H.ART ROMA I ART

By 15410
  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma. La llegenda diu que els germans Ròmul i Rem la funden.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia Romana

    Durant els dos primers segles d'existència de Roma, la ciutat va ser governada per reis. El rei, triat pel senat, concentrava tots els poders i era un càrrec vitalici. Tenia el màxim poder militar i religiós.
    Va ocupar la Toscana actual i va deixar una empremta artística fonamental en l'evolució posterior de l'art Romà.
    L'any 509 a. C. en que el rei Tarquino el Superb, que governava de manera autoritària i despòtica, és expulsat després d'una revolta, es posa fi a la Monarquia.
  • 700 BCE

    Desenvolupament de l'escriptura a Itàlia

    Desenvolupament de l'escriptura a Itàlia, a partir d'un esquema alfabetic dels grecs.
  • Period: 700 BCE to 500 BCE

    Etapa de màxim eplendor de l'Art Etrusc

    L'art etrusc aglutina al tradició artística i cultural de les civilitzaciones orientals del Pòxim Orient (Mesopotàmia) i les mediterrànies (Grècia i Egipte). Art essencialment funerari i influeix en l'evoluciñó de l'art Romà posterior (el retret, l'arc i la volta, la tècnica del fresc).
  • 625 BCE

    Primeres construccions permanents a Roma

  • 520 BCE

    Sarcòfag dels esposos

    Sarcòfag dels esposos
    Es creu que era un sarcòfag d'uns esposos. En la civilització etrusca famílies pertanyents a l'aristocràcia tenien prous mitjans econòmics per poder construir sepulcres per enterrar-hi els familiars. Aquest sarcòfag, ésun dels exemples més famosos.
    El sarcòfag dels esposos és d'autor desconegut i data del l'any 500 a.C. És un grup exempt i està construït ab terracotoa policromada. De mides 2,20 x 1,41m, és d'estil etrusc i de tema funerari. Es troba al Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma).
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    La república

    Després de l'expulsió de l'últim rei, els romans iniciaren una nova forma de govern: la República. Hi hauràn dos cònsols, triats per un any, els qui dirigiran la ciutat en acord amb el senat.
    El final del període republicà està marcat per guerres civils i per l'enfrontament intern entre patricis i plebeus.
    L'any 27 a. C. quan Octavio, venç als seus rivals Lépido i a Marco Antonio, retorna la pau i es converteix en el primer emperador. Octavio Augusto aconsegueix tot el poder.
  • 494 BCE

    Primera secessió dels plebs i creació del tribunal.

  • 390 BCE

    Els gals assalten Roma després de vèncer-los en la batalla del riu Alia.

    391-390 a.C.
  • 341 BCE

    Primera Guerra Samnita.

    343-341 a.C.
  • Period: 300 BCE to 1 BCE

    Període Republicà de l'art romà

    S'observa la influència de les formes culturals gregues i etrusques.
  • 146 BCE

    Roma va controlar el que avui coneixem com a Itàlia, vencent a Cartago en les guerres púniques.

    264 a. C.-146 a. C
  • 44 BCE

    Proclamació deuli Cèsar com dictador perpetu i assassinat de Juli Cèsar en els Idus de març. Marco Juny Brut i Cayo Casio Longino, els principals líders del magnicidi, fugen.

  • 43 BCE

    Formació del Segon Triumvirat, integrat per Cayo Juli Cèsar Octaviano, Marco Antonio i Marco Emilio Lépido, per a venjar l'assassinat de Juli Cèsar.

  • 33 BCE

    Esclat d'una nova guerra civil entre Marco Antonio i Octavià.

  • 31 BCE

    Marco Antonio és derrotat per Octavià en la batalla de Accio.

  • 30 BCE

    Suïcidi de Marco Antonio i Cleopatra VII d'Egipte, la qual cosa comporta la creació de la província romana d'Egipte.

  • 30 BCE

    Roma va controlar el que avui coneixem com els regnes hel·lenístics, la qual cosa li va permetre dominar la mar Mediterrània.

