Filòsofs a la història

  • 490 BCE

    Pitàgores

    Pitàgores
    Filòsof nascut a Samos, Grècia, fundador del Pitagorisme, la seva doctrina, creia que totes les relacions podien ser reduïdes a relacions numèriques.
    És recordat per haver desenvolupat el teorema de Pitàgores que s'utilitza per mesurar la longitud i els angles del triangle rectangular. Degut a això, en alguns contextos se'l coneix com el "filòsof del nombre". «Tot el que és cognoscible té un nombre, ja que no és possible que sense nombre res pugui ser concebut ni conegut.»
  • 470 BCE

    Heràclit d'Efes

    Heràclit d'Efes
    Filòsof hilozoista (el món es troba en un procés etern de naixement i de destrucció) nascut a Efes,Turquia.
    Sosté que el foc és l'element primordial, ja que el foc mai no s'extingeix i que la seva naturalesa inquieta, li permet estar en sintonia amb el moviment natural de la resta de l'univers. «Aquest món, el mateix per a tots, no el va fer cap dels déus ni dels homes, sinó que ha estat eternament, és i serà un foc eternament vivent, que s'encén segons mesures i s'apaga segons mesures».
  • 399 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates
    Filòsof presocràtic nascut a Atenes, fundador de la filosofia occidental, les seves reflexions el van portar al reconeixement de la pròpia ignorància, que és, segons ell, allò que diferencia el coneixement humà de la ciència divina, l'home de Déu. Mestre de Plató, desenvolupà la seva filosofia en un moment en que triunfaba el moviment sofístic, aquest s'enfocava en el relativisme, la naturalesa i l'escepticisme respecte al valor absolut del coneixement. Frase cèlebre: “Només sé que no sé res”.
  • 370 BCE

    Demòcrit

    Demòcrit
    Filòsof atomista, va néixer a Abdera, Grècia.
    Defensava que tot allò que existeix està format per àtoms (fins i tot l'ànima). Per aquesta raó és considerat el “pare de la física”.
    Va decidir fer recerca del coneixement i va viatjar a països llunyans (Egipte, Pèrsia i Mesopotàmia) adquirint coneixements d'astrologia, teologia, geometria i altres matèries. "Res no existeix excepte àtoms i espai buit; tota la resta són opinions. L'única cosa innegable són les partícules que formen la matèria."
  • 347 BCE

    Plató

    Plató
    Filòsof idealista nascut a l'Antiga Atenes.
    Considerà la "idea" com a principi de l'ésser i del coneixement.
    Creà la teoria de les idees, amb què defensà l'existència de dos mons oposats: el de les idees (la realitat que és inamovible), i el món sensible (la realitat particular que es pot modificar). Frase cèlebre: "No són els ulls els que veuen, sinó el que nosaltres veiem per mitjà dels ulls."
  • 322 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    Filòsof deixeble de Plató, nascut a Estagira, Macedònia. Considerat un dels primers filòsofs empiristes, afirma que tot coneixement es fonamenta en l'experiència i s'adquireix a través de l'experiència.
    Critica la teoria de les idees i aposta per l'existència d'un únic món, sostenint que tot el cos està constituït per matèria i forma, component un tot únic. "La totalitat del món consta de tota la matèria que li és pròpia; vam veure que la seva pròpia matèria era el cos natural i sensible."
  • 270 BCE

    Epicur

    Epicur
    Epicur, nascut a Samos, Grècia.
    És un dels principals exponents de la filosofia hel·lenística i fundador de l'escola que porta el seu nom (epicureisme).
    Era un empirista, creia que els sentits són l'única font de confiança de coneixement sobre el món.
    Determina que la clau d'una vida feliç és aconseguir acumular la quantitat més gran de plaer mentre reduïm al màxim el dolor. "La riquesa no consisteix en tenir moltes possessions, sinó en tenir poques carències."
  • 106 BCE

