-
Carles IV
Carles IV, fill de Carles III i Maria Amalia de Sajona, va ser rei absolutista i va regnar de l'any 1788 fins al 1808. Aquest tenia una forta rivalitat amb Ferran VII, el seu fill, ja que ell volia fer reformes liberalistes. Carles IV i el ministre Godoy, que es considerava com el vàlid de Carles IV, van fer un pacte amb Napoleó: Fontainebleau. -
Tractat de Fontainebleau
Carles IV rei d’Espanya i el ministre Godoy van fer un pacte amb Napoleó: Fontainebleau mitjançant aquest pacte deixaven passar a les tropes franceses per Espanya i així atacar a Portugal, la qual després es repartirien. -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte va regnar a Espanya des de 1808 fins al 1813. Això va ser perquè Carles IV i Ferran VII van anar a Baiona perquè Napoleó que era dels més poderosos decidís qui seria el rei d'Espanya. I va decidir que cap dels dos ho seria, seria el seu germà. Però com Espanya volia que els reis fossin Espanyols, aquest país va començar una guerra de guerrillas contra l'excèrcit enemic. Fins al 1813, que Espanya va guanyar i Josep va deixar de regnar. -
Guerra del Francès
Espanya va ser l'aliada de França perquè tenien un enemic comú que era Anglaterra.
Carles IV rei d’Espanya i el ministre Godoy van fer un pacte amb Napoleó: Fontainebleau mitjançant aquest pacte deixaven passar a les tropes franceses per Espanya i així atacar a Portugal. I va aprofitar això per envair Espanya.
Així que la guerra del francès és l'intent de França d'invair Espanya. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta de caràcter popular, recolzada pel Príncep d'Astúries, Ferran VII, entre el 17 i el 19 de març de l'any 1808, provocada per la difícil situació que travessava Espanya com a conseqüència de les guerres europees i la crisi del absolutisme, i dirigida principalment contra el que aleshores era autèntic propietari de la situació política espanyola, Manuel Godoy. -
Capiyulacions de Baiona
Les abdicacions de Baiona van tenir lloc el 5 i 6 de maig de 1808 a la ciutat francesa de Baiona. És el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya a favor de Napoleó Bonaparte. L'emperador francès, poc després, va cedir aquests drets al seu germà Josep Bonaparte, que va regnar amb el nom de Josep I. -
Les corts de Càdis
Entre el setembre del 1810 i el maig del 1814 tenen lloc les primeres Corts, que obren el període del constitucionalisme a Espanya en el context bèl·lic de la Guerra del Francès (1808-1813) i suposen el trànsit de l'Antic al Nou Règim. -
Constitució de Càdis
Durant el període de regnat de Josep Bonaparte, al 1812 a Espanya es va fer una constitució i aquesta constitució era molt liberal (contraria a l’absolutisme) per tant donava molts drets i llibertats a les persones. Es va fer a Cadis, però no es va arribar a aplicar perquè estavem en domini dels francesos, tot i que va influir en constitucions futures. Aquesta constitució es va anomenar “La Pepa”, ja que es va crear el dia de sant josep. -
Ferran VII
Ferran VII va regnar tres mesos al 1808, i després va regnar des del 1814, fins la seva mort al 1833. Ferran VII, va ser fill de Carles IV. Però per ser estimat pel poble va dir que tenia intencions de fer reformes liberalistes per això se'l anomenava "El Desitjat". Aquest també va programar una sanció perquè pugui regnar una dona, per tant va anul·lar la llei Sàlica perquè pugui regnar la seva filla, Isabel II. -
Isabel II
Isabel II, va arribar a ser reina des de que tenia tres anys ja que el seu pare va anular la llei Sàlica i ell es va morir quan ella era molt jove. Ella va regnar des del 1833, fins al 1868, que va ser exiliada. Però com era molt petita va asumir la responsabilitat la seva mare i el general Espartero, fins que va cumplir la majoria d'edat. Isabel II va ser una reina que recolzava el liberalisme. Durant el seu regnat van començar les guerres Carlistes. -
Pragmàtica sanció
La pragmàtica sanció, va ser una mesuraper anteposar el dret dels homes a ser sucesors directes. Va ser el pretext perquè el germà de Ferran reclamés el tron, quan va morir Ferran.
