FILOSOFIA GREGA

By lamyy
  • Period: 700 BCE to 600 BCE

    HOMER

    Va ser l’autor de la Ilíada i de l’Odissea ( havia acció i fons), les obres èpiques més importants de Grècia i de la literatura universal. Algunes fonts expliquen que Homer va ser un rapsode cec i pobre i que recorria diverses ciutats recitant poemes èpics que explicaven les gestes d’herois. Agafa textos per fer guarda i custòdia del text, escriu cants. això va formar part del Corpues Cultural Grec, tots els versos de l'Odisea tenen els mateixos versos. Alterança de síl·labes curtes i llargues.
  • Period: 700 BCE to 600 BCE

    HESÍODE

    Fou un dels escriptors més rellevants de la primera literatura grega, famós per transcriure alguns dels mites més coneguts de la seva època.
  • Period: 638 BCE to 558 BCE

    SOLÓ

    Va ser un famós estadista, legislador i poeta grec. Conegut principalment per la seva tasca legislativa per a resoldre els problemes socials (estasi (polis) o stasis) de la seva Atenes arcaica.
  • Period: 623 BCE to 546 BCE

    TALES DE MILET

    Fou un filòsof grec, nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu. Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política, i se'l considera el fundador de la filosofia occidental. Va crear l'anomenada escola de Milet ( on també hi hagué el seu alumne Anaximandre i l'alumne d'aquest Anaxímenes).
  • Period: 611 BCE to 546 BCE

    ANAXIMANDRE

    Filòsof grec presocràtic. Va néixer a Milet. Uns catorze anys més jove que Tales, va ser amic i deixeble d'aquest.
    Anaximandre inventa una paraula per a designar l'obertura que permet que hi hagi acció, anoment-la APEIRON (no límit). Allò que s'aparta no pot tenir límit ja que seria cosa i cosa si te límit.
  • Period: 572 BCE to 496 BCE

    PITÀGORES DE SAMOS

    Va ser un filòsof i matemàtic grec. Heràclit d'Efes diu que és fill de Mnèsarc. Va ser deixeble de Tales de Milet i posteriorment va viatjar a Egipte. En tots dos països va estudiar astronomia, geometria, aritmètica i música, es va interessar per les religions i es va relacionar amb els seus mags i sacerdots.Al sud d'Itàlia, va fundar la seva segona escola, una comunitat filosòfic-religiosa amb bases matemàtiques i filosòfiques. Va conèixer a Anaximandre.
  • Period: 570 BCE to 507 BCE

    CLÍSTENES

    Va ser un noble atenenc de la família dels Alcmeònides. És reconegut com el reformador de la constitució de l'antiga Atenes que va posar els fonaments de la democràcia entorn de l'any 508 aC
  • Period: 570 BCE to 475 BCE

    PARAMÈNIDES D'ELEA

    Fou un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels presocràtics). Considera que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó. El que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses. Fou alumne de Xenòfanes,
  • Period: 550 BCE to 486 BCE

    DARIOs EL GRAN

    Va ser estadista i cap militar, també va ser rei de Persia. Es va distingir com a gran organitzador. Va fer un codi legal nou, reformes militars introduint el reclutament forçós, la paga per als soldats, l'entrenament i altres aspectes. Va crear un cos especial de soldats d'infanteria, coneguts pel sobrenom dels immortals. També va introduir el sistema del rei de reis que donava molta autonomia als pobles de l'imperi (en total, uns cinquanta milions de persones).
  • Period: 544 BCE to 484 BCE

    HERÀCLIT D'EFES

    Fou un filòsof deixeble d'Hipàs de Metapont (un pitagòric) i de Xenòfanes de Colofó (un eleàtic). Va viatjar de jove i durant un temps va ser ermità, i en tornar a Efes li fou oferta la màxima magistratura de la ciutat, però la va transferir al seu germà. Va morir amb 60 anys i va viure al temps de l'olimpíada 69,] és a dir, que fou posterior a Pitàgores i Hecateu.
  • Period: 525 BCE to 464 BCE

    TEMÍSTOCLES

    No era plenament atenenc per la seva mare, era un jove ambiciós. Volia arribar a dirigir Atenes i per això es va adscriure a l'oposició dels que governaven, que estaven encapçalats per Aristides d'Atenes. La batalla de Marató, considera el final de la guerra amb Pèrsia (490 aC) fou considerada per ell com el començament d'una gran lluita i va decidir estar preparat.
    Quan Xerxes I de Pèrsia va envair Grècia, es va presentar per assolir el comandament i fou escollit.
  • Period: 525 BCE to 456 BCE

    ÈSQUIL

    Fou un dramaturg grec. Predecessor de Sòfocles i Eurípides, és considerat com a creador de la tragèdia grega.
  • Period: 519 BCE to 465 BCE

    XERXES I DE PÈRSIA

    Fou rei de reis de l'Imperi persa, membre de la dinastia aquemènida. Era fill de Darios I el Gran i de la reina Atossa i fou designat successor pel seu pare amb preferència als seus germanastres més grans. Xerxes va decidir castigar Atenes pel seu suport a la revolta de Jònia del 500 aC i la victòria de Marató (490 aC).
  • Period: 518 BCE to 438 BCE

    PÍNDAR

    Va ser un dels màxims representants de la poesia lírica grega, concretament de la poesia lírica coral. Es va criar a les ciutats de Tebes i d’Atenes, on va ser deixeble d’Agatocles.
  • Period: 500 BCE to 428 BCE

