-
NAIXEMENT
Francisco de goya va naixer a Fuendetodos, provincia de Saragossa el 30 de març de 1746. -
Period: to
FRANCISCO DE GOYA
-
Francisco Josehp de Goya
com les carreres de la familia de goya no tenia triunf, con no tenien prou de diners es va fer pintor... -
Francisco Josehp de Goya
Goya podia relacionar-se fàcilment amb les distintes classes socials; la família del seu pare estava a cavall entre la gent de poble i la burgesia. El seu avi patern va ser notari, amb la categoria social que això implicava, però, el seu besavi –mestre d'obres–, i el seu pare –daurador–, no van tenir dret al distintiu Don. -
Quita sol
Procedència Col·lecció Real. Entregat a la Real Fàbrica de Tapissos de Santa Bárbara, Madrid, el 12 d'agost de 1777. Transferit entre 1856-1857 al Palau Reial de Madrid (soterranis de l'ofici de tapisseria) . Va ingressar en el Museu del Prado el 15 de febrer de 1870, per reals ordes de 18.1.1870 i 8.2.1870. -
Quita sol
Cartó per a tapís el motiu principal del qual és una elegant jove, a la que un bonic protegix del sol amb una ombrel·la o para-sol. Va poder tindre com a model una obra del pintor francés Jean Ranc, Vertumno i Pomona, ara en el Musée Fabre, de Montpeller, encara que Goya va transformar l'assumpte mitològic en una escena de la vida moderna. -
Quita sol
La vista en perspectiva de baix dalt, i el seu format, indiquen que estava destinat a decorar una sobrefinestra. El tapís resultant d'este cartó penjava en el menjador dels prínceps d'Astúries (el futur Carles IV i la seua esposa María Luisa de Parma) Al Palau d'El Pardo a Madrid. -
Quita sol
La sèrie de què forma part es componia de deu tapissos d'assumptes "campestres" (tots conservats en el Museu del Prado, P00768-P00777) , sent la seua composició ja en estos anys d'invenció del mateix Goya, com consta en els documents relatius a l'encàrrec. Avís: A causa de l'inici de la reordenació de la col·lecció del Museu, en funció del nou espai doní. -
La pradera de San Isidre
La praderia de Sant Isidre (1788) és una de les obres més comentades i valorades de Francisco de Goya.Es tracta d'un esbós pintat per a una sèrie de cartons per a tapissos destinats a la decoració del dormitori de les infantes del Palau d'El Pardo. -
La pradera de San Isidre
Amb la mort de Carles III el projecte va quedar inacabat, i el quadro, que mesuraria set metres i mig de longitud, va quedar en este deliciós apunt. El quadret va passar a propietat dels ducs d'Osuna fins a 1896, any en què va ser adquirit pel Museu del Prado. -
El son de la raó produïx monstruos
és un gravat de la sèrie Els Capritxos del pintor espanyol Francisco de Goya. Està numerat amb el número 43 en la sèrie de 80 estampes. Es va publicar en 1799. -
El colós
El colós (1808-1812) , també denominat El gegant, El pànic i La tormenta,1 és un quadro tradicionalment atribuït a Francisco de Goya en el que un gegant de grandària colossal es dreça després d'unes muntanyes -
La carrega dels mamelucs
La guerra va suposar una gran commoció per a un il·lustrat com el pintor, que l'abomina, i va deixar empremta en la seua obra tant gràcies a estos dos quadros de gran format (268 cm.por 347 cm. mesura este) , com a través de la sèrie de gravats dels "Desastres de la guerra -
La carga dels Mamelucs
És un oli sobre llenç que Francisco de Goya va pintar l'any 1814, junt amb "Los afusellaments de la Moncloa", una vegada conclosa la Guerra de la Independència espanyola, segons apunts presos durant eixos mateixos anys o relats de què ho van presenciar (pareix provat que Goya no va assistir a l'alçament popular) . -
Saturn devoranr un fill
Comprada en 1873 pel baró Frédéric Emile d´Erlanger, que va encarregar l'immediat trasllat de les pintures murals a llenç. En 1878, en l'exposició Universal de París, per a la seua possible venda. En 1881 d'Erlanger les va cedir a l'Estat espanyol, que les va destinar al Museu del Prado, on es van exposar des de 1889. -
Saturn devorant un fill
1820 - 1823
Quinta del Sord, Madrid, donada per Goya abans de partir per a Bordeus en 1823 al seu nét Marià. Venuda per este a Javier Goya, en 1833, encara que va retornar a la propietat de Marià en 1854. En 1859, la possessió va ser venuda a Segon Abellars. En 1863 adquirida per Louis Rodolphe Coumont. -
Muerte de Goya