    Ciceró

    Ciceró
    Polític, filòsof, escriptor i orador romà.S'inclina a l'escepticisme, considerant que no hi ha un criteri que permeti diferenciar les representacions reals de les no reals. Es centrà en els problemes de lètica: els problemes del bé superior, les virtuts com a única font de la felicitat, la contradicció entre el deure moral i el profit personal. Cridà a seguir la naturalesa congènita de l'home i considera que cal aspirar a la perfecció.
    "La vida feliç i feliç és l'únic objecte de tota filosofia."
  • 415

    Hipatia d'Alexandria

    Hipatia d'Alexandria
    Va ser una filòsofa i mestra neoplatònica, nascuda a Alexandria,Egipte.
    Prenia idees dels pitagòrics,que pensaven que l'essència del món són els números.Fou una de les primeres dones que estudià matemàtiques.
    Va contribuir a la ciència en els camps de les matemàtiques i l'astronomia(millorà astrolabis i planisferis). El seu pare i instructor va ser Teó d'Alexandria, matemàtic i astrònom. "Comprendre les coses que ens envolten és la millor preparació per comprendre les coses que hi ha més enllà"
  • René Descartes

    René Descartes
    Filòsof racionalista nascut a Descartes, França.
    Considera que és necessari dubtar de tot per poder arribar a la veritat i poder deixar de dubtar. Aquesta és la raó per la qual s'ha considerat que Descartes se serveix del dubte com a mètode per arribar a la veritat. Frase cèlebre: “Per investigar la veritat cal dubtar, quan sigui possible, de totes les coses”.
  • John Locke

    John Locke
    Va ser un filòsof i metge anglès, nascut a Wrington, Somerset, Anglaterra.
    Considerat com un dels pensadors més influents de l'empirisme (el coneixement humà parteix de l'experiència) i conegut com el «Pare del Liberalisme Clàssic».
    Sosté la llibertat de la persona com el fonament de la societat políticament organitzada. "L'home neix lliure però per tot arreu està encadenat."
  • Jeremy Bentham

    Jeremy Bentham
    Filòsof, jurista, economista i escriptor nascut a Londres. Considerat el pare de l'utilitarisme modern.Creu que la millor acció és la que produeix més felicitat i benestar per al major nombre d'individus involucrats i maximitza la utilitat. Es basà en maximitzar la felicitat i minimitzar el dolor a través de la política,la llei i l'ètica, destacant la importància de la llibertat individual sense perjudicar els altres.
    El bé més gran per al major nombre és el fonament de la moral i la legislació.
  • David Hume

    David Hume
    Va ser un filòsof, historiador, economista i assagista, nascut a Edimburg, Regne de Gran Bretanya.
    Constitueix una de les figures més importants de la filosofia occidental moderna i de la Il·lustració escocesa.
    És conegut pel seu sistema filosòfic influent en l'empirisme,l'escepticisme i el naturalisme.Va argumentar que el raonament inductiu i la creença en la causalitat no es poden justificar racionalment; en canvi, són el resultat de l'experiència.
    “Res és més lliure que la imaginació humana"
  • Jean Jacques Rousseau

    Jean Jacques Rousseau
    Filosòf deista (reconeix un déu com a autor de la natura),nascut a Ginebra,Suïssa.
    Representa l'ideal de la Il·lustració, que advocava per combatre la tirania a través de la raó i el coneixement. Definí els principis del sistema democràtic; proposà el dret com la principal font d'ordre a la societat. Formà les bases del Romanticisme i va permetre l'inici de noves teories filosòfiques com la liberal, republicana i democràtica. "La democràcia perfecta només pot existir en una societat d'àngels".
  • Immanuel Kant

    Immanuel Kant
    Filòsof i científic de la Il·lustració, nascut a Königsberg, Rússia. És un dels principals exponents tant de l'empirisme com del racionalisme, sosté que el coneixement es compon no només de raó sinó també d'experiència. Tractava de trobar la relació entre la natura i l'esperit.
    Fundador de la filosofia kantiana que té com a objectiu l'estudi de la raó en si mateixa. “Veiem les coses, no com són, sinó com som nosaltres”.
  • Georg Wilhelm Friedrich Hegel

