quan es va produir la derrota francesa va signar el tractat de Valençay i Ferran va tornar al tron. -
Motí d'Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ser un aixecament popular el 18 de març de 1808 a Aranjuez. Com a conseqüència, la destitució de Godoy i l'abdicació del rei Carles IV. Les causes d'aquest motí van ser diverses, incloent la impaciència de Ferran per regnar i la creença que la reina María Luisa i Godoy estaven tenint una aventura. La gran crisi econòmica en què s'havia sumit Espanya també va fer que el Govern temés la confiscació dels seus béns. -
Josep Bonaparte
El germà gran de Napoleó, Josep, va ser nomenat rei de Nàpols el 1806. Va regnar fins al 1808, quan Napoleó li va donar el tron d'Espanya. Josep va intentar que el seu govern tingués èxit seguint la Constitució de Baiona, però no va funcionar. Després de cinc anys, Josep va tornar a França i va ser expulsat pels espanyols. -
Constitució de Cadis
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, és la primera Constitució espanyola, ja que l'Estatut de Baiona de 1808 no va deixar de ser una Carta atorgada pel segell napoleònic. Va ser la resposta del poble espanyol a les intencions invasores de Napoleó Bonaparte, que, aprofitant els problemes dinàstics entre Carles IV i Ferran VII, aspirava a constituir Espanya i coronar el seu germà José Bonaparte. -
Corts de Cadis
Les Corts de Cadis són conegudes pel seu paper a l'Assemblea Constituent, que es va inaugurar a San Fernando el 24 de setembre de 1810. L'assemblea es va traslladar posteriorment a Cadis Andalusia fins al 1814 durant la Guerra del Francès. -
Ferran VII
Ferran VII, rei d'Espanya, va néixer l'any 1784 i va morir l'any 1833. Va tenir molt mala relació amb el seu pare, Carles IV, perquè va conspirar contra ell. Ferran va començar a regnar el 1808 i es va trobar el 1814 amb Napoleó envaint Espanya i capturant-lo. Napoleó va obligar Ferran a retornar la Corona a Carles IV, que aleshores va abdicar en el germà de Josep I Bonaparte. Ferran va tornar el 1814 amb un regnat absolutista. -
Pragmàtica sanció
Ferran VII, rei d'Espanya, va néixer l'any 1784 i va morir l'any 1833. Va tenir molt mala relació amb el seu pare, Carles IV, perquè va conspirar contra ell. Ferran va començar a regnar el 1808 i es va trobar el 1814 amb Napoleó envaint Espanya i capturant-lo. Napoleó va obligar Ferran a retornar la Corona a Carles IV, que aleshores va abdicar en el germà de Josep I Bonaparte. Ferran va tornar el 1814 amb un regnat absolutista. -
Absolutisme
L'absolutisme és un sistema de govern en què el poder resideix en un sol individu que pren totes les decisions sense cap intervenció del públic o del parlament. Aquest tipus de govern va ser habitual des del segle XVI fins a mitjans del segle XIX, però finalment va caure en desgracia perquè era tan autoritari i va provocar innombrables conflictes. Un exemple clar de govern absolutista és Charles, que va començar com un governant molt autoritari. -
Liberalisme
El liberalisme és una filosofia política que recolza la llibertat individual, la igualtat davant la llei, la separació de poders i la tolerància. També proposa la limitació del paper de l'Estat en la vida civil i les relacions econòmiques, i la protecció de la propietat privada. A les guerres carlines de 1833, Isabel II va defensar el liberalisme contra l'absolutisme de Carles. Com que Isabel va tenir un resultat guanyador, va regnar a través de l'absolutisme. -
Guerres Carlines
La successió al tron de Ferran VII va desencadenar una guerra civil entre els partidaris de la seva filla Isabel i els del seu germà Carles, anomenat Carlins. El carlisme aglutinava partidaris de l'absolutisme i, en general, tots aquells sectors amenaçats per les reformes liberals. Els liberals es van alinear amb el bàndol isabelí, que va veure la defensa dels drets dinàstics d'Isabel com una oportunitat per tornar al poder. Les guerres carlines van ser entre 1833 i 1876. -
Isabel II Reina d' Espanya
Va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868 quan va ser destronada. Des del naixement, pel fet de ser dona i per la precocitat imposada, es va veure obligada a assumir molt aviat les responsabilitats que comportava la seva condició. Regna als tres anys, deixant pas al seu govern personal amb només tretze, un matrimoni forçat als setze anys que va provocar la separació, i finalment el seu destronament als 38, donant pas a llargs anys d'exili i allunyament d'Espanya. -
Desamortització de Mendizàbal
La desamortització de Mendizàbal es coneix com el procés en què es van dictar un conjunt de decrets d'expropiació i venda de terres i altres propietats de l'Església catòlica. Aquest fet va tenir lloc a Espanya entre 1835 i 1844. La idea principal era expropiar els terrenys i després vendre tots els béns de l'església que hi havia en territori espanyol. D'aquesta manera, esperava recaptar els fons necessaris per cobrir les despeses de la disputa. -
Baldomero Espartero
Va ser nomenat general responsable de l'Exèrcit del Nord i va dirigir l'aixecament de Bilbao. Nomenat president de govern el setembre de 1840, substituí com a regent María Cristina de Borbó; a partir del maig de l'any següent, després de ser escollit per les Corts, va passar a exercir fins a la segona meitat de 1843. Va reaparèixer a la vida política al costat de Leopoldo O'Donnell, amb qui va compartir la direcció política durant el Bienni Progressista, anys en què va ser president del govern. -
