-
Period: to
Monarquia Parlamentària
-
Estats Generals de França
Els Estats Generals de França va ser una institució que representava els tres estats de frança: noblesa(primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Aquest és el darrer cop que s'obre l'assamblea, ja que van ser creats el 1302 pero van ser dissolts el 1614, i van romandre tancats fins 1789. -
Presa de la Bastilla
La Presa de la Bastilla és un esdeveniment on els camperols prenen la Bastilla de París. -
La Gran Por
L’estiu del 1789 va tenir lloc una revolta camperola molt violenta, anomenada la “Gran Por”. Després del 14 de juliol, els camperols van deixar de pagar els impostos senyorials, però es van estendre rumors que els nobles havien organitzat partides de bandolers per castigar-los. Aleshores es va propagar el pànic entre els camperols, que van assaltar castells senyorials, van cremar-ne les escriptures de propietat i van exigir l’abolició dels drets senyorials. -
Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà
La Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Trasllat del Rei a les Tuileries de París
Una turba de dones de les classes populars de París van marxar cap al Palau de Versalles; durant la nit, van aconseguir entrar-hi i intentaren matar la reina. Els manifestants obligaren Lluís XVI i la família reial a traslladar-se a París, on s'instal·laren al Palau des Tuileries. Aleshores, però, Lluís XVI va conservar una gran popularitat i acceptà les reformes socials, polítiques i econòmiques decretades per l'Assemblea Constituent. -
La fugida de Varennes
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
La Convenció de la Gironda
Els burgesos de la Gironda van dominar la Convenció Nacional des de la seva constitució el mes de setembre de 1792 fins al mes de maig de 1793. En aquests primers mesos es declara l'abolició de la monarquia i es proclama la República el 21 de setembre. Alhora, entre desembre de 1792 i gener de 1793, es realitza el procés contra el rei Lluís XVI de França que va ser guillotinat, a París, el 21 de gener del 1793. -
Jurament del Joc de la Pilota
El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort. -
Aixecament del 10 d'agost del 1972
Va ser una insurrecció, durant la Revolució francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, per la qual cosa també és coneguda com la «segona revolució». El fet principal va ser l'assalt del palau de Tulleries -
Period: to
República democràtica
-
Victòria francesa a Valmy
Fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Tanmateix fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que permeté la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna. -
Convocatòria de la convenció
Durant el govern de la Convenció es distingeixen tres fases que corresponen al predomini successiu de cadascun dels tres partits presents a la Convenció: girondins, jacobins i burgesos i republicans de caràcter moderat. Aquesta s'inicia el 21 de setembre, quan la Convenció Nacional, que acaba de ser elegida, fa la seva entrada a la sala del rei destronat -
Abolició de la Monarquia i proclamació de la Primera República Francesa
Fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest. -
Llei del Gran Terror
fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. Iniciat amb les Massacres del 2 de setembre, i es va accentuar durant els mesos de juny i juliol de 1794 quan es visqué la Grande Terreur. La fi del Terror va venir amb el cop del 9 de termidor de l'Any II, en què Robespierre, Saint-Just i d'altres dirigents del Terror acabaren executats. -
La Convenció jacobina
La direcció política de la revolució estarà ara en mans dels jacobins que promouen una nova constitució que reconeix el sufragi universal i estableix una democràcia més directa, organitzant un govern revolucionari format pel Comitè de Salut Pública i el Comitè de Seguretat Nacional, per salvar França de la crisi econòmica, la contrarevolució interior i guerra exterior. Amb aquestes mesures, els jacobins aconsegueixen que la revolució es faci democràtica i social. -
Execució de Lluís XVI
Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes comunicà a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort. L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà, el 21 de gener del 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV i, des del 1795, Plaça de la Concòrdia. -
La Convenció Termidoriana
Va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins els quals havien dominat el Comitè de Salvació Pública. Va ser impulsada per la votació de la Convenció Nacional per executar Maximilien Robespierre, Louis Antoine de Saint-Just, i d'altres líders membres del govern revolucionari. Va ser la fi de la fase més radical de la Revolució francesa.
