-
Period: 753 BCE to 753
Fundació de Roma
Es quan es va fundar la ciutat de roma i segons la llegenda la fa funda Ròmul i Rem que en la seva infantesa van estar alimentats per una lloba. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUÍA
La monarquia és una forma d'Estat en la qual un grup integrat a l'Estat, generalment una família que representa una dinastia, encarna la identitat nacional del país i el cap, el monarca, exerceix el paper de cap d'Estat. El poder polític del monarca pot variar des del que és purament simbòlic, a integrar-se en la forma de govern: amb poders executius considerables però restringits (monarquia constitucional), fins al que és completament autocràtic (monarquia absoluta). -
Period: 509 BCE to 509
Expulsió dels etruscos de Roma
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del segle x aC al segle i aC al país conegut amb el nom d'Etrúria. L'assentament d'aquest poble és similar al dels altres pobles de la Itàlia antiga, com els romans, els llatins, els sabins, i els vènets. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania. -
Period: 275 BCE to 275 BCE
Conquesta de la península Itàlica
Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 AC i van derrotar els epirotes a Benevento. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquistar Tàrent. -
Period: 264 BCE to 264 BCE
Inici Primera guerra púnica
La primera guerra púnica (264-241 a. C.) va ser la primera de tres guerres lliurades entre Cartago i Roma, les dues principals potències de la Mediterrània occidental a principis del segle III a. -
Period: 146 BCE to 146 BCE
Final Tercera guerra púnica
Aquesta guerra va ser molt més curta que les dues anteriors i va consistir principalment al setge romà a la ciutat de Cartago, portant finalment a la destrucció total de la mateixa i la mort o esclavitud de tots els seus habitants. Va acabar així l'existència de Cartago com a nació independent. -
Period: 117 BCE to 117 BCE
Màxima expansió de l’Imperi
La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables. L'Imperi Romà va ser una etapa de la civilització romana en l'antiguitat clàssica caracteritzada per una forma de govern autocràtic. El naixement de l'imperi ve precedit per l'expansió de la seva capital, Roma, que va estendre el seu control entorn del Mar Mediterrani. -
Period: 27 BCE to 27 BCE
Octavi August es proclama emperador
Nascut sota el nom de Cayo Octavio (Gaius Octavius), va ser adoptat pel seu oncle avi Juli Cèsar en el seu testament de l'any 44 a. C. El 27 a. C. el Senat va concedir a Octavio usar el cognomen d'«August», i per tant es va convertir en Emperador Cèsar August -
Period: 27 to 476
IMPERI
L'Imperi Romà successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels imperis d'Occident o d'Orient van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna. -
Period: 313 to 313
Edicte de Milà
L'edicte de Milà va ser un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. -
Period: 476 to 476
Fi de l’Imperi romà d’Occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, va ser deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.