-
Period: to
Primer congrés Catalanista
Valentí Almirall va decidir impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. La seva tasca va portar a promoure el 1r Congrés Catalanista, que pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya. -
Centre Català
Encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat, i qui va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883) -
Period: to
Segon congrés Catalanista
Va ser convocat per el Centre Català. En aquest es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pel seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Redacció del Memorial de Greuges
Convocatoria d'un miting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme. En aquest es denunciava el centralisme i es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. -
Lo Catalanisme
Almirall va publicar Lo catalanisme, on establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. -
Lliga de Catalunya
Formació de la Lliga de Catalunya que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
Missatge a la Reina Regent
Missatge on demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Period: to
Exposició Universal de Barcelona
La forta oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Catalanisme Conservador
Paral·lelament al catalanisme procedent del republicanisme federal i de caràcter progressista, es van consolidar altres opcions diverses que van emergir amb força al 1890, consolidant un catalanisme conservador. En aquest trobem bona part del clero català que s’havia arrenglat al carlisme i van abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme més conservador. -
Period: to
Unió Catalanista
La campanya contra el projecte del Codi Civil va mostrar la necessitat d’organitzar més i millor el moviment catalanista i la Lliga de Catalunya va proposar la fundació de la Unió Catalanista, una nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. -
La tradició catalana
Durant el 1890 el moviment del vigatanisme va adquirir un paper important. L'apropament del catalanisme conservador va ser liderat per molts clergues, en un intent de cristianitzar el moviment. Però la tradició vigatana va conectar amb Josep Torras i Bages qui va publicar La tradició catalana, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió. -
Bases de Manresa
Va ser un dels primers actes de l'Unió Catalanista. Un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades -
Desastre o crisi del 1898
La pèrdua de les darreres colònies de l’imperi espanyol, va comportar el desprestigi dels partits dinàstics i va posar de manifest la seva ineficàcia envers la regeneració de la política espanyola , la qual va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme.
A més, també va afegir la consolidació d’una nova generació d’intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions. -
Unió Regionalista
Davant el fracàs del projecte regeneracionista del govern de Silvela-Polavieja i la protesta ciutadana coneguda con “Tancament de Caixes”, els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona, que actuaven com portaveus polítics de la burgesia industrial, van optar per crear la Unió Regionalista, un grup polític que el seu programa incloïa referències regionalistes explicites i demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya. -
Centre Nacional Català
Paral·lelament a l'Unió Regionalista, el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català (1900), format per joves professionals favorables a la intervenció del catalanisme en la política per via electoral. -
Period: to
Lliga Regionalista
La fusió dels dos grups en la Lliga Regionalista, una nova entitat política que va fer el diari La Veu de Catalunya el seu òrgan de difusió i va consolidar la força electoral del catalanisme. Van marcar les victòries del 1901 en una fita dins el corrupte sistema electoral de la Restauració, perquè fou el primer cop que candidatures “no dinàstiques” guanyaren a Barcelona. A partir d’aquell moment, l’hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes.