Filòsofs de la història

  • 425 BCE

    Plató

    Plató
    Atenes
    És el primer en fer filosofia escrita. Va desenvolupar un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major.
  • 399 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates
    Atenes
    Va ser un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Només n'ha arribat informació per mitjà dels seus deixebles. En particular, els diàlegs de Plató ofereixen la font d'informació més fiable sobre Sòcrates que hi ha actualment.
    Algunes de les seves frases són:
    “No val la pena viure una vida que no ha estat examinada”
    “Un home honest sempre és un nen”
    “A l’inici del coneixement hi trobem la sorpresa”
  • 322 BCE

    Aristòtel

    Aristòtel
    Estagèria, Atenes.
    Filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història. La filosofia política d'Aristòtil se'ns presenta com una síntesi de teoria i pràctica, com un intent d'harmonitzar la veritat i la vida en el context d'un plantejament realista. Una tesi fonamental del seu pensament, la consideració de lhome com un animal polític o social per naturales
  • 270 BCE

    Epicur

    Epicur
    Samos,Grècia. La seva filosofia s’emmarca en la recerca de la felicitat pròpia dels sistemes hel·lenístics com l’estoïcisme
    Per Epicur la filosofia ha de guarir dels temors que experimenta l’home; en especial la por dels déus i de la mort. De fet, el remei per a la infelicitat es resumeix en el famós «tetrafàrmac»: No s’ha de témer els déus, no s’ha de témer la mort, el plaer és fàcil d’aconseguir, el dolor és fàcil d’evitar.
  • Descartes

    Descartes
    Estocolm,Suècia.
    És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica.
    Una frase molt coneguda seva és:
    “pienso, luego existo”
  • Spinoza

    Spinoza
    Amsterdam, Països Baixos
    Spinoza va exercir un gran paper en el desenvolupament de l'ateisme i el lliure pensament. La religió no persegueix la finalitat de conèixer la naturalesa de les coses, sinó només d'alliçonar als homes quin ha de ser el mode de vida moral. Per això, ni la religió ni l'Estat no han d'atemptar contra la llibertat del pensament
  • Hume

    Hume
    Edinburg,Regne Unit
    Hume es va esforçar per crear una ciència naturalista de l'home que examinés la base psicològica de la naturalesa humana. Hume va argumentar contra l'existència d'idees innates, i va postular que tot el coneixement humà es deriva únicament de l'experiència
  • Kant

    Kant
    Köningsberg
    Va ser un filòsof i científic prussià de la Il·lustració.Va ser el primer més important representant del criticisme i precursor de l'idealisme alemany. És un dels pensadors més influents de l'Europa moderna i de la filosofia universal.
    "Si alguna cosa és o no un objecte de la raó pura pràctica, és només la distinció de la possibilitat o impossibilitat de voler l'acció per la qual, si tinguéssim la facultat per a,un cert objecte seria realitzat
  • Nietzsche

    Nietzsche
    Röcken
    un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle xx.
    Va fer una crítica a la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la reconstrucció dels conceptes que les integren.
    La gran afirmació de Nietzsche serà la vida. La vida té sentit si s'entén l'existència com un temps per fer efectiva la llibertat de l'ésser humà: cal viure la vida amb optimisme, força i il·lusió per construir-la per la voluntat de crear de cada ésser humà
  • Miguel de Unamuno

    Miguel de Unamuno
    Bilbao.
    Miguel de Unamuno y Jugo, escriptor i filòsof espanyol. La seva obra conrea una gran varietat de gèneres literaris.
    Unamuno proposa una idea vital i tràgica sobre el coneixement de l'home concret en la impossibilitat de comprendre racionalment l'home pel tràgic combat de la vida amb la raó, perquè veritat és la que fa viure, buscar la veritat a la vida i la vida a la veritat
  • Freud

    Freud
    Londres, Regne Unit
    Va ser un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals.
    La teoria de Freud intenta explicar les forces inconscients que motiven el comportament humà, és a dir, aquells conflictes interns que apareixen durant la infància i que afecten, a posteriori, els comportaments i les emocions de l'individu. A la Psicoanàlisi la sexualitat és la base del desenvolupament de les persones.
  • Fina Birulés i Bertran

    Fina Birulés i Bertran
    Girona.
    És professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona.
    No té cap corrent filosòfic clar. La sevas investigació es basa en la subjectivitat politica, la hist`òria i l’acció, i per altre banda, la teoria feminista i la producció folosòfica femenina.
  • Russell

    Russell
    Trellech, Gal·les.
    Va ser un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del segle xx. Va popularitzar la filosofia, i especialment la lògica.
    La filosofia de Russell, es basa en l'anàlisi i l'elucidació dels principis i conceptes de la ciència natural; la seva essència és la lògica, lanàlisi lògica del llenguatge. Amb justícia es considera Russell com el representant més destacat del neopositivisme modern.
  • Nagel

    Nagel
    Belgrad.
    Va ser un filòsof nord-americà, que és professor de Filosofia i Dret a la Universitat de Nova York.
    La filosofia de Nagel tracta únicament plantejant preguntes, raonant, posant a prova idees i pensaments mitjançant possibles arguments en contra de les mateixes, i reflexionant com funcionen realment els nostres conceptes.