Fris Cronològic de la Filosofia

  • 624 BCE

    PRESOCRÀTICS: Tales de Milet

    PRESOCRÀTICS: Tales de Milet
    624 aC — 546 aC
    Tales de Milet, filòsof i matemàtic grec, va destacar per les seves contribucions en geometria i astronomia. Famós pel teorema sobre triangles i el seu enfocament naturalista en explicar fenòmens. Buscava principis fonamentals en totes les coses i és considerat pioner a la filosofia occidental. Iniciador de l'escola de Milet.
  • 610 BCE

    PRESOCRÀTICS: Anaximandre

    PRESOCRÀTICS: Anaximandre
    610 aC — 546 aC.
    Anaximandre, alumne de Tales de Milet. Se li atribueixen idees revolucionàries, com la proposició d'un principi arkhé indefinit, “l'infinit”, com a origen de totes les coses. A més de la seva contribució a la cosmologia, Anaximandre va elaborar mapes i va explorar conceptes d'evolució en el seu pensament. El seu enfocament abstracte va influir en el desenvolupament primerenc de la filosofia i la ciència gregues.
  • Period: 600 BCE to 435

    FILOSOFIA ANITGA

  • 599 BCE

    FILOSOFIA ANTIGA: Escola de Milet

    FILOSOFIA ANTIGA: Escola de Milet
    Va ser el primer lloc on es va començar a fer servir el pensament filosòfic.
  • Period: 585 BCE to 399 BCE

    FILOSOFIA ANTIGA: Presocràtics

    La filosofia grega que va ocorre abans de Sòcrates.
  • 570 BCE

    PRESOCRÀTICS: Pitàgores

    PRESOCRÀTICS: Pitàgores
    Filósofo y matemático de la antigua Grecia, fundó la escuela pitagórica, que combinaba la filosofía con las matemáticas y la música. Conocido por el teorema de Pitágoras, él creía en la importancia de los números y las relaciones armónicas en la comprensión del universo. Además de sus contribuciones matemáticas, su escuela también abordaba cuestiones éticas y espirituales. Su legado perdura como una figura central en la historia de las matemáticas y la filosofía griega.
  • 535 BCE

    PRESOCRÀTICS: Heràclit

    PRESOCRÀTICS: Heràclit
    535 aC - 470 aC
    Famós per la seva doctrina del canvi perpetu i la famosa frase "panta rhei" (tot flueix). La seva filosofia subratllava la impermanència de totes les coses, sostenint que el conflicte i la tensió eren elements fonamentals a la natura. Considerava que el foc era el principi bàsic de l'univers. Encara que els seus escrits originals es van perdre, les seves idees han deixat una empremta duradora a la filosofia occidental, influint en pensadors posteriors com Hegel i Nietzsche.
  • 530 BCE

    PRESOCRÀTICS: Parmènides d'Elea

    PRESOCRÀTICS: Parmènides d'Elea
    530 aC - 515 aC
    Conegut pel seu influent poema filosòfic "Sobre la natura". Defensava la idea de la realitat com un ens immutable i etern, rebutjant la possibilitat del canvi i la multiplicitat. El seu raonament lògic i la distinció entre el “ésser” i el “no-ésser” van influir en la filosofia posterior, encara que les seves idees contrastaven amb la visió d'Heràclit. Parmènides és considerat un dels pensadors clau en la història de la metafísica i l'ontologia.
  • 500 BCE

    PRESOCRÀTICS: Anaxàgores

    PRESOCRÀTICS: Anaxàgores
    500 aC — 428 aC
    Un dels primers filòsofs a proposar un enfocament més científic per explicar el món. Va introduir la noció de "nous" o ment com la força impulsora darrere de tot, un principi ordinador que organitza la matèria. La seva teoria de les partícules indivisibles "nous" va influir en el desenvolupament posterior de la filosofia i la ciència. Encara que eren idees innovadores, va enfrontar certa oposició en el seu temps a causa del rebuig d'explicacions mitològiques tradicionals.
  • 427 BCE

