-
Period: 3000 BCE to 1400 BCE
CIVILITCACIÓ MINOICA
La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1400 aC. El seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans, que va relacionar el Palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure. -
1900 BCE
Palau de Cnossos
Cnossos (en grec, Κνωσός, Knosós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) fou la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia. Inicialment es va anomenar Ceratos. Segons la llegenda, el fundador del regne de Creta, Minos, va fundar-la i va fer-ne la seva residència. -
Period: 1400 BCE to 1150 BCE
CIVILITCACIÓ MICÈNICA
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega. Sembla que va durar des del 1400 aC fins al 1150 aC aproximadament, i que va ser absorbida per les invasions dòries. Micenes és coneguda sobretot per la figura d'Agamèmnon, rei que apareix en les obres homèriques. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada per Perseu. -
1200 BCE
Rei d'Agamèmnon
Agamenón (en griego antiguo, Ἀγαμέμνων Agamémnôn: «muy resuelto», «obstinado») es uno de los más distinguidos héroes de la mitología griega cuyas aventuras se narran en la Ilíada de Homero. Hijo del rey Atreo de Micenas y de la reina Aérope también fue hermano de Menelao -
1190 BCE
Guerra de troia
a Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus, és a dir grecs, contra la ciutat de Troia a l'Àsia Menor, seguint el rapte (o seducció) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia. La guerra és un dels esdeveniments més destacats en la mitologia grega i es narra en l'anomenat cicle èpic, del qual només es conserven dos poemes sencers, la Ilíada i l'Odissea d'Homer. -
Period: 1150 BCE to 800 BCE
ÈPOCA FOSCA
L'edat fosca grega és el període que transcorre des del col·lapse del món micènic (entre el 1200 aC i el 1100 aC), comprenent els períodes submicènic (Grècia continental) i subminoic (Creta), entre els anys 1125 aC i 1050 aC i el període protogeomètric (1050 aC-900 aC). -
900 BCE
Homer
Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i l'Odissea. També se li atribueixen un seguit d'obres menors que són conegudes com els Himnes menors. Avui, els himnes es consideren obres posteriors, però molts continuen considerant Homer com l'autor o compilador de les epopeies. S'ha especulat també que Homer fos un aede. -
Period: 800 BCE to 490 BCE
GRÈCIA ARCAICA
Època arcaica és una periodització de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus indoeuropees que parlaven distintes variants de la futura llengua grega - aqueus , jonis, doris, eolis, arcadis. -
776 BCE
Primers jocs olimpics
Els Jocs Olímpics de l'antigua Grècia, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'Antiga Grècia. Varen celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC. Es tracta d'un esdeveniment festiu, on a més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l'època. -
Period: 490 BCE to 334 BCE
GRÈCIA CLÀSICA
L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com a Alexandre el Gran, que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. -
450 BCE
Temple grec
Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina. El temple grec no està dissenyat per a l'adoració en grup sinó com a dedicatòria a una deïtat, cosa que explica que l'escultura que contenia estava sempre en un lloc difícil de veure: es construïen per a complaure el déu, no la gent. -
428 BCE
l'Academia
L'Acadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes. Estava consagrada al déu Apol·lo i a les muses, i dedicada al conreu de les matemàtiques i la dialèctica, en oposició a l'escola retòrica d'Isòcrates d'Atenes, fundada el 391 aC. Aristòtil (384 aC - 322 aC) hi va estudiar durant vint anys (del 367 aC al 347 aC). -
Period: 334 BCE to 30 BCE
GRÈCIA HEL·LENISTICA
La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC. Encara que l'establiment del govern romà no va trencar amb la continuïtat de la societat i la cultura hel·lenísitiques, les quals perdurarien sense canvis significatius fins a l'arribada del cristianisme, sí que va marcar la fi de la independència política de Grècia. -
330 BCE
Alejandro Magno
Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC)[1] va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic. Convertint el seu petit regne en el centre director de Grècia, que arribava fins al riu Indus, es converteix en un dels personatges més cèlebres de l'antiguitat.
