-
624 BCE
PRESOCRÀTICS: Tales de Milet
624 aC — 546 aC
Tales de Milet, filòsof i matemàtic grec, va destacar per les seves contribucions en geometria i astronomia. Famós pel teorema sobre triangles i el seu enfocament naturalista en explicar fenòmens. Buscava principis fonamentals en totes les coses i és considerat pioner a la filosofia occidental. Iniciador de l'escola de Milet. -
610 BCE
PRESOCRÀTICS: Anaximandre
610 aC — 546 aC.
Anaximandre, alumne de Tales de Milet. Se li atribueixen idees revolucionàries, com la proposició d'un principi arkhé indefinit, “l'infinit”, com a origen de totes les coses. A més de la seva contribució a la cosmologia, Anaximandre va elaborar mapes i va explorar conceptes d'evolució en el seu pensament. El seu enfocament abstracte va influir en el desenvolupament primerenc de la filosofia i la ciència gregues. -
Period: 600 BCE to 435
FILOSOFIA ANITGA
-
599 BCE
FILOSOFIA ANTIGA: Escola de Milet
Va ser el primer lloc on es va començar a fer servir el pensament filosòfic. -
Period: 585 BCE to 399 BCE
FILOSOFIA ANTIGA: Presocràtics
La filosofia grega que va ocorre abans de Sòcrates. -
570 BCE
PRESOCRÀTICS: Pitàgores
Filósofo y matemático de la antigua Grecia, fundó la escuela pitagórica, que combinaba la filosofía con las matemáticas y la música. Conocido por el teorema de Pitágoras, él creía en la importancia de los números y las relaciones armónicas en la comprensión del universo. Además de sus contribuciones matemáticas, su escuela también abordaba cuestiones éticas y espirituales. Su legado perdura como una figura central en la historia de las matemáticas y la filosofía griega. -
535 BCE
PRESOCRÀTICS: Heràclit
535 aC - 470 aC
Famós per la seva doctrina del canvi perpetu i la famosa frase "panta rhei" (tot flueix). La seva filosofia subratllava la impermanència de totes les coses, sostenint que el conflicte i la tensió eren elements fonamentals a la natura. Considerava que el foc era el principi bàsic de l'univers. Encara que els seus escrits originals es van perdre, les seves idees han deixat una empremta duradora a la filosofia occidental, influint en pensadors posteriors com Hegel i Nietzsche. -
530 BCE
PRESOCRÀTICS: Parmènides d'Elea
530 aC - 515 aC
Conegut pel seu influent poema filosòfic "Sobre la natura". Defensava la idea de la realitat com un ens immutable i etern, rebutjant la possibilitat del canvi i la multiplicitat. El seu raonament lògic i la distinció entre el “ésser” i el “no-ésser” van influir en la filosofia posterior, encara que les seves idees contrastaven amb la visió d'Heràclit. Parmènides és considerat un dels pensadors clau en la història de la metafísica i l'ontologia. -
500 BCE
PRESOCRÀTICS: Anaxàgores
500 aC — 428 aC
Un dels primers filòsofs a proposar un enfocament més científic per explicar el món. Va introduir la noció de "nous" o ment com la força impulsora darrere de tot, un principi ordinador que organitza la matèria. La seva teoria de les partícules indivisibles "nous" va influir en el desenvolupament posterior de la filosofia i la ciència. Encara que eren idees innovadores, va enfrontar certa oposició en el seu temps a causa del rebuig d'explicacions mitològiques tradicionals. -
427 BCE
ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Plató
427 aC - 347 aC
Plató, seguidor de Sòcrates, va fundar l'Acadèmia, una de les primeres institucions d'educació superior. En els seus diàlegs filosòfics, va explorar temes com ètica, epistemologia i política, desenvolupant la teoria de les Idees, que sosté que la realitat sensible és una ombra de realitats eternes. "La República" aborda justícia i l'estructura ideal d'un Estat. Plató és un pilar de la filosofia occidental. -
384 BCE
ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Aristòtil
384 aC — 322 aC
Aristóteles, alumno de Platón, fue un destacado filósofo y científico griego que fundó el Liceo. Su enfocamiento en la observación y clasificación dio lugar a la lógica formal. Abordó ética, proponiendo la virtud como un camino intermedio, y sus obras, como "Ética a Nicómaco" y "Política", influyeron significativamente en la filosofía, la ciencia y la metafísica. Su legado perdura a través de los siglos. -
356 BCE
ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Alexandre el Gran
356 aC - 323 aC
Alexandre el Gran, líder militar macedoni, va conquerir un vast imperi des de Grècia fins a l'Índia al 4t segle aC. El seu llegat inclou la difusió de la cultura hel·lenística i una impactant influència en la història militar i política. El seu regnat, breu, però poderós, va deixar una empremta perdurable a la història antiga. -
335 BCE
ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Peripatètics
Peripatètics (seguidors d'Aristòtil):
Els peripatètics, seguidors d'Aristòtil, van continuar el seu llegat al Liceu. Fidel a la tradició aristotèlica, van enfocar els seus ensenyaments en ètica, política, biologia i metafísica i van destacar la importància de l'observació i l'experiència. Encara que l'escola va enfrontar persecucions, la seva influència va persistir, deixant una marca duradora a la filosofia antiga. -
307 BCE
ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Epicuris
Fundada per Epicur, escola advocava per la recerca del plaer com l'objectiu principal de la vida, encara que entenien el plaer en termes de tranquil·litat i absència de dolor, més que no pas en la indulgència hedonista. -
304 BCE
ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Estoïcisme
Iniciada per Zenó de Citio, els estoics ensenyaven la importància de la virtut, l'acceptació del destí i la indiferència cap a les coses externes. Cercaven l'ataraxia, un estat d'impertorbabilitat interior. -
300 BCE
Melisa de Samos
III aC - IV aC
Melisa de Samos va ser una filòsofa i matemàtica que va formar part de l'Escola Pitagòrica.
