-
Period: 1750 BCE to 1700 BCE
Civilització minoica
Al final del període MMII
, hi va haver una gran pertorbació a Creta, probablement un terratrèmol,[26] o possiblement una invasió d'Anatòlia.[27] La teoria del terratrèmol està recolzada pel descobriment de l'Anemospilia per l'arqueòleg Sakelarakis, en el qual es van trobar els cossos de tres persones (una d'elles víctima de sacrificis humans) que van ser sorpreses per l'enfonsament del temple. -
Period: 1600 BCE to 1200 BCE
Civilització micènica
Els minoics arribarien a influir en la història de Grècia a través dels micènics, que adopten aspectes de la cultura minoica. El nom "micènic" va ser encunyat per Heinrich Schliemann a partir d'estudis que va dur a terme al lloc de Micenes, al nord-est del Peloponès, on antigament hi havia un gran palau i una de les principals ciutats a més de Tint, Tebes i Esparta. Es creu que els micènics es dirien aqueus. -
1200 BCE
origin
L'origen de les ciutats gregues es remunta a l'organització dels invasors, especialment dels aqueus, que s'agrupaven en els anomenats ghene (ghenos, singular). Els ghene eren essencialment comunitats tribals que adoraven els seus déus a l'acròpoli (lloc elevat). La vida econòmica d'aquestes grans famílies es basava, en un principi, en els vincles de parentiu i la cooperació social. La terra, la collita i el bestiar pertanyien a la comunitat. -
Period: 1100 BCE to 800 BCE
Període homèric
El període que va seguir al final de la civilització micènica i que es troba entre el 1100 i el 800 aC rep el nom d'època homèrica.Durant aquest període es va perdre el coneixement de l'escriptura, que només es recuperaria al segle VIII aC. Articles de luxe produïts durant l'època micènica ja no es fabriquen durant aquest període. La denominació atribuïda a l'època està relacionada no només amb la decadència de la civilització, sinó també amb les poques fonts de coneixement de l'època. -
Period: 776 BCE to 480 BCE
Període Arcaic
El període arcaic té com a marques temporals tradicionals la data del 776 aC, any dels primers Jocs Olímpics, i el 480 aC, data de la batalla de Salamina. Grècia es va dividir a més en petites províncies amb autonomia, a causa de les condicions topogràfiques de la regió: cada plana, vall o illa està aïllada de l'altra per les serralades o l'oceà. -
Period: 776 BCE to 480 BCE
periode acaic
El període arcaic té com a marques temporals tradicionals la data del 776 aC, any dels primers Jocs Olímpics, i el 480 aC, data de la batalla de Salamina. Grècia es va dividir a més en petites províncies amb autonomia, a causa de les condicions topogràfiques de la regió: cada plana, vall o illa està aïllada de l'altra per les serralades o l'ocea -
567 BCE
cultura
La cultura grega clàssica, especialment la filosofia, va tenir una poderosa influència a l'Antiga Roma, que en va portar una versió a moltes parts de la conca mediterrània i a Europa. Per aquesta raó, la Grècia clàssica es considera generalment la cultura seminal que va proporcionar la base de la cultura occidental moderna i es considera el bressol de la civilització occidental.[2][3][4] -
Period: 500 BCE to 338 BCE
Període Clàssic
El període clàssic abasta entre el 500 i el 338 aC i està dominat per Esparta i Atenes. Cadascun d'aquests pols va desenvolupar el seu propi model polític (l'oligarquia militarista a Esparta i la democràcia aristocràtica a Atenes). Externament, l'ascens de l'Imperi aquemènida té lloc quan Cir II conquereix el regne dels medes. L'Imperi aquemènida segueix una política expansionista i conquereix les ciutats gregues de la costa de l'Àsia Menor.: -
476 BCE
principi
L'antiga Grècia (en grec: Ἑλλάς; Hellás) va ser una civilització pertanyent a un període de la història grega que va des del període homèric dels segles XIV al IX aC fins al final de l'antiguitat (c.476 dC). Immediatament després d'aquest període va ser l'inici de l'edat mitjana i l'era bizantinahttps://pt.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A9cia_Antiga -
476 BCE
antiga grecia
L'antiga Grècia (en grec: Ἑλλάς; Hellás) va ser una civilització pertanyent a un període de la història grega que va des del període homèric dels segles XIV al IX aC fins al final de l'antiguitat (c.476 dC). Immediatament després d'aquest període va ser l'inici de l'edat mitjana i l'època bizantina.[1] -
Period: 476 BCE to 1000 BCE
História
Els grecs provenien de pobles que van emigrar a la península balcànica en diverses onades, a principis del II mil·lenni aC: aqueus, jonis, eòlics i doris (o doris).[7] Les poblacions invasores són generalment conegudes com "hel·lèniques", ja que la seva organització de clans es basava en la creença que descendien de l'heroi Helen, fill de Deucalió i Pirra.[12] -
453 BCE
Estructura política
L'Antigua Grècia compon de centenars de ciutats-estàu polis que eren gairebé independents. Aquesta situació era diferent de la de la majoria de les altres societats, que eren o pobles de petites quantitats de persones o regnes sobirans de territoris estensos. Ens dolda la xeografia de Grècia aquesta estremada i subdividida per lloms, muntanyes i rius— contribuïa a la naturalesa estada de l'Antigua Grècia. -
400 BCE
Mentre la Dòmina Arcaica, la població de Grècia va créixer fora de la capacitat de la seva lindada terra arable (segons un càlcul, la població va multiplicar-se més de deu vegades entre el 800 i el 40.