    Georg Wilhelm Friedrich Hegel
    Filòsof idealista nascut a Stuttgart, Alemanya, afirma que la idea és el principi i fonament de l'ésser i el coneixement.
    La gran aportació del filòsof alemany va ser introduir el concepte de la "dialèctica" a la filosofia, sistema capaç d'explicar la història del món i el pensament, enfocant-se en que tot moviment sorgeix com a solució a les contradiccions del moviment anterior. "La contradicció és l'arrel de tot moviment."
  • Karl Marx

    Karl Marx
    Filòsof, economista, sociòleg, periodista, intel·lectual i polític comunista alemany d'origen jueu, nascut a Trèveris, Alemanya.
    Creador de la filosofia marxista que explica l'evolució de l'ésser humà i els seus sistemes de producció al llarg de la història. Explicà que els canvis en la història han esdevingut a través de la lluita de classes. Sosté que la societat ideal és la que es regeix per la classe proletària sense estat. "La pitjor lluita és la que no es fa".
  • Manuel García Morente

    Manuel García Morente
    Sacerdot, filòsof, teòleg i traductor espanyol.
    Representant del raciovitalisme, corrent que intenta superar l'oposició entre raó i vida.
    Considerà la raó com una funció vital. Creia que la filosofia havia d'estar basada en la vida real i en constant diàleg amb la realitat i l'experiència. Defensà la importància de la llibertat individual, i la moralitat basada en la raó i la voluntat d'actuar èticament.
    "La filosofia no és una ciència, sinó una actitud, una manera de viure i encarar la vida."
  • Hannah Arendt

    Hannah Arendt
    Escriptora i teòrica política alemanya, considerada una de les filòsofes més influents del segle xx.
    Va reflectir una preocupació per l'acció política i la llibertat individual en el context de la societat moderna i la democràcia. Creia que els éssers humans no són ni bons ni dolents, sinó que cada persona és responsable dels seus actes. Va assegurar que la gent es comporta millor quan té un patró que dirigeix la seva conducta.
    "La llibertat no és un do del cel, cal lluitar-hi cada dia."
  • Thomas Nagel

    Thomas Nagel
    Filòsof nascut a Belgrad, Iugoslàvia. Defensor del Kantinisme i Racionalisme de la filosofia moral.Autor del llibre "quin sentit té tot plegat?" dedicat a l'escepticisme i la certesa, les altres ments, el problema ment/cos, el bé i el mal, la mort,el sentit de la vida. En resum, dels problemes que s'ocupa la filosofia. Afirma que la vida no té sentit, pel que deixem de banda aquestes preguntes que no podem comprendre. "La vida no sols pot no tenir sentit, sinó també ser absurda."
  • José Antonio Marina

    José Antonio Marina
    Filòsof nascut a Toledo, Espanya.
    S'ha centrat en l'estudi de la intel·ligència i especialment dels mecanismes de la creativitat artística (del llenguatge sobretot), científica, tecnològica i econòmica.
    Considerat un exponent de la fenomenologia (branca filosòfica que tracta de comprendre com les persones vivim el món). “La intel·ligència és la capacitat de dirigir bé el comportament, regulant les emocions.”
  • Xavier Rubert de Ventós

    Xavier Rubert de Ventós
    Filòsof nascut a Barcelona, Espanya.Fundà la teoria de la sensibilitat nacionalista.
    Afirmà que els criteris morals són l'autenticitat,la realització personal,la maduresa, la responsabilitat... però també criteris oposats com la dependència, la vulnerabilitat, el compliment del desig...Amb aquests es va construint "una altra moral",oposada a l'establerta,que s'aparta de qualsevol tipus de principi o autoritat, però que té els seus propis criteris.
    "Fer filosofia es acceptar que no hi veiem clar"
  • Ernst Cassirer

    Ernst Cassirer
    Filosof idealista nascut a Breslau, Silèsia, Polònia.
    Fou un dels principals representants de l'Escola de Marburg neokantiana(volien retornar a la doctrina d'Immanuel Kant davant la imperant doctrina de l'idealisme absolut d'Hegel.)Sosté que l'ésser humà és un animal simbòlic, pensem i actuem simbòlicament. Amb símbols, construim un univers propi que va més enllà del món físic captat pels nostres sentits. “L'home ja no viu només en un univers físic pur sinó en un univers simbòlic”.
  • Fernando Savater