No se sap res de la vida. Només se la coneix per una carta escrita a una altra dona anomenada Clareta. Al llibre Història de les dones filòsofes de Gilles Ménage, recull un breu resum d'una carta que Melissa va enviar a Clareta. -
354
FILOSOFIA MEDIEVAL: Agustí d'Hipona
354 - 430
Agustí d'Hipona, va ser un influent filòsof i teòleg cristià. Les seves obres, com ara "Confessions" i "La Ciutat de Déu", aborden temes com el mal, la llibertat i la relació entre fe i raó. El seu pensament ha deixat una marca duradora en la teologia cristiana i la filosofia occidental, i és reconegut com a sant per l'Església catòlica. (Tenia molta influència de Plató) -
400
ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Cinisme
Escola advocava per una vida simple i austera, en què es menyspreaven les possessions materials i es buscava viure en harmonia amb la natura. -
Period: 436 to 1400
FILOSOFIA MEDIEVAL
La filosofia d'una Tecnologia
Teo: divilitat
Problema principal: relació entre la raó i la fe -
1098
Hildegarda de Bingen
1098 - 1179
Una de les filòsofes principals de la seva edat. Va ser filòsofa, científica, metge, abadessa i mística. Es considera una de les filòsofes més influents de l'edat medieval i de la història del pensament occidental, i per a molts, amb ella neixen les ciències de la natura, que abasta disciplines com la biologia, botànica, zoologia, paleontologia, geografia, bioquímica, geologia, astronomia, física... -
1224
TFILOSOFIA MEDIEVAL: Tomàs d'Aquino
1224 - 1274
Tomàs d'Aquino, filòsof i teòleg medieval que va buscar reconciliar la fe cristiana amb la filosofia aristotèlica. La seva obra principal, la "Summa Theologica", aborda temes des de l'existència de Déu fins a l'ètica, defensant l'harmonia entre raó i fe. Canonitzat com a sant el 1323, la seva síntesi entre la filosofia clàssica i la teologia va deixar un impacte durador en la tradició catòlica i en la filosofia medieval. -
1285
FILOSOFIA MEDIEVAL: Guillem d'occan
1285 - 1347
Filòsof i teòleg medieval del segle XIV, conegut pel “Principi d'Ockham”, que advoca per la simplicitat en les explicacions. Crític de la teologia escolàstica, el seu enfocament va influir en la filosofia i la metodologia científica posterior. -
1473
FILOSOFIA MODERNA: Copèrnic
1473 - 1543
Va ser el primer en formular una teoria moderna que defensava l'heliocentrisme.
Helio ⇾ defensa la teoria que el sol està al centre de l'univers. -
1564
FILOSOFIA MODERNA: Gal·lileu
1564 - 1642
Va ser inventor i Enginyer. Va perfeccionar el telescopi ⇾ perfecciona les teories de Copèrnic i Kepler.
⇾ Idea antiga: tot gira al voltant de nosaltres.
Va descobrir que Júpiter té satèl·lits. -
1571
FILOSOFIA MODERNA: Kepler
1571 - 1630
Astrònom i matemàtic alemany del segle XVII, va formular les lleis del moviment planetari basant-se en les observacions de Tycho Brahe. Aquestes lleis van revolucionar l'astronomia i van contribuir a la formulació posterior de la llei de la gravitació universal de Newton. Kepler també va realitzar avenços en matemàtiques i òptica, i el seu enfocament rigorós va establir les bases per a la revolució científica. -
Period: to
FILOSOFIA MODERNA
NOVA CIÈNCIA
Problema principal (coneixement, epistemologia)
- Empirisme (defensen la idea que el coneixement prové de
"l'empria" experiència
- Racionalisme (els sentits no són fiables, creuen en la raó i
les matemàtiques)
Síntesi de Kant: moviment cultural polític que intenta donar la resposta al problema del coneixement. -
Damaris Cudworth Masham
1659 - 1708
Va ser una filòsofa i escriptora anglesa. Masham va ser influent en el corrent filosòfic conegut com a empirisme i va mantenir correspondència amb John Locke, un altre destacat filòsof de l'època. -
IDEALISME: Hegel
1770 - 1831
Explica que la història de la humanitat s'explica en termes de baralla, el que guanya és el dominant i els que perd el dominat.