Mentre la Dòmina Arcaica, la població de Grècia va créixer fora de la capacitat de la seva lindada terra arable (segons un càlcul, la població va multiplicar-se més de deu vegades entre el 800 i el 40. -
400 BCE
Colonies
Mentre la Dòmina Arcaica, la població de Grècia va créixer fora de la capacitat de la seva lindada terra arable (segons un càlcul, la població va multiplicar-se més de deu vegades entre el 800 i el 400 eC, des de 800 000 fins a una població total envalorada ens 10 i 13 milions).[35] Escontra 750 e.C. els grecs van començar 250 anys d'espansió, colonitzant en totes direccions. A l'est, van colonitzar primer la marinya exea d'Àsia Menor; -
350 BCE
geografia
Situat a la part sud de la península balcànica, el territori de la Grècia continental es caracteritza pel seu relleu muntanyós; El 80% de Grècia està format per muntanyes.[52] La serra dominant és la serra del Pindo que separa la costa est, banyada pel mar Egeu, de la costa oest, banyada pels mars Jònic i Adriàtic. -
340 BCE
societat i organització política
Hi ha moltes diferències entre la Grècia moderna i la Grècia antiga. El món grec antic s'estenia per una àrea molt més gran que l'actual territori grec. A més, hi ha una altra diferència bàsica. Avui dia, Grècia constitueix un estat, el nom oficial del qual és "República Hel·lènica". L'antiga Grècia mai va ser un estat unificat amb un únic govern. Era un conjunt de ciutats-estat independents entre si, amb característiques pròpies. -
338 BCE
Període hel·lenístic
Durant el regnat de Felip II de Macedònia, l'exèrcit macedoni va adoptar tècniques militars superiors, que combinades amb la diplomàcia i la corrupció, li permetran dominar les ciutats de Grècia. En aquests es formen partits favorables a Felip, però també partits contraris als macedonis. L'any 338 aC -
239 BCE
Ciutats-Estats
Des del segle VIII aC es van formar diverses ciutats independents a l'Antiga Grècia. Com a resultat, cadascun d'ells va desenvolupar el seu propi sistema de govern, les seves lleis, el seu calendari, la seva moneda. Cadascuna d'aquestes ciutats s'anomenava polis, una paraula grega que sovint es tradueix com a ciutat-estat. El conjunt de diverses polis s'anomenava poleis. -
234 BCE
Civilització minoica
La civilització minoica va sorgir durant l'edat del bronze grega a Creta i va florir aproximadament des del segle XXX fins al segle XV aCEl terme "minoic" va ser encunyat per Arthur Evans, el seu redescobridor, i deriva del nom del mític rei "Minos".[14] Evans i Nicolaos Platon, importants arqueòlegs minoics, van desenvolupar dos tipus de periodització per a la civilització. Evans es va inspirar en els estils de ceràmica produïts creant així tres períodes. -
234
Civilització minoica
A finals del tercer mil·lenni aC, diversos indrets de l'illa es van convertir en centres de comerç i treball manual, a causa de la introducció del torn a la ceràmica i la metal·lúrgia del bronze, que va sumar un augment de la població (densament poblada), sobretot a la el mig oest.[15] A més, l'estany de la península i la Gàl·lia, així com el comerç amb Sicília i el mar Adriàtic, van començar a frenar el comerç oriental.