-
Llei d'associacions
Autoritza els sindicats. -
Tancament de Caixes
Protesta a Catalunya. La burgesia de Barcelona està en contra dels pressupostos generals de l'estat i es neguen a pagar els nous impostos.
Es produeix vaga general de comerciants
El govern decideix embargar i empresonar els morosos i declara l'estat de guerra
Finalment el govern dimiteix (Duran i Bas i Polavieja).
El 1901 es va reprendre el torn dinàstic. -
Period: to
Govern Francisco Silvela
Govern conservador que va impulsar una política reformista. Es va proposar un projecte de descentralització administrativa i una política pressupostària que augmentava els preus dels productes de primera necessitat i creava impostos nous per aturar la crisi que hi va haver després de la guerra de Cuba. -
Èxit electoral de la Lliga Regionalista
Volia:
-Autonomia de Catalunya.
-Descentralització de l'estat.
Enric Prat de la Riba: responsable a Catalunya.
Francesc Cambó: portaveu dels interessos de Catalunya a.
Diaris de difusió: Cu-cut i la Veu de Catalunya a Madrid. -
Monarca Alfons XIII puja al tron
Intents de reforma o regeneració.
Tendències:
-Partits del torn dinàstic: Críitica al frau electoral i revolució "des de dalt" (conservador i liberal).
-Partits marginats: Objectiu era mobilitzar l'opinió pública per desbancar els partits del torn (republicans, socialistes, catalanistes).
-Regeneracionisme intel·lectual i literari: Generació del 98, reflexió sobre la necessitat de regeneració, proposava reformes econòmiques i educatives. -
Period: to
LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
-
Period: to
Regnat d'Alfons XIII
Regna fins la segona República. -
Unión Republicana
Coalició que intentava agrupar tots els grups republicans. El seu màxim representant va ser Nicolás Salmerón.
El 1907, es va integrar en Solidaritat Catalana. -
Period: to
Govern Antonio Maura (CONSERVADOR)
Intent de reformar el sistema "des de dalt", per impedir una revolució social. Es basa en la massa neutra= nova classe política per no donar massa poder a les classes populars. -
Llei del descans dominical
Diumenges dia de descans. -
Incidents del Cu-cut
Després de la publicació d'un acudit gràfic al Cu-cut i a la Veu de Catalunya que el govern va considerar ofensiu per als militars, es va ordenar l'assalt de les dues publicacions. L'acudit feia referència a la victòria electoral de la Lliga Regionalista i ironitzava sobre les escasses victòries militars. -
Period: to
Govern José Canalejas (LIBERAL)
Volia atreure sectors populars amb un reformisme social més gran i limitar el poder de l'Església. -
Llei de jurisdiccions
Llei que posava sota jurisdicció militar tota ofensa d
als militars, contra la unitat de la pàtria o símbols espanyols. (Just després de l'incident amb la revista Cu-cut l'any anterior. -
Formació Solidaritat Catalana
Totes les forces polítiques catalanes es van unir com a resposta a:
-L'assalt a les redaccions Cu-cut i Veu de Catalunya
i la seva suspensió.
-La Llei de jurisdiccions.
Es va dispersar després de la Setmana Tràgica, la Lliga no va condemnar la repressió militar i els republicans sí. -
Formació del Centre Nacionalista Català
Líder: Domèmech i Montaner.
Nacionalista, democràtic i republicà.
Escindits de la Lliga Regionalista, eren els més progressistes que volien boicotejar l'estada d'Alfons XIII a Barcelona. -
Conferència d'Algecires
Pacte entre Espanya i França.
Espanya aconsegueix ocupar la regió del Riff del Marroc. -
Formació Solidaritat Catalana
Les forces catalanistes s'agrupen per coalició com a resposta a:
-Llei de jurisdiccions.
-Assalt i suspensió del Cu-cut i la Veu de Catalunya.
Defensava la necessitat d`'òrgans d'autogovern.
Van tenir un gran triomf electoral el 1907. Després de la Setmana Tràgica es va dispersar del tot aquest moviment. -
Llei electoral
Reforma electoral de Maura per posar fi al caciquisme i integrar el catalanisme (va donar més autonomia a ajuntaments i diputacions).
Establia el vot obligatori i un major control sobre les juntes del cens. Va ser una reforma molt superficial que va acabar afavorint el caciquisme a causa de l'elecció automàtica dels candidats únics. -
Solidaritat Obrera
Partit anarcosindicalista.