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Plató

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Plató
    427 aC - 347 aC
    Plató, seguidor de Sòcrates, va fundar l'Acadèmia, una de les primeres institucions d'educació superior. En els seus diàlegs filosòfics, va explorar temes com ètica, epistemologia i política, desenvolupant la teoria de les Idees, que sosté que la realitat sensible és una ombra de realitats eternes. "La República" aborda justícia i l'estructura ideal d'un Estat. Plató és un pilar de la filosofia occidental.
  • 384 BCE

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Aristòtil

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Aristòtil
    384 aC — 322 aC
    Aristóteles, alumno de Platón, fue un destacado filósofo y científico griego que fundó el Liceo. Su enfocamiento en la observación y clasificación dio lugar a la lógica formal. Abordó ética, proponiendo la virtud como un camino intermedio, y sus obras, como "Ética a Nicómaco" y "Política", influyeron significativamente en la filosofía, la ciencia y la metafísica. Su legado perdura a través de los siglos.
  • 356 BCE

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Alexandre el Gran

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Alexandre el Gran
    356 aC - 323 aC
    Alexandre el Gran, líder militar macedoni, va conquerir un vast imperi des de Grècia fins a l'Índia al 4t segle aC. El seu llegat inclou la difusió de la cultura hel·lenística i una impactant influència en la història militar i política. El seu regnat, breu, però poderós, va deixar una empremta perdurable a la història antiga.
  • 335 BCE

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Peripatètics

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Peripatètics
    Peripatètics (seguidors d'Aristòtil):
    Els peripatètics, seguidors d'Aristòtil, van continuar el seu llegat al Liceu. Fidel a la tradició aristotèlica, van enfocar els seus ensenyaments en ètica, política, biologia i metafísica i van destacar la importància de l'observació i l'experiència. Encara que l'escola va enfrontar persecucions, la seva influència va persistir, deixant una marca duradora a la filosofia antiga.
  • 307 BCE

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Epicuris

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Epicuris
    Fundada per Epicur, escola advocava per la recerca del plaer com l'objectiu principal de la vida, encara que entenien el plaer en termes de tranquil·litat i absència de dolor, més que no pas en la indulgència hedonista.
  • 304 BCE

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Estoïcisme

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Estoïcisme
    Iniciada per Zenó de Citio, els estoics ensenyaven la importància de la virtut, l'acceptació del destí i la indiferència cap a les coses externes. Cercaven l'ataraxia, un estat d'impertorbabilitat interior.
  • 300 BCE

    Melisa de Samos

    Melisa de Samos
    III aC - IV aC
    Melisa de Samos va ser una filòsofa i matemàtica que va formar part de l'Escola Pitagòrica.
    No se sap res de la vida. Només se la coneix per una carta escrita a una altra dona anomenada Clareta. Al llibre Història de les dones filòsofes de Gilles Ménage, recull un breu resum d'una carta que Melissa va enviar a Clareta.
  • 354

    FILOSOFIA MEDIEVAL: Agustí d'Hipona

    FILOSOFIA MEDIEVAL: Agustí d'Hipona
    354 - 430

    Agustí d'Hipona, va ser un influent filòsof i teòleg cristià. Les seves obres, com ara "Confessions" i "La Ciutat de Déu", aborden temes com el mal, la llibertat i la relació entre fe i raó. El seu pensament ha deixat una marca duradora en la teologia cristiana i la filosofia occidental, i és reconegut com a sant per l'Església catòlica. (Tenia molta influència de Plató)
  • 400

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Cinisme

    ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES: Cinisme
    Escola advocava per una vida simple i austera, en què es menyspreaven les possessions materials i es buscava viure en harmonia amb la natura.
  • Period: 436 to 1400

    FILOSOFIA MEDIEVAL

    La filosofia d'una Tecnologia
    Teo: divilitat
    Problema principal: relació entre la raó i la fe
  • 1098

    Hildegarda de Bingen

    Hildegarda de Bingen
    1098 - 1179
    Una de les filòsofes principals de la seva edat. Va ser filòsofa, científica, metge, abadessa i mística. Es considera una de les filòsofes més influents de l'edat medieval i de la història del pensament occidental, i per a molts, amb ella neixen les ciències de la natura, que abasta disciplines com la biologia, botànica, zoologia, paleontologia, geografia, bioquímica, geologia, astronomia, física...
  • 1224

