FRIS CRONOLÒGIC

  • Period: 401 to 500

    Segle V

  • Period: 476 to 1492

    Edad medieval

  • Period: 501 to 600

    Segle VI

  • Period: 601 to 700

    Segle VII

  • Period: 701 to 800

    Segle VIII

  • Period: 801 to 900

    Segle IX

  • Period: 901 to 1000

    Segle X

  • Period: 1001 to 1100

    Segle XI

  • Period: 1101 to 1200

    Segle XII

  • 1130

    Guillem de Berguedà

    Guillem de Berguedà
    Guillem de Berguedà (1130-1195) és el trobador català del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà, que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
  • 1200

    Les Homilies d'Organyà i Forum ludicum

    És el que abans era considerat el primer text en català juntament amb el Forum ludicum. És un text monàstic que consisteix en un recull de sermons del segle s. XI-XII.
  • Period: 1201 to 1300

    Segle XIII

  • 1232

    Ramón LLull

    Ramón LLull
    Llull va ser un dels primers a tot Europa que dignifica la seva llengua romàntica per escriure temes que fins llavors només es tractaven en latí. També va ser el primer europeu documentat a escriure novel·la en prosa sobre temes contemporanis. Llull, a part d'escriure novel·les, va ser un personatge important envers el cristianisme, expandint-lo i formant esglésies per una gran part d'Àfrica.
  • 1274

    Crònica de Jaume I

    Narració autobiogràfica dictada pel mateix a la seva cort, que té com a finalitat que les seves gestes quedin en el record i perquè puguin servir d'exemple per a la posteritat.
  • 1285

    Crònica de Bernat Desclot

    Narra fets històrics des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere II el Gran. Es centra més en aquest últim. A més a més, sobre l'autor no se'n sap res, si tan sols si el seu nom és verídic, o, per contra, utilitzava un pseudònim.
  • Period: 1301 to 1400

    Segle XIV

  • Period: 1301 to 1501

    L'Humanisme

    Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle xvi,
  • 1326

    Crònica de Ramon Muntaner

    Narra els fets des que engendrament de Jaume I fins a la Coronació d'Alfons III el Benigne. L'objectiu era glorificar als reis de la Casa d'Aragó. Destaca però per les narracions de l'autor entre els almogàvers, soldats mercenaris.
  • 1340

    Bernat Metge i "Lo Somni"

    Bernat Metge i "Lo Somni"
    Era funcionari de la cancelleria reial. Lo somni és l'obra mestra de Bernat Metge i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català. Metge l'escrigué amb l'objectiu de defensar la seva innocència davant el nou rei, i hi explica com, a la presó estant, se li apareix en un somni el rei Joan el Caçador, mort feia poc.
  • 1383

    Crònica de Pere III el Cerimoniós

    Escrit en forma autobiogràfica per ordre del rei Pere el Cerimoniós. Compren des del seu regnat fins al del seu pare, Alfons III, el Benigne. Per escriure-la, es basa en la de Pere I. Aquesta està composta per un total de sis volums.
  • Period: 1400 to

    Renaixement

    El Renaixement s'inicia a Itàlia a finals del segle XIV més tard es difondrà per tota Europa. S'anomena Renaixement, que vol dir tornar a néixer, com que en totes les arts se cerca tornar a reproduir la magnificència de l'època grecoromana.
  • Period: 1401 to 1500

    Segle XV

  • 1402

    Ausiàs March

    Ausiàs March
    Es considera el gran renovador de la nostra poesia medieval, especialment per les innovacions que introdueix en el tractament de la dona. March atorga a aquesta qualitat i sentiments més humanitzats. El contingut de la seva obra es classifiquen en quatre apartats: Cants d'amor, Cants de mort, Cants morals i el Cant espirituals.
  • 1413

    Joanot Martorelll i Tirant lo Blanc

    Joanot Martorelll i Tirant lo Blanc
    El Tirant lo Blanc és l'obra més representativa de la literatura catalana. Un novel·la que transcendeix de la simple Narració de cavalleries per oferir-nos l'univers i la cultura de l'home medieval. El seu autor, Joanot Martorell, cavaller valencià del segle XV, ens presenta un heroi que aconsegueix el somni de la cavalleria medieval: l'Alliberament de Constantinoble de mans dels turcs i la Conversió al cristianisme de tota la Mediterrània.
  • 1435

    Joan Roís de Corella

    Joan Roís de Corella
    Nascut a València, Joan Roís de Corella (1435-1497) és un dels escriptors catalans més importants del segle XV. La seva obra, escrita en vers i en prosa, va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries. Roís de Corella era cavaller, però també va estudiar teologia. No va arribar a ser mai sacerdot. Corella escriu en un estil retòric, filigranat, culte, en una prosa cuidada que imita els autors clàssics i que ha estat anomenada pels crítics prosa d'art.
  • 1474