Així van començar les guerres carlistes entre els Isabelins (liberals),i els Carlins (monarquia absoluta)
Van guanyar els Isabelins. Isabel II va implantar el liberalisme a espanya, per tant el poder estava compartit i crea una monarquia parlamentaria. Això va provocar més participació política. -
Guerres Carlistes
Va haver una guerra entre el germà de Ferran i els que el recolzaven i la seva filla i els que la recolzaven, ja que el germà d'aquest també volia el tron. Va guanyar Isabel II.
Isabel II va implantar el liberalisme a espanya, així hi havien més drets i llibertats, per tant es crea una monarquia parlamentaria, que vol dir que comparteixen el poder la reina i les corts. Tot i que la reina continuava tenint més poder. També això va provocar més participació política. -
Desamortització de Mendizàbal
La desamortització de Mendizàbal va ser un procés governamental de comercialització de terres i béns propietat de l'Església catòlica i que es va produir a finals del primer terç del segle XIX a Espanya, concretament des del 1836.
- Posa a la venda les terres de l'església que no es cultivava.
- L'estat va obtenir diners, però les terres les van comprar els burgesos. -
Espartero
Espartero ve ser un militar progressitsa, per tant volia reformes, i és el que va fer, va aplicar reformes liberals.
Tenia molts títols, tots ells en recompensa per la seva tasca al camp de batalla, especialment a la primera guerra carlina, on la seva direcció de l'exèrcit isabelí o cristià va ser de vital importància per a la victòria final. -
Prim
Juan Prim i Prats va ser un militar i polític liberal espanyol que va arribar a ser president del Consell de Ministres.
Va ser diputat l’any 1841 i pocs anys després va decidir allunyar-se de la politica.
Es va integrar a l'exèrcit per defensar el tron d'Isabel II des de la Primera Guerra Carlista.
Després el govern progressista va nomenar Prim governador militar de Barcelona, amb l'encàrrec de reprimir el moviment revolucionari que perdurava a la ciutat l’any 1843. -
Cànovas
Cànovas va ser un polític espanyol, artífex del règim de la Restauració. També va ser el líder del partit conservador, per tant volien fer poques reformes i els drets i les llibertats estaven limitades.
Aquest recolzava el sufragi censatari, que vol dir que podien votar poques persones, així que el monarca tenia amplis poders.
El seu rival polític era Sagasta, ja que tenien idees molt diferents. -
Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia va ser un nou rei de la dinastia italiana, més obert a la democràcia. Va ser escollit per les corts després de la revolució de la Gloriosa i proclamat el 2 de gener de 1871. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim. -
Primera república
Va durar nou mesos i va ser un intent d’estat descentralitzat. Amadeu de Savoia va decidir abdicar i aquesta va obrir pas a la proclamació de la Primera República per acord entre els radicals, que tenien la majoria a les Corts, i els republicans.
El resultat de la votació va ser acaparador: 258 vots a favor contra 32. -
Alfons XII
Alfons XII va començar a regnar després de Amadeu de Savoia, per tant la dinastia Borbó va tornar al tron. Ell va ser el fill d'Isabel II, que com la seva mare recolzava la idea d'una monarquia liberal, però va acabar siguent poc parlamentària. Per tant va regnar amb el bipartidisme. Ell va iniciar el període de la Restauració, que es va caracteritzar per aconseguir una estabilitat institucional i la construcció d'un model liberal de l'Estat. -
Constitució del 1876
La constitució de Cadis del 1876 deia que els drets i deures dels ciutadans estan limitats per les lleis ordinàries. El poder legislatiu és compartit entre les Corts i el rei, podent aquest últim vetar lleis i dissoldre les cambres. La Corona té el poder executiu, podent nomenar el cap de Govern i els ministres. -
Sagasta
Sagasta va militar des de jove al Partit Progressista, amb qui va participar en la Revolució de 1854.
Ell va ser el líder del partit liberal, per tant volien fer moltes reformes i així ampliar drets i llibertats.
Aquest recolzava el sufragi censatari, però més ampli i per tant volien reduir el poder polític del rei.
El seu rival polític era Cànovas, ja que tenien idees molt diferents. -
Guerra de Cuba
Espanya mantenia les colònies de Filipines, Cuba i Puerto Rico. Cuba era la principal, ja que era el productor principal de sucre. Els EEUU va ajudar a Cuba i va declarar la guerra a Espanya. En aquesta guerra Espanya surt derrotada i va perdre les tres colònies.
Això va provocar un sentiment de frustració a tota Espanya. En aquesta guerra Espanya es va donar compte de que és un país molt endarrerit.