    TFILOSOFIA MEDIEVAL: Tomàs d'Aquino

    TFILOSOFIA MEDIEVAL: Tomàs d'Aquino
    1224 - 1274
    Tomàs d'Aquino, filòsof i teòleg medieval que va buscar reconciliar la fe cristiana amb la filosofia aristotèlica. La seva obra principal, la "Summa Theologica", aborda temes des de l'existència de Déu fins a l'ètica, defensant l'harmonia entre raó i fe. Canonitzat com a sant el 1323, la seva síntesi entre la filosofia clàssica i la teologia va deixar un impacte durador en la tradició catòlica i en la filosofia medieval.
  • 1285

    FILOSOFIA MEDIEVAL: Guillem d'occan

    FILOSOFIA MEDIEVAL: Guillem d'occan
    1285 - 1347
    Filòsof i teòleg medieval del segle XIV, conegut pel “Principi d'Ockham”, que advoca per la simplicitat en les explicacions. Crític de la teologia escolàstica, el seu enfocament va influir en la filosofia i la metodologia científica posterior.
  • 1473

    FILOSOFIA MODERNA: Copèrnic

    FILOSOFIA MODERNA: Copèrnic
    1473 - 1543
    Va ser el primer en formular una teoria moderna que defensava l'heliocentrisme.
    Helio ⇾ defensa la teoria que el sol està al centre de l'univers.
  • 1564

    FILOSOFIA MODERNA: Gal·lileu

    FILOSOFIA MODERNA: Gal·lileu
    1564 - 1642
    Va ser inventor i Enginyer. Va perfeccionar el telescopi ⇾ perfecciona les teories de Copèrnic i Kepler.
    ⇾ Idea antiga: tot gira al voltant de nosaltres.
    Va descobrir que Júpiter té satèl·lits.
  • 1571

    FILOSOFIA MODERNA: Kepler

    FILOSOFIA MODERNA: Kepler
    1571 - 1630
    Astrònom i matemàtic alemany del segle XVII, va formular les lleis del moviment planetari basant-se en les observacions de Tycho Brahe. Aquestes lleis van revolucionar l'astronomia i van contribuir a la formulació posterior de la llei de la gravitació universal de Newton. Kepler també va realitzar avenços en matemàtiques i òptica, i el seu enfocament rigorós va establir les bases per a la revolució científica.
  • Period: to

    FILOSOFIA MODERNA

    NOVA CIÈNCIA
    Problema principal (coneixement, epistemologia)
    - Empirisme (defensen la idea que el coneixement prové de
    "l'empria" experiència
    - Racionalisme (els sentits no són fiables, creuen en la raó i
    les matemàtiques)
    Síntesi de Kant: moviment cultural polític que intenta donar la resposta al problema del coneixement.
  • Damaris Cudworth Masham

    Damaris Cudworth Masham
    1659 - 1708
    Va ser una filòsofa i escriptora anglesa. Masham va ser influent en el corrent filosòfic conegut com a empirisme i va mantenir correspondència amb John Locke, un altre destacat filòsof de l'època.
  • IDEALISME: Hegel

    IDEALISME: Hegel
    1770 - 1831
    Explica que la història de la humanitat s'explica en termes de baralla, el que guanya és el dominant i els que perd el dominat.
    Esquerres: Mark i Engels: Socialisme
  • VITALISME: Schopenhauer

    VITALISME: Schopenhauer
    Vitalisme: corrent filosòfic que afirma que hi ha una força vital única que distingeix els éssers vius de la matèria inanimada.
    1788 - 1860
    Filòsof alemany que va proposar una filosofia pessimista a "El món com a voluntat i representació". Enfocat a la "voluntat" com a força impulsiva i la crida a l'alliberament a través de la renúncia i negació de desitjos van influir en diversos camps, des de la literatura fins a la psicologia i la música.
  • VITALISME: Nietzsche

    VITALISME: Nietzsche
    1844 - 1900
    Influent filòsof alemany conegut per la seva crítica a la moral tradicional, el seu concepte de la “voluntat de poder” i la seva afirmació de la “mort de Déu”. La seva obra ha tingut un impacte significatiu a la filosofia, la psicologia i la literatura modernes.
  • FILOSOFIA ANALÍTICA: Russell