    214-30 a. C.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi Romà

    Comença l'any 27 a.C amb Octavio Augusto com a emperador.
    Se superen les crisis socials i polítiques i va tenir com a pilars a l'exèrcit, els funcionaris, l'exèrcit, i l'increment i millora de les vies de comunicació. Els territoris conquistats aconsegueixen la seva màxima extensió.
    Les invasions del segle V d.C afebliren l'Imperi Romà d'Occident fins que l'any 476 d. C. el poble germànic Herulios enderroquen a Ròmul Augústulo, l'últim emperador de Roma.
  • 16 BCE

    Maison Carrée

    Maison Carrée
    La Meson Carée està inclosa entre els temples més ben conservats de l'Imperi Romà i és une xemple magnífic de la tècnica i la tipologia constructiva romanes.
    El temple és d'estil romàimperial, és d'autor desconegut i es troba a Nimes (França).
  • 9 BCE

    Ara Pacis Augustae

    Ara Pacis Augustae
    L'emperador August (Gai Juli Octavià) va deixar per escrit, a manera de testament espiritual, perquè fos gravat en bronze a la seva tomba.
    L'Ara Pacis Augustare o Altar de la Pau d'August, és d'autor desconegut i data del 13-9 a.C. L'altar està fet ammb marbre de Carrara, és d'estil imperial romà i fa 3,68m x 11,60m x 10,65m. Actualment es troba al musep dell'Ara Pacis (Roma) i és de tema commemoratiu.
  • 1 BCE

    Casa del poeta tràgic de Pompeia

    Casa del poeta tràgic de Pompeia
    És un exemple de domus pompeiana, la lava l'ha mantingut pràcticament intacta.
    Data del segle I a.C, és de tipologia civil (domus) i es d'estil romà pompeià. Es troba a Pompeia (Itàlia), construida amb pedra es va utilitzar la tècnica del fresc (pintura) i opus tessellatum (mosaic). L'autor és desonegut.
  • Period: 1 CE to 500

    Període Imperial de l'art romà

    S'inclou l'art tardoromà iniciat a la derreria del segle III d.C
  • 14

    August de Prima Porta

    August de Prima Porta
    L'August de Prima Porta es considera que va iniciar la tipologia escultòrica del retrat imperial.
    D'autor desconegut, l'escultura exempta data de l'any 20 a.C, còpia de l'any 14 d.C. La còpia està feta amb marbre, i la original en bronze (la original va desaparèixer). És d'estil imperial, fa 2,04m d'altura i és de tema commemoratiu. Actualment es troba al Musei Vaticani.
  • 50

    Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

    Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)
    Aquest aqüeducte és un dels monuments més significatius de l'arquitectura romana a Catalunya. Una llegenda d'origen medieval n'atribueix la construcció del diable, per això és anomenat Pont del Diable.
    Data de la primera meitat del segle I i és d'estil romà republicà tardà. L'aqüeducte està construït amb pedra calcària (saldó), és d'autor desconegut i es troba al Barranc dels Arcs (Tarragona).
  • 80

    Colisseu o amfiteatre Flavi

    Colisseu o amfiteatre Flavi
    El colisseu es comença a construir l'any 72 i va ser inaugurat l'any 80. És d'autor desconegut, i està fet amb blocs de marbre, travertí, formigó, maó, pedra i estuc. És d'estil romà i es troba a la ciutat de Roma. Es va convertir en l'amfiteatre més gran que s'havia construït mai.
  • 117

    l'Imperi Romà aconsegueix la seva màxima extensió amb l'emperador Trajà.

  • 128

    Panteó

    Panteó
    La construcció original del Panteó es va fer l'any 27 a.C, però l'any 80, un incendi va destruir gairebé tot el temple. Va ser restaurat per Domicià i reconstruït per Adrià entre el 118 i e 128. No se sap bé del cert qui va ser l'arquitecte, però podria haver sigut Apol·lidor de Damasc.
    La cúpula gegantina del Panteó és l'obra més reeixida de l'ennginyeria romana.
    El temple és d'estil romà imperial i està construït amb formigó, granit, maó, marbre i futa. Està situat al Camp de Mart (Roma).
  • 176

    Escultura eqüestre de Marc Aureli

    Escultura eqüestre de Marc Aureli
    Volia demostrar el poder imperial i la magnificiència del caràcter diví de l'emperador.
    D'autor desconegut, el retrat eqüestre data del egle II i és de tema commemoratiu. D'estil romà imperial, es va fer an bronze daurat, fa 4,24m d'altura i es troba al Palazzo dei Conservtori dels Musei Capitolini (Roma). Existeix una rèplica a la Piazza dei Campidoglio (Roma).
  • 285

    Guerra civil.

    180-285
  • 391

    Cristianisme

    L'any 391, s'aprova l'Edicte de Tessalònica, les creences politeistes de Roma clàssica van ser substituïdes pel cristianisme.
  • 395

    Teodosio divideix l'imperi en dos per a així acontentar els seus dos fills: l'Imperi Romà d'Occident, la capital del qual se situa a Roma, i l'Imperi Romà d'Orient, la capital del qual s'estableix a Constantinoble.

  • 476

    Expulsió dels etruscs