Esquerres: Mark i Engels: Socialisme -
VITALISME: Schopenhauer
Vitalisme: corrent filosòfic que afirma que hi ha una força vital única que distingeix els éssers vius de la matèria inanimada.
1788 - 1860
Filòsof alemany que va proposar una filosofia pessimista a "El món com a voluntat i representació". Enfocat a la "voluntat" com a força impulsiva i la crida a l'alliberament a través de la renúncia i negació de desitjos van influir en diversos camps, des de la literatura fins a la psicologia i la música. -
VITALISME: Nietzsche
1844 - 1900
Influent filòsof alemany conegut per la seva crítica a la moral tradicional, el seu concepte de la “voluntat de poder” i la seva afirmació de la “mort de Déu”. La seva obra ha tingut un impacte significatiu a la filosofia, la psicologia i la literatura modernes. -
FILOSOFIA ANALÍTICA: Russell
1872 - 1970
Bertrand Russell va ser un filòsof influent, lògic i activista britànic, destacat per les seves contribucions a la lògica matemàtica i la filosofia analítica. També va ser un pacifista i crític social, rebent el Premi Nobel de Literatura el 1950. El seu llegat s'estén per la filosofia, la política i la literatura. -
FILOSOFIA ANALÍTICA: Wittgenstein
1889 - 1951
Ludwig Wittgenstein va ser un influent filòsof austro-britànic. La seva obra inicial, "Tractatus Logico-Philosophicus", va abordar la relació entre llenguatge i món. Després d'un retir, va tornar amb "Investigacions Filosòfiques", destacant l'ús pràctic del llenguatge i la noció de "jocs de llenguatge". El seu enfocament en el llenguatge com a eina ha tingut un impacte durador a la filosofia analítica. -
Period: to
FILOSOFIA CONTEMPORÀNEA
-
ATMITZACIÖ TEMÀTICA: Filosofia del dret (Ètica)
Una branca de la filosofia que s'ocupa de qüestions relacionades amb la llei, la justícia, els drets i la naturalesa dels sistemes legals. Examina qüestions fonamentals sobre la moralitat i l'ètica en la formulació i l'aplicació de les lleis. -
AUTORITZACIÓ TÈRIMCA: Bioèitca (Quëstionar-se els límits)
La bioètica, a la seva essència, és una branca de l'ètica que s'ocupa de qüestions morals relacionades amb la biologia, la medicina i les ciències de la salut. Combina principis ètics fonamentals amb qüestions específiques derivades d'avenços en biotecnologia, medicina i biologia. Des del punt de vista filosòfic, la bioètica examina i reflexiona sobre els valors, els principis i els dilemes ètics en l'àmbit de la vida i la salut. -
ATOMITZACIÓ TEMÀTICA: Filosofia de la ment
La filosofía de la mente es una rama de la filosofía que se ocupa de comprender la naturaleza de la mente, la conciencia y la cognición. Examina cuestiones fundamentales como la relación entre la mente y el cuerpo, la naturaleza de la experiencia consciente, y cómo los procesos mentales están relacionados con el cerebro y el cuerpo físico. -
ATOMITZACIÓ TEMÀTICA: Filosofia de la ciència
La filosofia de la ciència és una branca de la filosofia que s'ocupa de qüestions relacionades amb la natura, el mètode i el coneixement científic. Examina la base conceptual, les suposicions subjacents i les implicacions de la investigació científica. Alguns temes comuns a la filosofia de la ciència inclouen: -
Ayn Rand
1905 - 1982
Va ser una filòsofa i escriptora russa, nacionalitzada nord-americana. Autora de les novel·les El manantial i La rebel·lió d'Atlas, va desenvolupar un sistema filosòfic conegut com a «objectivisme». -
ATOMITZACIÓ TEMÀTICA: Filosofia del llenguatge
La filosofia del llenguatge és una branca de la filosofia que s'ocupa de la natura, l'origen, l'ús i l'estructura del llenguatge. Examina preguntes fonamentals sobre com el llenguatge influeix en el nostre pensament, coneixement i comunicació. -
ATOMITZACIÓ TEMÀTICA: Filosofia política
La filosofia política és una branca de la filosofia que s'ocupa de qüestions relacionades amb el govern, el poder, la justícia, la llibertat i l'organització de la societat. Examina conceptes fonamentals com ara l'Estat, l'autoritat, la legitimitat i els drets individuals. -
FILOSFIA MODERNA: Teoria crítica
Teoria crítica --> Escola de Frankfurt:
--> Adorno
--> Benjamin
--> Horkheimer
--> Habermas
Donen suport la teoria del marquisme ---> critiquen qüestionar la idea de progrés.