-
Feb 15, 1564
Naixement: Pisa, Toscana
En una família de baixa noblesa. Fill de Giulia Ammannati (mare) i Vincenzo Galilei (pare, músic i matemàtic). Va ser el major de 6 germans -
1574
Accedeix al convent de Santa Maria de Vallombrosa, Florència
Els seus pares es trasladen a Florència i ell es queda a càrrec d'una veí religiós (Jacobo Borhini). Entra al convent, on rep una formació piadosa que li fa plantear-se fer-se monjo, idea que desagrada al seu pare. -
1581
Universitat de Pisa
El seu pare el matricula a Medicina. També mostra interès per la literatura i la filosofia. -
Reorintament dels seus estudis cap a les matemàtiques. Llei de la isocronia dels pèndols
Seguidor de Pitàgores, Plató i Arquímedes. Encara estudiant, descobreix la llei de la isocronia dels pèndols,el que el portarà al descobriment d'una nova ciència: la mecànica. -
Abandonament de la Universitat de Pisa, retorn a Florència
Torna a Florència sense haver completat ni la carrera de Medicina, ni Matemàtiques ni Filosofia. No obstant, havia adquirit grans coneixements i curiositat científica. -
Reconstitució de la balança hidrostàtica d´Arquímedes
-
Invent del pulsòmetre
Continua els seus estudis sobre les oscilacins del pèndol pesant i inventa el pulsòmetre, aparell que permet ajudar a mesurar el pols i aporta una escala de temps, que encara no existia. També comenta els seus estudis sobre la caiguda dels cossos. -
Càtedra de Matemàtiques de la Universitat de Pisa
Fernando I de Médici l´anomena per la càtedra de Matemàtiques de la Universitat de Pisa. La seva lliçó inaugural va tenir lloc el 12 de novembre de 1589. -
Descobriment de la cicloide
La fa servir per dibuixar arcs i ponts -
Mort del seu pare
-
Period: to
Universitat de Padua
Exerceix com a professor de geometria, mecànica i astronomia i arquitectura militar. Com Padua pertenyia a la República de Venecia, la Inquisició no era efectiva allà, el que li va donar una gran llibertat intel·lectual -
Period: to
Relació amb Marina Gamba
Coneix a Marina Gamba, una atractiva noia veneciana amb la qual mantindrà una relació, però sense mai casar-se ni viure junts. Té 2 fieles i 2 fills amb ella. La seva separació no va ser conflictiva. Galileo es responsabiliza del fill i envia les filles a un convent, ja que eren il·legítimes, segons el seu avi. -
Naixement de la seva primera filla: Virginia
-
Naixement de la seva segona filla: Livia
-
Prova de la seva bomba d´aigua
-
Descobriment de la llei del MRUA
La va associar a una llei de velocitats errònies. -
Comença estudiar sobre una nova (explosió termonuclear)
-
Publicació de "Dialogo de Cecco da Ronchitti da Bruzene in perpuosito de la stella Nova" amb Girolamo Spinelli
Consagra 5 lliçons sobre la nova que havia estat observant. Ja que l'aparició d'una nova estrella, i la seva desaparició sobtada entrava en total contradicció amb la teoria establerta de la inalterabilitat del cel, Galileo fingia ser aristotèlic (encara que estiques en contra) en públic, però en privat defensava la teoria de Copèrnic (heliocentrisme). Esperava la prova irrefutable sobre la qual recolzar-se per denunciar l'aristotelisme. -
Descobreix estranya aparença de Saturn
-
Naixement del seu primer fill: Vinceno
-
Construcció del primer termoscopi
Primer aparell de la història que permet comparar de manera objectiva el nivell de calor y de fred -
Estudi sobre l´estructura dels imans
-
Invenció del primer telescopi de Galileo
Al sentir el rumor d'un telescopi construït a Holanda pel fabricant de lents Hans Lippershey que permitia veure estrelles invisibles a simple vista, Galileo construeix el seu primer telescopi. El de Galileo era millor ja que no deformava els objectes i els augmentvaa 6 vegades, o sigui, el doble que el seu oponent. També és l'únic de l'època que aconsegueix obtenir una imatge dreta gràcies a la utilització d'una lent divergent en l'ocular. -
Presentación del segon telescopi de Galileo al Senas de Venècia
Aquest telescopi aumentava x8 o x9. Quan el presenta al Sena de Venècia al Campanile de la plaça San Marcot, tothom queda entusiasmat ja que es podia veure Murano, situat a 2 km i mig, com si estigués a 300m només. -
Ja ha desenvolupat més de 60 telescopis
Però només alguns d´ells són adequats -
Observació de la Lluna
Observa les fases de la Luna amb un telescopi de 20 augments i descobreix que no és perfecta com ho creia la teoria aristotèlica.
Também observa el terminador (lenia de separació entre lombar i la llim en un cos celestial) que al no ser regular evidencia l´existència de muntanyes (també invalidava la teoria aristotèlica) -
Observació de les taques solars
-
Descobriment de les fases de Venus
S´explica gràcies a la hipòtesi heliocèntrica -
Publicación de Sidereus nuncius
Obra basada en les observacions de Galileo que va provocar el colapse de la teoría geocèntrica. -
Descobriment de Júpiter i els seus satèlits
Veu Júpiter i els seus satèlits com un model del sistema solar -
Trasllat a Florència
-
Confirmació de l´exactitud de les observacions de Galileo pel Col·legi Romà
No obstant, els savis de moment no confirmen les conclusions heliocentristes de Galileo -
Presentación dels seus descobriments al Col·legi pontifical de Roma i a l´Acadèmia dels Linxss
Roman a la capital un mes, durant el qual rep molts honors. -
Retorn a Florència
-
El cardenal Roberto Belarmino ordena que la Inquisició realitzi una investigació discreta sobre Galileo
-
Censura de les teories copernicanes (heliocentristes)
-
La Santa Inquisició el condenma d´heretgia
Ja que un salm dona a entendre una cosmologia geocéntrica («Tú has fijado la Tierra firme e inmóvil»), Galileo és finalmente condemnat d´heretgia després de fer-lo confessar, amb amenaces de tortura, i refer les seves idees. Quan és obligat a refer els seus pensaments diu la famosa frase: Eppur si muove (i encara així es boumou. Finalment és condemnat a arrest domicialiari de per vida. -
Publicació de "Discursos sobre dues noves ciències"
Últim llibre de Galileo. Inclou gran part del seu treball dels 30 anys anteriors. Estableix els fonaments de la mecànica (bases físiques i matemàtiques per analitzar el moviment) marcant així el final de la física aristotèlica i l´inici de la ciència moderna. Va permetre demostrar les lleis de caiguda en el buit i elaborar una teoria completa del disparament de projectils -
Pèrdua de la vista
-
Intent d´aplicar la teoria del pèndol oscilant als mecanismes del rellotge
-
Mort: Arceti, Florència