Crisi del regnat de Isabel II
El 1867 va començar un període d'escassetat d'aliments que va tenir un impacte negatiu en l'economia. El preu del blat i del pa es va encaritzar, en un moment en què el poder adquisitiu de la gent havia disminuït. La distribució de pa per part del govern no va aturar la fam, i la importació de gra estranger per combatre l'augment dels preus no va poder evitar una situació de desastre. En definitiva, la crisi econòmica general va ser una crisi que va afectar tots els sectors de l'economia. -
Joan Prim i Prats
Va ser un soldat distingit, sense demora va començar a mostrar les seves habilitats militars innates i la seva valentia temerària i espectacular. Va enrolar en ell el seu fill com a soldat distingit, sense demora va començar a mostrar les seves habilitats militars innates i una valentia alhora temerària i espectacular, segons la qual, un temps després, seria retret per alguns dels seus nombrosos adversaris. Posteriorment, va ser escollit diputat per Tarragona. -
La gloriosa
L'any 1868 hi va haver una revolució a Espanya coneguda com La Gloriosa. Això va provocar el destronament de la reina Isabel II i l'establiment del govern provisional. La Gloriosa no va ser una revolució com a tal, sinó un moviment minoritari que es va resoldre amb un cop d'estat militar. No hi va haver canvis en l'estructura social ni econòmica del país, però sí canvis en el sistema polític, així com avenços en les llibertats consagrades a la Constitució de 1869. -
Amadeu de Savoia
El regnat d'Amadeu de Savoia va ser breu, va durar de 1871 a 1873. La seva funció principal va ser consolidar els èxits de la Revolució Francesa de 1868 dins l'ordre garantit per la monarquia. El van presentar com un rei progressista i modern, representant d'un nou tipus de monarquia, d'acord amb els nous temps. Això es basava en la seva capacitat per construir una nova identitat espanyola, lliure de corrupció, superstició i immoralitat. -
La primera República Española
La Primera República Espanyola es va proclamar l'11 de febrer de 1873, després de l'abdicació d'Amadeu I de Savoia. Va durar menys d'un any, perquè com a república parlamentària només va durar un curt període de temps. Tanmateix, va romandre un any més com a república autoritària, amb el parlament dissolt i les garanties constitucionals suspeses. -
Bipartidisme
El bipartidisme era un sistema de dos partits en què els dos partits eren molt diferents i no sempre estaven d'acord, però els convenia treballar junts perquè així sempre tenien veu al govern. Aquest bipartidisme era un frau perquè sempre governava el mateix poble, perquè el rei convocava les eleccions quan volia. Per tant, aquest sistema polític era il·legítim. -
El pacificador Alfons XII
Alfons va tenir un regnat inacabat, ja que va morir prematurament als 27 anys. La reina Isabel II de Borbó va nomenar Alfons de Borbó i Borbó, príncep d'Astúries i futur Alfons XII. Isabel II va ser destronada i tota la seva família es va veure obligada a l'exili. Tanmateix, Alfons tornaria, ja com a rei, a la seva pàtria, els primers dies de gener de 1875. Durant la seva curta vida com a rei, va aconseguir molt. -
La gran constitució de 1876
El 29 de desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar rei d'Espanya Alfons de Borbó (Alfons X11, fill de la reina Isabel II exiliada). Aquest esdeveniment, conegut com la Restauració, va inaugurar un període d'estabilitat política en el liberalisme espanyol, i va ser obra d'Antonio Cánovas del Castell. La Constitució de 1876 és un text breu i obert de 89 articles, que permet l'alternança de partits. -
Práxedes Mateo Sagasta
El 1868, Sagasta va començar a formar part del govern provisional, que es va crear després de la Revolució d'aquell any. Durant un període de temps, va ocupar les carteres d'Estat i Governació. Més tard, va exercir de president, i durant un període de temps després d'un govern que va durar de 1871 a 1872. Finalment, va exercir com a líder del Partit Constitucional i ministre de governança en el govern de Francisco Serrano entre 1885 i 1890. -
Antonio Cánovas
Antonio Canovas va néixer a Màlaga l'any 1828 i va entrar molt aviat en política. Ja l'any 1854 va escriure el Manifest de Manzanares, un programa de declaració militar conegut com la Vicalvarada, que exigia reformes liberals i supressió del govern a la corona. Després de l'expulsió d'Isabel II, va exercir de president del Partit Moderat l'any 1886 a la Unió Liberal, que propugnava el retorn de la dinastia borbònica en la persona d'Alfons XII. -
Guerra de Cuba
A principis del segle XIX, la majoria de les colònies espanyoles a Amèrica havien aconseguit la seva independència. Tanmateix, Cuba va romandre sota domini espanyol, igual que l'illa de Puerto Rico. Això va provocar un descontentament entre els habitants de l'illa, que no tenien els mateixos privilegis que els que en tenien. No obstant això, van ser els Estats Units els que van tenir un paper clau en la seva independència, ajudant a provocar el canvi.