    FILOSOFIA ANALÍTICA: Russell
    1872 - 1970
    Bertrand Russell va ser un filòsof influent, lògic i activista britànic, destacat per les seves contribucions a la lògica matemàtica i la filosofia analítica. També va ser un pacifista i crític social, rebent el Premi Nobel de Literatura el 1950. El seu llegat s'estén per la filosofia, la política i la literatura.
  • FILOSOFIA ANALÍTICA: Wittgenstein

    FILOSOFIA ANALÍTICA: Wittgenstein
    1889 - 1951
    Ludwig Wittgenstein va ser un influent filòsof austro-britànic. La seva obra inicial, "Tractatus Logico-Philosophicus", va abordar la relació entre llenguatge i món. Després d'un retir, va tornar amb "Investigacions Filosòfiques", destacant l'ús pràctic del llenguatge i la noció de "jocs de llenguatge". El seu enfocament en el llenguatge com a eina ha tingut un impacte durador a la filosofia analítica.
  • Period: to

    FILOSOFIA CONTEMPORÀNEA

  • ATMITZACIÖ TEMÀTICA: Filosofia del dret (Ètica)

    ATMITZACIÖ TEMÀTICA: Filosofia del dret (Ètica)
    Una branca de la filosofia que s'ocupa de qüestions relacionades amb la llei, la justícia, els drets i la naturalesa dels sistemes legals. Examina qüestions fonamentals sobre la moralitat i l'ètica en la formulació i l'aplicació de les lleis.
  • AUTORITZACIÓ TÈRIMCA: Bioèitca (Quëstionar-se els límits)

    La bioètica, a la seva essència, és una branca de l'ètica que s'ocupa de qüestions morals relacionades amb la biologia, la medicina i les ciències de la salut. Combina principis ètics fonamentals amb qüestions específiques derivades d'avenços en biotecnologia, medicina i biologia. Des del punt de vista filosòfic, la bioètica examina i reflexiona sobre els valors, els principis i els dilemes ètics en l'àmbit de la vida i la salut.
  • ATOMITZACIÓ TEMÀTICA: Filosofia de la ment

    ATOMITZACIÓ TEMÀTICA: Filosofia de la ment
    La filosofía de la mente es una rama de la filosofía que se ocupa de comprender la naturaleza de la mente, la conciencia y la cognición. Examina cuestiones fundamentales como la relación entre la mente y el cuerpo, la naturaleza de la experiencia consciente, y cómo los procesos mentales están relacionados con el cerebro y el cuerpo físico.
  • ATOMITZACIÓ TEMÀTICA: Filosofia de la ciència

    ATOMITZACIÓ TEMÀTICA: Filosofia de la ciència
    La filosofia de la ciència és una branca de la filosofia que s'ocupa de qüestions relacionades amb la natura, el mètode i el coneixement científic. Examina la base conceptual, les suposicions subjacents i les implicacions de la investigació científica. Alguns temes comuns a la filosofia de la ciència inclouen:
  • Ayn Rand

    Ayn Rand
    1905 - 1982
    Va ser una filòsofa i escriptora russa, nacionalitzada nord-americana. Autora de les novel·les El manantial i La rebel·lió d'Atlas, va desenvolupar un sistema filosòfic conegut com a «objectivisme».
  • ATOMITZACIÓ TEMÀTICA: Filosofia del llenguatge

    ATOMITZACIÓ TEMÀTICA: Filosofia del llenguatge
    La filosofia del llenguatge és una branca de la filosofia que s'ocupa de la natura, l'origen, l'ús i l'estructura del llenguatge. Examina preguntes fonamentals sobre com el llenguatge influeix en el nostre pensament, coneixement i comunicació.
  • ATOMITZACIÓ TEMÀTICA: Filosofia política

    ATOMITZACIÓ TEMÀTICA: Filosofia política
    La filosofia política és una branca de la filosofia que s'ocupa de qüestions relacionades amb el govern, el poder, la justícia, la llibertat i l'organització de la societat. Examina conceptes fonamentals com ara l'Estat, l'autoritat, la legitimitat i els drets individuals.
  • FILOSFIA MODERNA: Teoria crítica

    Teoria crítica --> Escola de Frankfurt:
    --> Adorno
    --> Benjamin
    --> Horkheimer
    --> Habermas
    Donen suport la teoria del marquisme ---> critiquen qüestionar la idea de progrés.