-
753 BCE
Fundació de Roma
Romulus va fundar la ciutat de Roma a l'emplaçament del Mont Palatí sobre el Tíber el 21 d'abril del 753/754 aC.
La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle viii aC. Les investigacions històriques i arqueològiques recents renoven la representació de l'origen de la Ciutat i posen sovint en evidencia el relat tradicional que els autors antics han deixat. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
La Monarquia és la primera etapa de Roma.
És l'organització de l'Estat on la prefectura i representació supremes són exercides per una persona que, a títol de rei, ha rebut el poder per via hereditària i pot transmetre-ho de la mateixa manera. -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
Va regnar Tarquini el Soberbio, fill de Tarquini Prisco, el govern del qual, basat en el terror, va portar a la seva expulsió en 510 a. C. i l'abolició de la monarquia. A partir d'aquell moment, les destinacions d'Etrúria i Roma van tornar a separar-se, encara que no gaire temps. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República Romana
La República romana va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma d'estat, que s'estén des del 509 a. C., quan es va posar fi a la Monarquia romana amb l'expulsió de l'últim rei, Lucio Tarquinio el Soberbio, fins al 27 a. -
275 BCE
Conquesta de la península Itàlica
Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 AC i van derrotar els epirotes a Benevento. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent (272 AC). Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà. -
264 BCE
Inici Primera guerra púnica
La primera guerra púnica va ser la primera de tres guerres lliurades entre Cartago i Roma, les dues principals potències de la Mediterrània occidental a principis del segle III a.En l'esclat del conflicte va influir de gran manera l'annexió per part de Roma de la Magna Grècia, al sud de la península itàlica, però la causa principal de l'enfrontament entre totes dues va ser el conflicte d'interessos entre les colònies de Cartago i l'expansió de la República de Roma. -
146 BCE
Final Tercera guerra púnica
Va ser el darrer enfrontament militar entre la República romana i els romanents de l'Estat púnic liderats per Cartago entre els anys 149 i 146 aC.
Aquesta guerra va ser molt més curta que les dues anteriors i va consistir principalment al setge romà a la ciutat de Cartago, portant finalment a la destrucció total de la mateixa i la mort o esclavitud de tots els seus habitants. Va acabar així l'existència de Cartago com a nació independent. -
117 BCE
Màxima expansió de l’Imperi
Des de la mort de Domicià (96) fins a la de Marc Aureli (180), Roma va viure l'etapa més pròspera de tota la seva història. L'imperi va arribar a la seva extensió més gran amb el govern de Trajà (98-117). -
27 BCE
Octavi August es proclama emperador
Va ser el primer emeprador. Nascut sota el nom de Cayo Octavio (Gaius Octavius), va ser adoptat pel seu oncle avi Juli Cèsar. El Senat va concedir a Octavio usar el cognomen de «Augusto», i per tant es va convertir en Emperador Cèsar Augusto (Imperator Caesar Augustus). Fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà. Fou el primer governant de la dinastia julioclàudia. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi Romà
L'Imperi romà va ser el període de la civilització romana posterior a la República i caracteritzat per una forma de govern autocràtica. És l'Imperi és el sistema en què el poder polític real estava en mans d'un sol individu, l'emperador. L´Imperi Romà és l´etapa més comentada i coneguda de la història de Roma. Durant aquest període, des del 27 aC fins al 476, el seu territori aniria envoltant la Mediterrània. -
313
Edicte de Milà
Conegut també com La tolerància del cristianisme, va ser promulgat a Milà l'any 313 i s'hi establia la llibertat de religió a l'Imperi romà, donant fi a les persecucions dirigides per les autoritats contra certs grups religiosos, particularment els cristians. L'edicte va ser signat per Constantí I el Gran i Licini, dirigents de l'imperi romà. -
476
Fi de l’Imperi romà d’Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