    ANAXÀGORES DE CLAZÒMENES

    Fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.El seu pare li va deixar una propietat considerable que va repartir amb la família. Vers els vint anys, va anar a Atenes on va viure 30 anys. Fou mestre de Pèricles. Acusat d'impietat pels enemics d'aquest, fou processat i condemnat per afirmar que "el Sol és una mena de pedra incandescent" i fou condemnat a l'exili. Va anar a Lampsacos (Làmpsac), on va morir als 72 anys. Finalment, va ser enterrat amb honors.
  • Period: 500 BCE to 480 BCE

    LEÒNIDES I

    Fou un rei d'Esparta, el dissetè de la dinastia Agíada.
  • Period: 496 BCE to 406 BCE

    SÒFOCLES

    Va ser un dels tres grans dramaturgs tràgics de l'antiga Atenes, juntament amb Èsquil i Eurípides. Va ser autor d'unes 123 obres, entre les quals hi ha tragèdies de la importància i influència d'Èdip rei i Antígona.
  • Period: 495 BCE to 429 BCE

    PÈRICLES

    Va ser un home d'estat grec atenenc tan important que va donar nom a tot el segle V aC (segle de Pèricles).
    Pèricles va ser deixeble dels filòsofs Anaxàgores de Clazomene, Protàgores d'Abdera i Zenón d'Elea. Mogut pel seu amor a les lletres, va finançar al 472 a.C. la representació de la tragèdia d'Èsquil Els perses. Va començar a participar en política i es va introduir al partit democràtic. La seva carrera política va durar 40 anys i hauria començat vers abans del 469 aC.
  • Period: 485 BCE to 380 BCE

    GÒRGIES DE LEONTINS

    Fou un orador i filòsof grec. Va tenir, alguns enfrontaments personals amb Plató. Fou enviat a Atenes perquè sol·licités ajut en la guerra de Leontins contra Siracusa. a les ciutats gregue tingué gran influència pel seu saber i les seves qualitats oratòries.Destacà per la importància de la paraula i de l'art de la retòrica, que ensenya a manejar-la. Segons ell, la paraula és l'única capaç de transformar la realitat. Car és aquesta la que la inventa, la modifica i la comunica.
  • Period: 485 BCE to 406 BCE

    EURÍPIDES

    Fou un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
  • Period: 480 BCE to 411 BCE

    ANTIFONT

    Fou un orador grec sofista. Fou el primer a regular la pràctica de l'eloqüència per unes lleis teòriques, i va obrir una escola en la que va ensenyar retòrica.
  • Period: 470 BCE to 399 BCE

    SÒCRATES

    Ens ha arribat informació per Aristòfanes, Xenofont i Plató. Per Plató, pren renom per la seva contribució al camp de l'ètica, i és també aquest Sòcrates platònic qui dóna el nom als conceptes de la ironia socràtica i del mètode socràtic. El segon mètode és l'ús comú en una varietat de discussions; un mètode pedagògic en què es fan qüestions i no d'obtenir respostes concretes, sinó més aviat amb l'objectiu de fer reflexionar l'interlocutor sobre els punts fonamentals del tema.
  • Period: 460 BCE to 400 BCE

    TUCÍDIDES

    Fou un historiador grec i l'autor de la Història de la guerra del Peloponès, on recull la guerra del segle V aC entre Esparta i Atenes. Es considera el primer treball històric científic, descrivint el món humà produït per humans amb motius senzills, sense cap intervenció dels déus.
  • Period: 448 BCE to 308 BCE

    ARISTÒFANES

    Fou un còmic i dramaturg grec. El lloc i la datadel seu naixement ens són desconeguts, però probablement es va educar a Atenes. És famós per haver escrit comèdies per als festivals atenencs, en total va escriure quaranta obres, onze ens han arribat. Moltes tenien temes polítics, i solien ser sàtires dels ciutadans famosos d'Atenes i la seva conducta en la Guerra del Peloponès.
    Aristòfanes apareix en el Symposium de Plató, donant una explicació mitològica còmica de l'origen de l'amor.
  • Period: 427 BCE to 347 BCE

    PLATÓ

    Va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia. És el primer en escriure per a ser llegit,va abandonar la seva vida política i va fundar la primera acadèmia on es dedica a estudiar.
    Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil.
    A moltes de les seves obres posaba com a personatge principal a Sòcrates.
  • Period: 400 BCE to 500 BCE

    ALCIBÍADES

    Fou un destacat general i polític atenès. Era fill de Clínies d'Atenes i nebot de Pèricles. Alcibíades incrementà la seva preeminència política quan començà a advocar per una línia agressiva atenenca després de signar la Pau de Nícies.
  • Period: 393 BCE to 389 BCE

    EUTIFRÓ

    utifró és un diàleg platònic, del primer període de la vida de Plató, abans del primer viatge a Siracusa. Els interlocutors del diàleg són Eutifró i el mateix Sòcrates, conversant ambdós en solitari. Se saben molt poques coses d'Eutifró, un personatge presumptivament real. Segons el diàleg, Eutifró és un amic real de Sòcrates, però se saben tan poques coses (o cap) d'ell fora del diàleg, que algú podria suposar que Eutifró és només una invenció literària per explicar idees socràtiques
  • Period: 384 BCE to 322 BCE

    ARISTÒTIL

    Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu.
    Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació.
    Amb ell, la filosofia abasta tots els camps del saber.