    Fernando Savater
    Filòsof, professor de filosofia i escriptor espanyol.
    La seva filosofia és il·lustrada i vitalista. Caracteritzat pel seu sentit comú. Polèmic, en general, sempre va en contra del corrent.
    Assegurava que els éssers humans, mitjançant l'ètica, cercaven la felicitat de manera natural, amb les possibles formes de realització. Això el duia a concloure que l'ètica no havia de jutjar les accions pels criteris aliens a la felicitat. "La filosofia és una manera de reflexionar per intentar viure millor"
  • Ludwig Wittgenstein

    Ludwig Wittgenstein
    Filòsof, matemàtic, lingüista i lògic, nascut a Viena, Àustria.
    La filosofia l'entenia com un mètode d'anàlisi conceptual i lingüística. Considerat el fundador de la filosofia analítica, on s'evidenciava el seu afany de coneixement a través de les preguntes i el llenguatge. Aquesta se centrava en estudiar la connexió que hi ha entre el llenguatge natural, el pensament, la realitat-món, l'ús del llenguatge i els seus límits. "Els límits del meu llenguatge són els límits de la meva ment."
  • Fina Birulés i Bertran

    Fina Birulés i Bertran
    Professora de filosofia nascuda a Girona, Espanya.
    Autora d’articles entorn de la subjectivitat, la política i qüestions de teoria feminista.Sosté que el funcionament d'una societat és la convivència de tots, en virtut de la diferència de cadascun dels seus membres: és diferir, i no la igualtat, allò distintiu de la llibertat i d'una política correcta.Considera que cal evitar interpretar tota diferència en termes de desigualtat i errors de l'ideal democràtic.
    “Cal anar més enllà de la igualtat”
  • Nuccio Ordine

    Nuccio Ordine
    Considerat l'assagista més conegut d'Itàlia al món, és professor, filòsof i escriptor especialista en l'època del Renaixement i del pensament de Giordano Bruno. Nascut a Diamant,Itàlia.Sosté que la literatura i la filosofia són imprescindibles.Popularitza els clàssics i considera la cultura com un conjunt de pràctiques on les persones, aprenent a llegir bé, s'exerciten en el fet de viure amb dignitat.
    «La corrupció no es combat només amb bones lleis, també amb bones escoles i bones universitats"
  • Karl Jaspers

    Karl Jaspers
    Psiquiatre i filòsof, nascut a Oldenburg, Alemanya.
    Fou un dels màxims representants de l'existencialisme (centrà el seu anàlisi en la condició humana i la llibertat individual.)
    Sosté que les relacions humanes han de ser analitzades com a diferents manifestacions d'una “lluita amorosa” (amor i odi).Sosté que el veritable sentit de la vida és present en els períodes de commocions, quan l'home s'oblida de les seves preocupacions quotidianes i interessos. Frase cèlebre: Ser home és ser lliure.
  • Bertrand Russell

    Bertrand Russell
    Filòsof, matemàtic i escriptor, guanyador del Premi Nobel de Literatura, nascut a Gal·les, Regne Unit.
    Fundador del "neorealisme", oposició al idealisme influit per l'empirisme, afirma que tot coneixement procedeix de l'experiència. I del "neopositivisme" que destaca la importància de l'anàlisi del llenguatge i de la metodologia científica. "La bona vida ésguiada pel coneixement"
  • Karl Popper

    Karl Popper
    Filosof nascut a Viena, Àustria.Creador del "falsacionisme" o "racionalisme crític"un corrent epistemològic que critica les teories establertes per la ciència.
    També s'oposa a l'empirisme, basat en la natura i l'experiència dels sentits.Considera la formació del coneixement com un procés evolutiu que parteix de problemes i té intents de solució però exclou els intents fallits. "Potser estigui jo equivocat i tu per cert, potser amb un esforç a la veritat ens apropem."