És un partit apolític i reivindicatiu.
Impulsa la creaci´ó de la CNT. -
Period: to
GOVERN Antonio Maura (2a etapa)
Reformes:
-Llei electoral i llei Reforma de l’Administració local.
-Mesures proteccionistes.
-Dret de vaga (limitat).
- Més autonomia ajuntaments (per atreure classes mitjanes catalanes).
-Institut Nacional de Previsió (assegurances obrers).
-Control de l'ordre públic i repressió obrera.
Dimiteix després de la Setmana Tràgica. -
Partit Radical de Lerroux
Partit republicà que es va escindir de Unión Republicana quan aquesta es va integrar en Solidaritat Catalana.
Líder més important: Alejandro Lerroux.
- Anticlericalista i anticatalanista.
Després de la Setmana Tràgica, perd suport dels sectors populars i marxa a Madrid. -
Gran derrota al Barranco del Lobo
La zona del Rif va esdevenir una zona molt conflictiva i amb aquesta derrota van decidir augmentar el nombre de soldats amb una lleva de reserviestes, així va esclatar la Setmana Tràgica. -
Period: to
Setmana Tràgica
Els incidents van començar el 18 de juliol al port de Barcelona. El sindicat anarquista Solidaritat Obrera va fer una crida a la vaga general el 26 de juliol.
Corrent antimilitarista i anticlerical (crema d'esglésies).
Les autoritats van declarar l'estat de guerra. -
CNT (Confederació Nacional del Treball)
Volien enderrocar el capitalisme a base de vagues i boicots. -
Formació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UNFR)
La crisi de Solidaritat Catalana va apropar les esquerres republicanes.
Tenien dificultat de difondre les seves idees als sectoprs populars, ja que aquestes eren seguidores de lerroux o dels anarcosindicalistes.
Desapareix el 1916. -
Period: to
Govern José Canalejas (2a etapa)
Pretén apropar-se als sectors populars.
- Llei del Cadenat.
- Projecte Llei de Mancomunitats.
- Servei militar obligatori.
- Liberització ensenyament.
- Legislació social.
- Impost progressiu sobre les rendes urbanes. -
Llei del cadenat
Aquesta llei prohibia temporalment (durant 2 anys) implantar nous ordres religiosos a Espanya. -
Llei de Mancomunitats
Llei com a resposta a les reivindicacions regionalistes i nacionalistes.
Permetia que diverses diputacions provincials s'unissin per gestionar serveis públics. Va ser aprovada el 1913 pel govern Dato.
El 1914 la Mancomunitat va estar presidida per Prat de la Riba.
Va ser suprimida el 1925. -
Llei de reclutament
Llei per eliminar el sistema de quintes. Es va convertir obligatori per a tothom anar a la guerra. Els fills de les classes benestants també estarien obligats a anar a la guerra. -
Assassinat de Canalejas
El van assassinar en un atemptat anarquista. -
Pacte de Sant Gervasi
Pacte entre lerrouxistes i la UFRN.
Facassarà per diferències ideològiques. -
Period: to
Govern Eduardo Dato
-
Crisi del 1917
Conseqüencia de la 1ª GM (1914-1918). Política: Assamblea per formar govern provisional, Corts i reformes polítiques=FRACASSA. Militar: Baixos salaris i llei que només afavoria els militars del Marroc=es formen les JUNTES DE DEFENSA. Obrera: CNT I UGT fan comité per aturar pujada preus, conflicte ferroviari a València=Llei marcial (repressió exèrcit). -
Period: to
Descomposició del sistema
Inestabilitat política
Problema amb Catalunya
Conflictivitat social al camp i a la ciutat
Desastre d'Annual -
Vaga de la Canadenca
La Canadenca era la subministradora d'electricitat a tota la ciutat. Va paralitzar el 70% de la indústria durant un mes i mig.
El govern acaba acceptant les propostes: readmetre els acomiadats, millores salarials i jornada de 8 hores. Llei de fugues: la policia podia disparar contra qualsevol detingut que intentés fugir. -
Desastre d'Annual
Espanyols intenten contraatacar contra les tribus del Rif, però queden derrotats a Annual, perdent tot el territori i causant la mort de 13.000 soldats espanyols. -
Cop d'estat de Primo de Rivera
Primo de Rivera declara el cop d'estat i el poder passa als militars. S'instaura una dictadura militar autoritària.