    Formació de la Corona d'Aragó

  • Period: 1492 to

    Edad moderna

  • Period: 1501 to

    Segle XVI

  • 1505

    Pere Serafí

    Pere Serafí
    Un dels poetes més importants d'aquest el qual Introdueix el sonet i el madrigal, pròpia de la mètrica italiana. També innova i millora molt el mode d'escriure tant poesia com narrativa.
  • Period: to

    Segle XVII

  • Period: to

    Barroc

    Les característiques artístiques generals del barroc són el predomini del decoratiu sobre l'estructural, recerca de sensacions de moviment i tensió, de l'emoció abans que la bellesa, predomini de la sensualitat sobre la racionalitat, producció de sensació d'espai aeri i profunditat, i inclinació a l'espectacularitat artificiosa. Els textos, doncs, adopten i adquireixen unes característiques semblants.
  • Guerra dels segadors

    Conflicte que és dona a lloc entre els soldats castellans, hospedats a pobles catalans durant la guerra amb França.
  • Guerra de Succeció

  • Period: to

    Segle XVIII

  • Joan Ramis i Ramis.

    Joan Ramis i Ramis.
    Figura més important del Neoclassicisme. Va conrear poesia i, sobretot, teatre. Lucrècia és la seva obra més rellevant i conté els elements més purs del teatre Neoclàssic com són la unitat de lloc, acció i temps.
  • Period: to

    Neoclassicisme

    A mitjans del segle XVIII va produir-se una ferma reacció contra l’estil precedent i, sota la influència de les doctrines racionalistes de la Il·lustració, novament va tornar a buscar-se en els clàssics a la recerca de la bellesa ideal i les proporcions ideals. Així, l’esgotament del barroc i l’impacte que va produir en el món cultural el descobriment de les ruïnes de Pompeia, van fer renéixer un altre cop l’interès per la Grècia i la Roma clàssiques donant lloc al neoclassicisme.
  • Period: to

    Il·lustració

    Al llarg del segle XVIII va desenvolupar-se a Europa un moviment intel·lectual, la Il·lustració, que va realitzar una crítica molt profunda dels fonaments de l'Antic Règim. I és que pocs períodes de la història europea han estat tan fecunds en la recerca de solucions noves a les qüestions polítiques i socials com l'etapa final de l'Antic Règim, l'anomenat Segle de les Llums. La Il·lustració té els seus orígens en l'obra de dos pensadors anglesos: John Locke i Isaac Newton.
  • Bonaventura Carles Aribau

    Bonaventura Carles Aribau
  • Period: to

    Romanticisme

    El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
    Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
  • Maria Josepa Massanés i Dalmau

    Principalment remarcava i defensava els seguents punts:
    ● Autoafirmació de la condició d’escriptora.
    ● Emancipació intel·lectual de la dona.
    ● Anima a explorar temes com la religiositat, la història o
    els valors patriòtics (considerats com a no femenins)
  • Constitució espanyola

    Constitució espanyola
    Elaborada a les Corts de Cadis, de caire liberal.
  • Inici de la Reinaxeça a Catalunya

    A més a més, aquesta data es va decidir així ja que conicideix amb la publicació de l'oda "La pàtria" de B. C. Arribau.
  • Principals erudits i historiadors impunsors de la Renaixença

    Entre d'altres: Marià Aguiló, Manul Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Teodor Llorente...
  • Àngel Guimerà

    Àngel Guimerà
    Àngel Guimerà i Jorge fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença.
  • Dolors Monserdà i Vidal

    ● Primera dona en presidir uns Jocs Florals de
    Barcelona (1909), i una de les 7 úniques dones
    en ser premiada fins llavors (contra 194
    homes).
    ● Feminisme burgès, conservador, catòlic:
    reclama unes competències per a la dona,
    sense qüestionar el dels homes.
    ● Defensa la instrucció de la dona i el seu
    involucrament en la feina i els negocis familiars.
  • Narcís Oller

    Narcís Oller
    Narcís Oller i de Moragas va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del segle xix.
  • Period: to

    Realisme

    Centrat en la novel·la, té com objectiu reflectir la societat del seu temps. Es valor la capacitat d'observació, predomina la raó, es rebutja la idealització romàntica, personatges de la vida quotidiana, èmfasi en temes socials i té un estil versemblant. A Europa trobem autors com Charles Dickens o Lev Tolstoi.
    És representat a Espanya per Galdós o Clarín. A Catalunya destaca Narcís Oller per ser-ne el màxim exponent amb la seva novel·la.
  • Restauració dels jocs florals

    Restauració dels jocs florals
  • Revolució de Setembre

    Revolució de Setembre
    Aquesta revolució acaba amb el destronament de la reina Isabel II
  • Caterina Albert i Paradís

    Dona culta: Des de petita rep formació en pintura,
    escultura, música, i és una gran lectora de clàssics i
    contemporanis.
    ● Lluita per la independència artística: Escriurà
    sobre temes difícils, controvertits, sense fer cas a
    la crítica d’alguns contemporanis i sent fidel a la
    seva llibertat creadora.
  • Period: to

    Durant aquets període, Jacint Verdaguer va escriure tres de les seves obres més importants (amb l'ordre que apareixen a continuació); "L'Atlàntida", 1877, "Flors de Calvari", 1986 i "En defensa pròpia", 1895.

