-
Espanya es divideix en dos bàndols : els republicans i els insurrectes
republicans:La Segona República Espanyola va néixer amb molts reptes: construir un sistema representatiu semblant a les democràcies parlamentàries occidentals, donar satisfacció a les reivindicacions nacionalistes de Catalunya i el País Basc.
Els insurrectes van fer convergir les forces de l'exèrcit que els eren lleials (una àmplia majoria) des de les zones en què havien triomfat. -
Revolta militar a Melilla i les Canàries (17 de juliol de 1936)
La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment de l'cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola. A Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola però començaria el dia 18. Un registre policial al centre de la conspiració va provocar que els colpistes avancessin el cop, i encara que aquest fet no va pertorbar els seus plans, a la llarga aquest avançament si afectaria a altres parts de la conspiració. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
Tot va començar la tarda del 17 de juliol quan Francisco Franco va fer esclatar a Melilla la sublevació militar, el pla dels sublevats era implantar una dictadura militar y després una república de tall conservador.
Després de l’alçament militar al nord d’Àfrica i Canàries, l’exèrcit espanyol es va dividir: la marina i l’aviació van estar fidels a la República i la resta es van afegir al moviment feixista. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
El Cop d'Estat de juliol de 1936 contra el govern de la República Espanyola, que va donar començament a la Guerra Civil, no va aconseguir triomfar a Barcelona, el que portaria a el fracàs de la revolta militar a tot Catalunya. Des de primeres hores de l'dia 19 de juliol algunes unitats de la guarnició de Barcelona van abandonar els seus aquarteraments i van sortir als carrers, amb l'objectiu d'avançar cap al centre de la ciutat i ocupar els punts clau de la ciutat que els permetés seu control. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
pacte de la no-intervenció
El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció. -
bombardeig a Genika de la legió Cóndor
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. El dictador Franco ho va negar fins a la mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada. -
Els Fets del Maig de 1937
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. -
Bombardejos a Reus
«El 26 de març de 1938 hi va haver uns bombardejos molt importants que van creuar la ciutat. Dues de les bombes van caure a la plaça Prim. Les explosions van deixar absolutament marcades les columnes dels porxos de la plaça». Els impactes de la metralla es conserven avui en dia, en un exercici de memòria històrica per no oblidar els fets. -
Entrada dels nacionals a reus
Les tropes del general Franco van ocupar Reus i Tarragona el 15 de gener del 1939. L’arribada de l’exèrcit es va produir setmanes després de la derrota republicana a la Batalla de l’Ebre, a finals de novembre del 1938. Al desembre, Franco va ordenar l’ofensiva sobre Catalunya i va intensificar els bombardejos al territori. L’ocupació era una qüestió de dies. -
Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
L’ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Els republicans solien fugir a França ja que era el país més proper a Espanya. Es calcula que els primers refugiats, que arribaren a ser més de 440 000. Les condicions de vida eren molt dures. -
Fi de la guerra civil
El dia 25 va donar per trencades les negociacions i va ordenar avançar en tots els fronts sense que hi hagués per part de les tropes republicana voluntat d'oposar-se. L'acte de rendició de la capital es va fer el dia 28 entre les ruïnes de l'Hospital Clínic de la Ciutat Universitària que s'havien fet mundialment famos en els primers compassos de la contesa. Tres dies després, l'1 d'abril, es signava a Burgos el darrer comunicat de guerra de la contesa, que deia la fi de la guerra civil espanyola
