Grècia i Roma

By martin rivera
  • Period: 2600 BCE to 1500 BCE

    Civilitació Minoica

    Els minoics van crear a l'illa de Creta una civilització i anomenada Minoica en honor al seu legendari rei Minos. Devien la seua prosperitat econòmica al comerç amb grans imperis i una potent armada.
    La seua influència cultural i tènica s'estenia per tota la mar Egea.
    Va entrar en crisi per l'explosió del volcàde l'illa de Thera i l'arribada dels aqueus.
  • Period: 1600 BCE to 1200 BCE

    Civilitcació Micènica

    Els aqueus o micèncs van desenvolupar aquesta civilització la qual s'anomena així per la ciiutat de Micenes al Peloponés.
    Els reis exercien un poder despòtic. Era un poble aqmant de la guerra i la caça i es solien dedicara la caça i al piratisme.
    Aquesta civilitcació va conquistar Creta, Rodes, la costa de l'Àsia Menor i Xipre.
  • Period: 1100 BCE to 800 BCE

    Civilització obscura. La civilitzacció Dòria

    Les enormes despeses de les empreses reals, la sublevació de les poblacions sotmeses als aqueus i l'arribada dels doris van prtovocar l'emigració d'una part dels aqueus,la creació de les polis i un empobriment cultural de Grècia.
    La polis estava formada pel centre urbà i pel territori que l'envoltava.
  • Period: 800 BCE to 500 BCE

    Època Arcaica

    En aquesta època les polis que entren en crisi per:
    1. La concentració de la riquesa i el poder polític en uns pocs
    2. Superpoblació de les ciutats
    3. Escàs rendiment de la terra
    4. Necessitat de matèries primeres i aliments
    5. El deteriorament de la convivència política
    Aquest problema es va alleutjar gràcies a les conolitzacions a difernts punts del Mediterran i el Mar Negre.
    Esparta i Atenes començaren a destacar sobre la resta de polis. En el 776 a.C. es celebrà la primera olimpíada.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Marc històric de Roma. Monarquia

    Amb l'acossament d'uns pobles, els llatins que habitaven la planície de Lacio es van asentar cap al 753a.C. en una colina i la van fortificar, així va nàixer Roma. Més tard el seu domini s'estendrà a les 6 colines.
    El primer rei serà Ròmul i després i haurà 3 sabins i 3 etruscos. El rei era el cap de tot.
    En aquesta época es distinguiexen els patricis, militars i plebeus.
    Al 509a.C. una revolta dirigida per les famílies patrícies acabarà amb la monarquia etrusca i instaurarà un règim republicà.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    L'època republicana serà la més llarga i més activa ja que es van aconseguir més drets per als plebeus i les institucions i es van realitzar grans conquestes.
    Tres guerres civils posaran fi a aquest període entre el 88a.C. i el 31a.C.
    En la segona guerra, el protafonista, Juli Cèsar es convertirà en disctador emb tots els poders. Aixó li va costar la vida (idus de març del 44a.C.)
    En la tercera, Octavi va vèncer a Marc Antoni i Cleòpatra, juntant egipte i Roma (31a.C.).
  • Period: 500 BCE to 336 BCE

    Època Clàssica

    És el període més florent de Grècia. Comença amb les Guerres Mèdiques, en la que els perses invadeixen la Grècia Continental.
    una coalició de polis gregues, amb Atenes i Esparta al capdavant, derrotà als perses.
    Al acavar, Atenes i les ciutats jòniques crearen la Liga de Delos per a defensar-se dels futurs atacs perses.
    Atenes desenvoluparà la democràcia. Atenes, per la seua supremacia es va enfrontar amb Eparta i Atenes va ser derrotada.
    Filip II aprofitant la develitat va conquistar Grècia
  • Period: 336 BCE to 146 BCE

    Època Hel.lenística

    Comença amb el regnat de Alexandre el Gran, fill de Filip II que crearà un gran Imperi amb el qual la civilització grega es va universalitzar. El grec es va convertir en la llengua d'un territori molt ample.
    Amb la mort d'Alexandre els seus generals es repartiren els terroitoiris i van crear els regnes hel.lenístics. La conquesta de Grècia i la dels regnes hel.lenístics per part de Roma va suposar el fi del protagonisme de Grècia. Amb la caiguda de Roma Occident, Grècia formarà part de Bizanci.
  • Period: 27 BCE to 284

    Imperi. Alt imperi: el Principat

    Va ser un període d'estabilitat gràcies a la prosperitat econòmica, el suport d'un exèrcit professional i a la creació d'una admistració eficaç. Continuà l'expanció territorial. Aquest període es va iniciar amb Octavi August i es va cartacteritzar per la concentració de poders sobre una sola persona, per tant el Senat i les assemblees ciutadanes nol s'utilitzaven molt. Aquesta època és coneguda com la Pax augusta.
  • Period: 284 to 476

    Baix Imperi: el Domini

    Desde finals del segle III l'Imperi va entrar en crisi:
    La dificultat de governar un Imperi tan extens: Dioclecià va dividir l'Imperi en dos, Occident i Orient i va compartir la tetrarquia.
    La pax romana va disminur els ingresos de l'Estat: empobriment de la població.
    L'augment de la pobresa probocà revoltes.
    Crisi política pels continus canvis d'emperador.
    Intromissió de l'exercit en l'elecció de l'emperador
    Invasió de pobles germànics.
    L'Imperi d'Occident cau al 476 i el d'Orient al 1453.