  • Proclamació de la Primera República Espanyola

  • Jacint Verdaguer

    Jacint Verdaguer
    Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, província de Barcelona, 17 de maig de 1845-Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
  • Eugeni d'Ors

    Eugeni d'Ors i Rovira fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix. Usà el pseudònim Xènius. Fou el princial representant del moviment noucentista.
  • Josep Carner

    Josep Carner
    Josep Carner i Puig-Oriol, fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme
  • Joan Maragall

    Joan Maragall
    Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860-Barcelona, 20 de desembre de 1911) fou un poeta català adepte del moviment artístic anomenat Modernisme. Les seves obres es basen en la "paraula viva", concepte inventat per ell que consisteix en l'espontaneïtat i la instantaneïtat en la composició literària.
    Obres:
    -Poesies
    -Visions i cants
    -Les disperses
    -Enllà
    -Les seqüències
  • Exposició universal de Barcelona

  • Period: to

    El Modernisme

    El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del xix i principi del xx, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional.
    En destaquen Santiago Rusiñol i Victor Català. També Lluís Domènech i Montaner i Antoni Gaudí.
  • Pèrdua de les colònies espanyoles de Cuba i FIlipines

  • Period: to

    L'Escola Mallorquina

    Al contrari que a Catalunya, però al mateix temps. No volen ser trencadors, els hi agraden els clàssics. El moviment és paral·lel i contrari al modernisme. Els màxims representants van ser Miquel Costa i Lloberta i Joan Alcover.
    Es troba caracteritzat pel classicisme i l'assumpció de la tradició popular i idealització del paisatge mallorquí.
  • Les avantguardes

    Gairebé tot el segle XX va estar marcat per moviments d'avanguardes. En destaquen els seguents: Cubisme, Futurisme, Dadaisme, Surealisme, Expressionisme. A Catalunya en destaquen Joan Salvat-Papasseit i Josep Vicenç Foix.
  • Creació de Solidaritat Catalana

  • Period: to

    Noucentisme

    Reacció classicitzant al Modernisme. Els noucentistes van defensar l'art i la literatura sotmesos als cànons del classicisme.
    Va significar la pujada al poder de la burgesia catalana que, a través de la Lliga Regionalista, va governar la Mancomunitat de Catalunya.
    Es van construir edificis culturals, com l'Institut d'Estudis Catalans o la biblioteca de Catalunya que van fer la Catalunya moderna. Pompeu Fabra va impulsar la normalització ortogràfica i gramatical.
  • Period: to

    Poesia, teatre i prosa anys 20 i 30

    En la poesia, el corrent predominant és la poètica postsimbolista, encapçalada per autors com Carles Riba i els seus companys Clementina Arderiu, Màrius Torres...
    En el teatre es descriuen situacions i conflictes de la burgesia conservadora el seu màxim representant és Carles soldevila. Als anys 30, Joan oliver i Josep Maria Millàs-Raurell escriuen obres crítiques que qüestionen els fonaments ideològics de la societat burgesa.
    I a la prosa es pateix una crisi amb la barreja de gèneres.
  • Segona República Espanyola

  • Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya

  • Prohibiciò del Català

  • Victòria de les Esquerres en les eleccions

  • Period: to

    Guerra Civil Espanyola

  • Exili massiu de catalans

  • Inici Segona Guerra Mundial

  • Period: to

    Anys quaranta als setanta: postguerra

    Els únics camins per a la literatura catalana eren l'exili o la clandestinitat. Això permet començar una reconstrucció. Neix la Nova Cançó i es creen revistes com Cavall Fort per als nens i editorials.
  • Es permet la publicació selectiva d'obres en Català

  • Period: to

    Anys setanta als nostres dies

    En aquests anys s'han multiplicat les tendències artístiques i literaries. Lluny de l'establiment de corrents determinats, ara aquests conviuen a l'hora encara que siguin oposas. Hi ha tres factors fonamentals amb molta importància: la normalització del món editorial, presencia de generacions que han estudiat el català i la diversitat de models literaris. Destaquem Baltasar Porcel, Feliu Formosa...